Google a XTEC
  

Principal Mapa

Macbeth

 

[Fonts
[Argument]  

 

   

Títol original:   The Tragedy of Macbeth

 

Cronologia de Macbeth

Macbeth va ser segurament composta al 1606, tres anys després de l'ascensió al tron de Jaume I que ja era Rei d'Escòcia. Aquesta és la tragèdia més directament "jacobina" de Shakespeare amb molts elements dissenyats especialment per a agradar al Rei. Jaume Estuart era el vuitè en la descendència directa en la monarquia escocesa, igual que Bànquo mostra una descendència de vuit reis a partir del seu fill Fleance (IVi-127). Jaume I tenia un pronunciat gust pel fet sobrenatural i ell mateix era l'autor d'un llibre titulat Demonologia. També s'ha vist en la llargària del incís a la cort  Rei Eduard el Confessor d'Anglaterra, un homenatge a Jaume Estuart doncs aquest, igual que el rei sant, tenia el poder de guarir la escròfula, coneguda popularment com el  "mal del rei".

No es coneix cap versió publicada en  quart, la primera impressió correspon al Foli del 1623. Es creu que el text del foli no correspon exactament a la versió original shakespeareana,  doncs és una tragèdia molt més curta que les altres i inclou paràgrafs que estilísticament no es poden atribuir a Shakespeare. Aquests són: l'escena V de l'Acte III i dues seccions de l'escena I de l'Acte IV (38.1-60) i (141-8-1).

 

Fonts de Macbeth

Per a l'argument de Macbeth Shakespeare acudeix, com en tantes altres ocasions,  a les Chronicles of England, Scotlande, and Irelande, (1577) de Raphael Holinshed però utilitza dues Cròniques distintes. D'una banda està la història d'un baró escocès de nom Macbeth que havia matat al Rei Duncan. Però en aquesta crònica, Bànquo col·laborava amb  Macbeth en el regicidi i Shakespeare va modificar l'argument per a no ofendre a Jaume I que es considerava descendent de Bànquo. Així que Shakespeare va utilitzar altra crònica de Holinshed en la qual es conta com un vilà anomenat Donwald, a instàncies de la seva dona, mata a l'afable Rei Duff.

Els passatges referits a les bruixes estan inspirats directament en la Demonologia del propi Rei Jaume I, en honor a qui se suposa que va ser escrita l'obra.

 

Traduccions catalanes de Macbeth

1907 Traducció de Cebrià Montoliu

1908 Traducció de Diego Ruiz

1927 Traducció de Cèsar Jordana

1945 Traducció de Josep Maria Sagarra

1989 Traducció de Salvador Oliva 

 

Argument de Macbeth

Els generals escocesos Macbeth i Bànquo regressen victoriosos d'una batalla contra les tropes noruegues. En un erm es troben amb tres bruixes que profetizen que Macbeth serà Senyor de Cawdor i Rei d'Escòcia i que l'estirp de Banquo regnarà a Escòcia. El Rei d'Escòcia, Duncan  executa al Senyor de Cawdor per traïció i el lliura el senyoriu a Macbeth. 

Macbeth veient que el destí  anunciat per les bruixes es va complint i animat per la seva esposa,  assassina  Duncan  quan aquest s'allotja  al seu castell. Els fills del Rei,  Malcolm i Donalbain fugen espantats cap a Anglaterra i Irlanda respectivament pel que la sospita del regicidi recau en ells. Macbeth, com a parent més pròxim, és nomenat Rei d'Escòcia. 

Perquè no es compleixi la profecia de les bruixes respecte a Bànquo, Macbeth envia sicaris per a matar Bànquo i el seu fill Fleance. Bànquo mor, però el noi aconsegueix escapar. 

Macbeth té cada vegada més al·lucinacions i el fantasma de Banquo se li apareix. Espantat, consulta les bruixes i aquestes li diuen que  es guardi de Macduff, Senyor de Fife; que cap home parit per dona podrà mai vèncer a Macbeth; i que el seu poder es mantindrà fins que el bosc de Birnam entri a  Dunsinane. Macbeth fa assassinar  la dona i els fills de Macduff. Aquest mentrestant ha partit cap a Anglaterra per a unir-se a Malcom, legítim hereu de la corona escocesa, i han reclutat un exèrcit de 10000 homes per a entrar a Escòcia. 

El sentiment de  culpabilitat torna boja  Lady Macbeth que acaba traient-se la vida. L'exèrcit de Malcom talla arbres del bosc de Birnam i escudats rera d'ells, els homes entren a Dunsinane. Macduff, que havia estat tret del ventre de la seva mare abans d'hora, acaba amb la vida de Macbeth. Malcom és proclamat Rei d'Escòcia.

 

Personatges de Macbeth

DUNCAN, REI d'Escòcia
MALCOLM    fill de Duncan             
DONALBAIN   fill de Duncan
MACBETH  general de l'exèrcit escocès
BANQUO  general de l'exèrcit escocès    
MACDUFF  baró escocès
LENNOX  baró escocès
ROSS    baró escocès                                        
ANGUS   baró escocès
MENTETH  baró escocès
CATHNESS  baró escocès
FLEANCE, fill de Bànquo
SIWARD, Comte de Northumberland
EL JOVE SIWARD, el seu fill
Fill de Macduff
SEYTON, ajudant de Macbeth
LADY MACBETH
LADY MACDUFF
Tres BRUIXES, les Germanes Fatídiques
HÈCATE
Altres tres bruixes
Aparicions
Un CAPITÀ de l'exèrcit escocès
Un METGE anglès
Un METGE escocès
Un PORTER
Un ANCIÀ
Una DAMA de companyia de Lady Macbeth
ASSASSINS (de Banquo)
ASSASSINS (de Lady Macduff i fills)
 Nobles, cavallers, soldats, criats, missatgers i acompanyament.

 

Estructura i forma de Macbeth

Tragèdia en cinc actes de 7, 4, 6, 3 i 7 escenes, respectivament.

El gruix de la tragèdia està pentàmetres iàmbics de vers blanc.
Les bruixes parlen en tetràmetres. 
Hècate utilitza apariats octosil·làbics
La prosa s'utilitza en cinc ocasions
  1. La carta escrita per Macbeth a la seva esposa (Acte I, Escena V ). 
  2. Prosa còmica del porter (Acte II, Escena III ).
  3. Macbeth dóna ordres als seus assassins alternant la prosa amb el vers (Acte III, Escena I ). 
  4. Diàleg entre Lady Macduff i el seu fill (Acte IV, Escena II ).
  5. Lady Macbeth parla en somni en prosa (Acte V, Escena I ).

 

Anàlisi de Macbeth

Si Hamlet és la tragèdia del dubte i Otel·lo la de la gelosia, Macbeth és l'anàlisi de l'ambició. 

Al principi de l'obra, Macbeth se'ns presenta amb qualitats essencialment positives: és valent, bon soldat i fidel al seu Rei. Però quan les bruixes el tempten amb el seu oracle, Macbeth, a diferència de Banquo que sap mantenir-se fred i escèptic, cedeix ràpidament a les forces del mal. La prodigiosa rapidesa de la imaginació de Macbeth es posa immediatament al servei de la seva ambició. I si la consciència de Macbeth encara vacil·la davant el seu imperiós desig de regicidi, allà està la intel·ligència pràctica de la seva dona per a empènyer-lo a un acte que ambdós saben inevitable. 

Després del regicidi, Macbeth ja ha entrat en una cadena d'inevitable caiguda. Les seves al·lucinacions i les seves pors progressen a la mesura de la seva violència i ja no troba el repòs en lloc ni en res. 

Lady Macbeth té un recorregut invers al del seu marit. Ella és la mestra de l'aparença i de l'engany,  és com la" flor que amaga una serp  al seu interior", capaç de mostrar-se com la més sol·lícita de les amfitrions mentre  planeja fins el mínim detall del regicidi. Però la força de Lady Macbeth necessita de la debilitat de Macbeth per a trobar la seva expressió. A mesura que el seu espòs va prenent la iniciativa, ella va perdent la seva capacitat d'expressió. El discurs en prosa que trencadorament pronuncia en mig del  seu deliri  és  un  indicatiu de fins a quin  punt la integritat de Lady Macbeth depenia de la força de la seva retòrica. 

L'estructura dramàtica de Macbeth és senzilla i lineal. La història d'un únic argument, està contada des del punt de vista dels "Morality Plays", un tipus de representació típicament medieval  de tipus al·legòric en les quals es representava una lluita entre el bé i el mal. 

Però la grandesa de Macbeth resideix en la força del seu vers i en  la poderosa imageneria de la foscor . Gairebé totes les escenes tenen lloc en l'ombra, en la boira o en la nit, fent l'ambient lúgubre i tètric que s'associa amb la màgia negra, la bruixeria i el mal. 

La sang és un motiu recurrent d'enorme impacte dramàtic  i el repetit simbolisme del rentat de les mans de Macbeth i la seva esposa es converteix en un leitmotiv que arriba a l'apoteosi dramàtica en la bogeria de Lady Macbeth.

Bibliografia 

 

Edicions amb notes  

Shakespeare, William. The Tragedy of Macbeth. Ed. Nicholas Brooke.  Oxford University Press.Oxford, 1998.

 

Estudis monogràfics

Bloom, Harold. William Shakespeare''s Macbeth. New York: Chelsea House, 1987.
Coursen, H. R. Macbeth A Guide to the Play. Westport, CT: Greenwood Press, 1997.
Nostbakken, Faith, and Claudia Durst Johnson. Understanding Macbeth A Student Casebook to Issues, Sources, and Historical Documents. Westport, CT: Greenwood Press, 1997.
 

 

 

   
free hit counter  

 Susanna Alonso-Cuevillas Sayrol  2004  Correspondència amb ls professora

Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament 

Xarxa telemàtica educativa de Catalunya