MIDI FILE
- MP3 - WAV |
 MODERNISME
MUSICAL El MODERNISME va ser un moviment artístic, comú de l'Arquitectura, les Arts Plàstiques, la Literatura i la MÚSICA que es va desenvolupar entre l'any 1890 i el 1910. És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l'ús freqüent de motius vegetals, el gust per la asimetria, l'esteticisme refinat i el dinamisme de les formes. El seu origen es situa a Anglaterra, on les influències del moviment Arts and Crafts i del revival gòtic havien donat ja vers 1870-80 un estil, l'Aesthetic Movement, que era un preludi contingut de l'Art Nouveau. Fins a la segona meitat del decenni dels vuitanta no aparegueren les primeres obres modernistes a Catalunya amb Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner. El terme MODERNISME MUSICAL va ser introduït per l'investigador Carl Dahlhaus per designar aquest període. Aquest moviment rep diferents noms segons el país i sovint té matissos i característiques diferents. Es coneix com: - Art
Nouveau: a Bèlgica i França En música,
el MODERNISME no es lliga ja a regles objectives i intemporals. Això fa néixer una NOVA ESTÈTICA en la que la música no ha de ser necessàriament bella i harmoniosa, sinó sobretot AUTÈNTICA, i per tant, també pot arribar a ser desagradable. Si l'òpera i els clàssics s'adreçaven a una classe social benestant, l'opereta i la música popular acontentaven els lleures de la burgesia i del poble. A més els estudis del folklore van revalorar allò que era genuí dels pobles i la música popular s'estengué a tots els àmbits socials. Al final, els intel·lectuals cercaren en aquesta sortida cultural la seva estètica i trobaren en allò d'exòtic de les colònies i en allò més obvi, les pautes de la modernitat, al costat mateix dels darrers invents i modes. Així passa amb el disseny i el jazz, fenòmens, que als anys 20, esdevenen internacionals i que serveixen per inaugurar després de la I Gran Guerra una nova visió del món. Amb l'arribada dels primers discos enregistrats es posa a l'abast d'un gran auditori les melodies de sempre i les noves que escriuen sengles compositors. Gramoles a casa i orquestres de saló als cafès, les difonen. Des del 1905, gràcies a les plaques r.p.m. els vals de la Vídua Alegre era conegut des de Pequín a San Francisco i des de Sant Petesburg a Buenos Aires, passant pel Congo belga. El fet que la música surti al carrer i no es quedi reclosa en les sales de concert fa que neixi tota una generació nova de creadors i d'amants de la cançó i del ball, la qual somniava i vivia en clau de melodia. Els valsos s'agermanen amb els tangos i la música de cambra amb la banda. A Catalunya, el Modernisme va ser una de les èpoques musicals més esplendoroses. El Modernisme musical català té alguns punts de contacte amb els altres "modernismes", com és la voluntat de "modernització", però, alhora molts punts divergents. La música
modernista catalana es caracteritza principalment pel WAGNERISME Alguns dels compositors representants del MODERNISME MUSICAL a Catalunya són: - Isaac
Albéniz i Pascual (1860-1909) A nivell internacional es poden citar compositors que van realitzar obres amb característiques d'aquest període: - Claude
Debussy (1862-1918) |
