L'inici de la vida
La
fecundació és la unió d'un òvul i un espermato-zoide.
En produir-se la fecundació, s'inicia una nova vida.
Perquè la fecundació sigui possible, cal que es produeixi la
unió sexual o aparellament. En la unió sexual, el penis
erecte de l'home ejacula el semen a l'interior de la vagina de la dona.
La fecundació d'un òvul per part d'un espermatozoide és un procés complex:
|
La fecundació és la unió d'un òvul i un espermatozoide. En produir-se la fecundació, s'inicia una nova vida. |
L'embaràs
i el naixement
L'embaràs
és el període de temps comprés entre la fecundació
i el naixement del nou ésser. Durant aquest període, que acostuma
a durar uns nou mesos, el nou ésser es formarà dins el cos de
la mare.
Després de la fecundació de l'òvul, aquest es transforma
fins a convertir-se en embrió, que s'implanta a les parets de l'úter.
Un cop s'ha implantat, l'embrió queda envoltat d'una bossa, anomenada
placenta, i s'uneix al cos de la mare a través d'un tub, anomenat
cordó umbilical, per on rep l'aliment i l'oxigen necessari per
viure.
Durant l'embaràs el nou ésser passa per dos estadis:
L'embrió. Durant aquest estadi es comencen a formar els òrgans
del nou ésser, sobretot els del cap. Correspon aproximadament als
dos primers mesos d embaràs.
Quan el nou
ésser ja està totalment format i és capaç de viure
a l'exterior del cos de la mare, neix. El procés de naixement del fetus
s'anomena part.
En néixer, el nou ésser continua unit a la mare pel cordó
umbilical, que talla la persona que atén el part. La cicatriu que deixa
aquest tall és el melic o llombrígol.
En tallar el cordó, el nounat comença a respirar pel seu compte.
El dolor que li provoca l'entrada d'aire als pulmons el fa plorar. Durant
els primers mesos de vida s'alimenta de la llet de la mare.
De
vegades, per problemes en l'embaràs, el nounat neix abans de completar
la formació del seu cos als set o vuit mesos. Aquests nadons encara no
estan capacitats per viure fora de l'úter matern. Per això es
posen en incubadores, unes cambres especials que actuen com si fossin el ventre
de la mare i on s'acaben de formar.
| En general, en cada embaràs es desenvolupa un sol ésser. De vegades, però, es produeixen embarassos de dos o més éssers. Són les bessonades. No tots els bessons, però, són iguals. Vegem-ho: | |
 |
 |
| Els bessons
idèntics o univitel·lins es formen quan l'embrió
es divideix en dos embrions abans d'implantar-se a l'úter. Els dos
embrions originen dos nadons idèntics i del mateix sexe. Excepcionalment, l'embrió original es pot dividir en tres embrions. |
Els bessons fraterns o bivitel·lins es formen quan s'alliberen dos òvuls i cada un d'ells és fecundat per un espermatozoide. Els nadons que es formen, que poden ser del mateix sexe o de sexe diferent, s'assemblen igual com s'assemblen dos germans d'embarassos diferents. |
|
L'embaràs és el període de temps en què el nou ésser es desen-volupa en l'úter matern. En les persones acostuma a durar nou mesos. |
La infància és el període de la vida que va des del naixement fins als deu anys.
A diferència
de a majoria de mamífers, les persones, en néixer, tenim el cos
molt poc desenvolupat. Per poder sobreviure, el nounat requereix les atencions
dels seus pares. Es relaciona amb l'exterior per mitjà bàsicament
dels sentits del tacte i de l'oïda, ja que els sentits de la vista, del
gust i de l'olfacte estan encara poc desenvolupats. Així, reconeix ràpidament
les veus dels pares i aprecia les carícies de què és objecte.
Durant els
primers mesos de vida, el nadó s'alimenta exclusivament de la llet
materna, que es caracteritza perquè és un aliment molt complet.
Cap als 6-10
mesos li surten les primeres dents, i a l'any ja podrà començar
a ingerir aliments sòlids.
Al llarg de la infància els nens desenvolupen moltes de les seves capacitats: aprenen a caminar i a parlar i, més endavant, a llegir i a escriure. També és l'edat en què es forma la dentadura. Primer surten les dents de llet i més endavant, a mesura que aquestes cauen, són substituïdes per les dents definitives.
Cap als 11 anys es comencen a desenvolupar els òrgans sexuals i el cos experimenta un ràpid creixement.
És l'època de l'adolescència, en què maduren els òrgans sexuals i es produeixen notables canvis físics.
Cap als 17-20
anys s'acaba l'adolescència i comença l'edat adulta. El creixement
ja s'ha completat i es persones entrem a l'edat adulta, una edat de màxim
vigor. Ja no és necessària la tutela dels pares i les persones
adquirim plena autonomia personal.
Cap als 65 anys, les persones entrem a la vellesa, una etapa de la vida en què la força física decreix però en què es té una gran experiència de la vida.
|
Les persones naixem
sense dents per poder mamar sense dificultat. Cap als sis mesos de vida,
comencen a sortir les primeres dents. Primer surten les incisives inferiors
centrals, després les incisives superiors centrals i, de mica en
mica, la resta de dents. Cap als sis anys, cauen les dents de llet i comencen
a sortir les definitives. Les dues dentadures, però, no són
iguals. |
|
|
Dentadura de llet |
Dentadura definitiva |
 |
 |
|
Al llarg de la vida. les persones passen per diverses etapes: infància, adolescència, edat adulta i vellesa. |