ELS FILLS. L'EDUCACIÓ

Els fills podien ser rebutjats abans del naixement -avortament- o bé després -exposant-los en qualsevol banda fins que algú els recollia o morien de fam. Les raons del refús normalment eren la dificultat de mantenir-los o bé el desig de no tenir massa hereus que dividissin el patrimoni. Les nenes se les abandonava amb més freqüència que no pas els nens. Però al setè dia l'infant era acollit definitivament en el seu grup social en una festa en la qual era dut corrent per tota la casa. L'infant vivia al gineceu fins als set anys. En aquesta edat els nens començaven l'escola, mentre que les nenes continuaven sense sortir del gineceu.

Els pares eren lliures de dur els fills al mestre que volguessin, el qual ensenyava a la seva pròpia casa. Entre els ciutadans era general un certa educació elemental, almenys saber llegir i escriure, però pocs podien seguir pagant els mestres en l'adolescència. A les famílies benestants quan el nen començava a anar a classe l'acompanyava el pedagog (paidagogoV), un esclau que li duia els estris i que tenia el deure d'ensenyar-li bona educació.

S'esquerra a dreta els diferents mestres: el de música, el gramàtic i el de gimnàstica.

El primer mestre era el gramàtic (grammatisthV), amb el qual la mainada aprenia a llegir i a escriure -el nom ve de gramma 'lletra'). Els nens escrivien en tauletes de cera amb un punxó que tenia una punta esmolada i l'altra aplanada per esborrar. Quan sabia llegir i escriure havia d'aprendre poemes de memòria, sobretot la Ilíada i l'Odissea. Els grecs consideraven Homer un educador global: amb ell aprenien poesia, moral, religió i la manera com un ciutadà s'havia de comportar en la política, la diplomàcia, la guerra, etc.

El gramàtic també ensenyava aritmètica. Els infants aprenien a comptar usant els dits per a càlculs senzills i l'àbac per als més complicats. L'àbac és una planxa en la qual es col·loquen unes fitxes amb un valor o un altre segons la columna on són.

Àbac romà (col·lecció IBM Europe).

Més tard els nois començaven la seva formació en dues matèries que gaudien d'un gran prestigi: la música i la gimnàstica. Certament la música ocupava un lloc important en la vida dels grecs. Acompanyava els homes en la feina -hi havia cants de forners, ferrers, etc.-, en les festes privades -les celebracions familiars i els simposis-, en els festivals religiosos, en què es feien concursos musicals, en el teatre, en el qual s'alternaven les parts cantades i les parlades, en l'entrenament militar i atlètic.

Els instruments musicals més usats en l'ensenyament eren la cítara i la lira, ambdós de corda, perquè eren considerats els més nobles. Tots dos tenien un nombre variable de cordes (4-11) i caixa de ressonància. La cítara és una derivació de la lira, sent aquesta més ampla i profunda que aquella, i, per tant, més sonora. Un altre instrument de gran importància, però considerat poc adequat per a l'educació i deixat en mans dels músics professionals, era l'aulos, una flauta doble amb orificis i una llengüeta.

lira
cítara
flautista amb aulos

Alhora que aprenien a tocar, els nois aprenien també cant i d'aquesta manera podien participar en els cors que, durant els festivals religiosos, cantaven les composicions dels grans poetes en honor a un déu. L'ensenyament musical es feia d'oïda ja que no s'utilitzava gairebé mai un sistema d'anotació.

Bronze i relleu que representen flautistes tocant l'aulos, British Museum, Londres (S.G.).

L'ensenyament superior apareix a Atenes a mitjans del s. V a.C., a càrrec dels sofistes i dels filòsofs. Els sofistes solien ser conferenciants itinerants, que els seus alumnes seguien de ciutat en ciutat. Sota el nom de filosofia ensenyaven tota classe de coneixements avançats: geometria, física, astronomia, medicina i sobretot retòrica i el que avui s'entén per filosofia. La seva finalitat era formar l'elit de cada ciutat, ensenyant-los l’areté o qualitats que fan sobresortit un home, sovint sense tenir en compte el bé i el mal. Els sofistes famosos com Protàgoras, Hípias i Gòrgias cobraven preus molt elevats per les seves lliçons i, quan n'arribava algun a una ciutat, els joves acudien entusiasmats a sentir-los. Els sofistes van convertir els gimnasos en lloc de reunions intel·lectuals, i, així Plató va fundar una escola superior al costat d'un gimnàs, en els jardins de l'Acadèmia, als afores d'Atenes. Més tard, el seu deixeble Aristòtil va crear el Liceu.

L'ensenyament promogut per sofistes i filòsofs va portar a poc a poc a sobrevalorar l'educació intel·lectual en detriment de la física i la musical.

Col·lecció d'imatges relatives a la música antiga (escultura, pintura, mosaic, ceràmica...) (SG)