LA DONA ATENESA. EL MATRIMONI

Les noies vivien recloses dins el gineceu, sense poder sortir ni a penes al pati interior de la casa. En el gineceu rep de la mare o de l'àvia tota la seva educació. Li ensenyen a cuinar, a treballar la llana i el teixit i a portar la casa. De vegades fins i tot aprèn rudiments de lectura i música. Solament surten per assistir a festes religioses, amb motiu de les quals alguns cops participen en processons i cants, però sempre separats dels nois.

Noies jugant a les tabes, tànagra, British Museum, Londres (S.G.).

Quan arriben a l'edat de casar-se, 14 o 15 anys, el cap de família decideix amb qui es casen, normalment sense que els nuvis es coneguessin d'abans. També el nuvi, que sol tenir vint anys o més, segueix les indicacions del seu pare i els interessos familiars i no pas les seves inclinacions. El futur sogre acorda amb ell donar-li amb la seva filla el dot, una elevada quantitat de diners. En cap moment del compromís o del casament la núvia es demana el consentiment de la núvia. De fet la dona és tractada per la llei d'Atenes com un ésser dependent, igual que un esclau o un menor d'edat, primer està sota la potestat del seu pare o algun altre familiar, després sota la del seu marit, i fins i tot, si enviuda, pot quedar sota la del seu fill.

Museo Nazionale, Reggio di Calabria, Itàlia (S.G.).

Un cop casada, la noia viu a casa del marit en la mateixa reclusió d'abans del matrimoni. Fins i tot és el marit que va a comprar al mercat si no hi van els esclaus. Així, home i dona tenen vides totalment separades. L'home es passa el temps fora de casa, a l'assemblea o l'àgora, participant en la política de la ciutat, o en el gimnàs, trobant-se amb els amics, mentre que la dona resta a la casa, sense més companyia que les altres dones de la família, treballant i tenint cura que els esclaus facin la seva feina. Fins i tot quan els amics del marit vénen algun vespre a celebrar un simposi ella ho prepara tot, però no hi participa.

Tanmateix només la minoria de dones que pertanyien a les classes mitjanes i altes vivien tan apartades. Els homes pobres no es podien permetre el luxe de mantenir tancades a casa les seves mullers, i aquestes havien de fer fer moltes de les feines que a les famílies més riques feien els nombrosos esclaus, per exemple anar a buscar aigua a les fonts públiques. A més sovint havien de treballar per contribuir a sostenir la família: a pagès, al costat del marit; a ciutat fent de dida, llevadora o venedora al mercat.

Dones buscant aigua a la font, ceràmica, British Museum, Londres (S.G.).

A la societat atenesa, com en moltes altres, hi havia una doble moral, diferent per a l'home i per a la dona. Mentre que l'adulteri de la dona rebia la condemna social més severa, el marit gaudia de la més gran llibertat sexual. Un marit tenia sempre el dret de repudiar la seva muller, tot i que l'en retenia l'obligació de retornar el dot al seu sogre. Per això els motius habituals per repudiar l'esposa eren l'adulteri o l'esterilitat. En canvi, una dona només podia esperar aconseguir el divorci en un cas extrem -normalment per mals tractes- i, en aquest cas, estava obligada a queixar-se davant l'arcont, que permetia el divorci o no després d'una investigació.

Píxide amb escenes de feines fememines, British Museum, Londres (S.G.).