D71. Projecte. Presentacions multimèdia amb el Power Point

Projecte

Presentacions multimèdia amb el PowerPoint

Estimular per educar	La imatge	Exemples

Tecnologia de la informació. Estimular per educar (1)

La tecnologia de la informació pot presentar la informació de formes noves que ajudin a comprendre-la, assimilar-la i utilitzar-la més eficientment. La tecnologia de la informació pot mostrar imatges fixes o en moviment, associar-hi sons i text, i permetre que la informació, un cop introduïda, s’empri de diverses maneres. Tractament de la informació A les escoles primàries els nens i les nenes fan moltes tasques de classificació. Les destreses d’observació i de llenguatge es desenvolupen mentre cerquen similituds i diferències en conjunts d’objectes. Es poden utilitzar bases de dades senzilles per ensenyar als més petits que la informació que han trobat pot ser emmagatzemada i organitzada de diverses maneres. Decidir quina és la més adequada a la tasca que han de fer és una destresa important de tractament de la informació. Conceptes visuals Els conceptes visuals són importants en moltes professions. És essencial que metges i enginyers vegin el que no és normal. Meteoròlegs i mariners han de conèixer els canvis en la formació dels núvols i interpretar-ne el significat. Els programes de simulació per ordinador i els tutorials constitueixen mòduls d’aprenentatge interactiu en una àmplia gamma d’especialitats de formació professional. Escriptura creativa Estudiants i professors poden compartir pensaments i idees mentre escriuen junts el guió d’una història. Poden fer servir còmics amb bombolles que poden ser omplertes pel professor, l’estudiant o bé conjuntament. Posteriorment, aquest llenguatge informal es pot reescriure en forma de diàleg conduint l’alumnat vers un estil d’escriptura més abstracte i formal. Les idees difícils esdevenen més comprensibles quan la tecnologia de la informació les fa visibles. L’aprenentatge pot millorar quan el professor empra l’ordinador per ensenyar conceptes difícils d’una manera visual. Quan els més petits empren tecnologia de control per dirigir un robot mòbil, comencen a comprendre el concepte de gir i a veure que els angles poden ser de mides diferents, perquè constaten que l’angle de gir afecta la direcció que el robot pren. Els ordinadors poden enregistrar els resultats d’experiments científics mentre es produeixen i presentar-los en una pantalla. Un estudi de cas mostrava un grup de nens de set i vuit anys que utilitzava l’ordinador per enregistrar els canvis de so, llum i temperatura que es produïen a la seva aula en el decurs de la nit. Posteriorment, cada nen interpretava les dades i construïa la seva versió sobre què havia succeït a la classe durant la nit. Molts professors pensen que la noció de nombre molt gran és massa difícil per als més petits. La recerca, tanmateix, mostra que quan els alumnes de primària treballen amb calculadores, accepten més fàcilment la noció de nombre molt gran i que els agrada emprar-los. Els nens i les nenes que experimenten amb calculadores descobreixen aviat els nombres negatius i els decimals, i aquests conceptes es poden explorar en edats més primerenques. Alumnes dels darrers anys de secundària poden iniciar-se en noves idees matemàtiques emprant calculadores gràfiques en lloc de fer-ho algebraicament. Això els pot donar una representació visual que els ajudarà a entendre millor els conceptes quan aquests s’expressin de manera simbòlica. Els ordinadors ajuden els estudiants a aprendre quan s’empren en tasques i activitats significatives i ben dissenyades. Totes les eines són inútils a menys que algú mostri per què o com es poden utilitzar. Cal que el professorat s’asseguri que els ordinadors s'utilitzen en activitats valuoses. Molts estudiants aprenen a utilitzar els ordinadors, però no a utilitzar-los apropiadament en activitats reals. Els professors fan d’enllaç entre els estudiants i l’aprenentatge. Han d’introduir nous treballs d’una manera comprensible als seus alumnes. Aquest nexe és especialment important en el treball amb l’ordinador. Un exemple vàlid el trobem en una escola de primària de Londres, on els alumnes, entre ells, parlen 24 llengües i aporten al seu aprenentatge experiències culturals riques i variades. Com a part d’un projecte nacional tenen accés a petits ordinadors portàtils. Els nens i les nenes poden emportar-se l’ordinador a casa per enregistrar històries de la seva cultura, històries que a l’escola es recullen en un llibre. Els nens i les nenes treballen en grup o individualment. Amb el seu treball veuen les similituds i diferències entre cultures i aprenen a valorar la diversitat cultural i la tradició oral. Cal que el professorat s’asseguri que el treball amb ordinadors inclou activitats que: Tenen clars resultats d’aprenentatge. Es descriuen de manera simple i directa, ofereixen oportunitats per a diversos estils d’aprenentatge. Tenen relació amb el bagatge cultural de tots els estudiants. Són atractives tant per a nens com per a nenes. Els estudiants han de saber com s’espera que facin el seu treball. Necessiten saber: Què aprendran. Per què ho han d’aprendre. Si l’activitat és individual o en grup. Quan tindran accés a l’ordinador. Com serà avaluat el seu treball. Les activitats amb ordinador que comporten situacions de repte requereixen que els estudiants puguin pensar i reaccionar als resultats que dóna l’ordinador. Les activitats ben dissenyades els mostren com poden aplicar el que han après a problemes reals. La tecnologia de la informació potencia l’efectivitat del treball en grup. L’organització del treball en grup és més fàcil, perquè els ordinadors ajuden el professorat a estructurar, dirigir i donar suport a l’alumnat. El treball cooperatiu dels alumnes es perllonga pel fet de treballar en petits grups amb l’ordinador. Amb l’ordinador com a focus de l’activitat, els alumnes discuteixen idees, escolten els companys i construeixen sobre les experiències i coneixements dels altres. Sovint, el procés d’explicar als altres què pensen ajuda a cada estudiant a entendre i aprendre més efectivament. La bona organització és un factor essencial quan es fa treball de grup amb ordinadors. La manera d’escollir els grups és important. Els professors han de tenir en compte les diferències existents en relació amb l'aptitud, el gènere i l'experiència cultural. Són importants les seves pròpies observacions sobre què funciona i què no en relació amb l’organització dels grups. La recerca en aquest camp suggereix que el grup òptim està format per tres alumnes. Si es treballa en parella, un dels components pot dominar, i si el grup és més nombrós, alguns estudiants es deixen portar en lloc de participar. Amb el treball en parelles, l’aprenentatge pot resultar més avantatjós i més tranquil si l’aptitud i l’experiència dels estudiants són equiparades amb cura. Compartir responsabilitats crea un entorn on una resposta incorrecta no és un problema, ja que els estudiants poden analitzar-ne les causes i aprendre dels seus errors. Els professors han de plantejar amb claredat quin tipus d’activitat estan assignant i què s’espera aconseguir. Algunes vegades els estudiants treballaran en grups, però hauran d’obtenir resultats individuals. És més probable que els estudiants col·laborin si el resultat de la seva cooperació ha de ser una producció col·lectiva. (Extracte del document "Tecnologia de la Informació. Estimular per educar" del llibre IT works - Stimules to educate escrit per Jenny Brow i Francis Howlett. 1994.)

La imatge

Mitjançant la percepció, podem captar o interpretar la realitat que ens envolta. La complexitat de la percepció visual ens ha de fer reflexionar a l'hora de confeccionar les presentacions. Hem d'aprendre, segons ens diu M.Vernon, que quan pels ulls passa una impressió visual, són els ulls o el cos els que es mouen amb relació al mitjà i els objectes que hi ha, mentre que aquests objectes resten immòbils. Centres d'interès A l'hora de crear una diapositiva, hem de veure quins poden ser els elements que permetran crear un centre d'interès d'acord amb el que volem trametre a l'espectador. Posició: Posició de l'objecte que més destaqueu sobre la resta de la diapositiva. L'objecte més proper sobre el llunyà. El moviment de l'objecte: L'objecte està en moviment sobre la resta, que està estàtic. Contrast de color: Predomina el color més viu. L'objecte que més contrasta amb la resta. Contrast sonor: L'atenció se centra sobre el que se sent. La relació entre figura i fons: La figura i el fons no són estàtics. Existeix una interrelació entre ambdós elements. Com més simple és la forma de l'objecte la figura es percep més correctament. Les formes s'identifiquen i es recorden amb més precisió i seguretat que els colors. Els mitjans de comunicació tenen en compte el principi figura-fons per ressaltar l'objecte dins del context. Els psicòlegs de la Gestal van formular una sèrie de principis d'organització perceptiva com quan ens expliquen que quan un conjunt estimulant s'imposa com a figura, se segrega del fons. Aquest principis són: Proximitat Semblança Continuïtat Contrast L'experiència diària ens demostra que es perceben moltes coses sense tenir-ne consciència. La causa d'un baix nivell d'atenció pot estar motivada per falta de canvi o variació en l'estímul perceptiu. La intensitat de l'estímul és un factor determinant per captar l'atenció. A l'hora de plantejar-nos la creació d'una presentació, haurem de tenir en compte els factors dels quals depèn la percepció: quins estímuls seran els més adequats per al desenvolupament de l'atenció sobre un determinat tema, la presentació que impliqui més d'un sentit, la repetició d'un mateix estímul per fixar un concepte, etc. Les proporcions Una imatge dividida en meitats pot produir un equilibri general i monòton. La regla del terç ens porta a reconèixer proporcions mecàniques molt ràpidament; dividint el quadre en proporcions 2:3 o 3:5 aconseguirem un equilibri més agradable. Elements de la imatge Els punts, les línies i les formes són els signes bàsics de la imatge. Són els elements primaris que formen la matèria prima per confeccionar una imatge. Conjuntament amb la llum i el color, ens donarà l'enquadrament. Tractament del color La relació entre els colors n'altera la percepció. Hi ha dues formes fonamentals de relació entre els colors: l'harmonia i el contrast. L'harmonia de colors crea un ritme atractiu, de bon efecte visual. La combinació entre tonalitats és harmònica quan cadascuna té una part de color en comú a la resta. També hi ha harmonia entre els colors analògics, colors contigus en la paleta cromàtica. El contrast cromàtic és la juxtaposició dels colors dispars i sense afinitats. Aïlladament, cada color posseeix una càrrega significativa: Negre – dol, tristor Gris – fred, serietat Blanc – llum, netedat Vermell - sang, cor Taronja – extravertit, ric Groc - sol, atenció Verd – natura, pau Blau – infinit, grandiós Lila - ostentació, prestigi El color pren rellevància a l'hora de crear una impressió sobre el subjecte: L'enquadrament Claredat Contrast Equilibri Composició estètica Ritme Centre d'interès Recorregut visual Mida i format El so El text, en relació amb la imatge, pot complir les següents funcions: independent, redundant i complementari.

Models i exemples de propostes de projectes

Narració literària Auca multimèdia Orla multimèdia Arbre de Nadal amb sorpreses Instruments musicals Un autor i la seva obra etc. El Bages Presentació (Disponible també en el CD-ROM Materials de formació 2003) Natura Beethoven Nadal Tutorial PowerPoint (Disponible també en el CD-ROM Materials de formació 2003)