L'AUGMENT

L'augment és una marca morfològica característica dels temps de passat (imperfet, aorist) que apareix a l'inici de l'arrel verbal. Es pot formar amb l'addició de ε- o amb una vocal llarga:

1) S'afegeix ε- davant l'arrel del verb quan aquesta comença per consonant. Per exemple:

  • λύω (present) ⇒ ἔλυον (imperfet)
  • κλέπτω (present) ⇒ ἔκλεπτον (imperfet)

2) L'augment consisteix en una vocal llarga quan l'arrel del verb comença per vocal

  • allargament de la vocal breu:
    • α ⇒ η : ἄρχω (present) ⇒ ἤρχον (imperfet)
    • ε ⇒ η : > ἐθέλω (present) ⇒ ἤθελον (imperfet)
    • ο ⇒ ω : ὀνομάζω (present) ⇒ ὠνόμαζον (imperfet)

    Les vocals ι i υ també s'allarguen però aquest allargament no es reflecteix per escrit:

    • ι ⇒ ι : ἵστημι (present) ⇒ ἵστην (imperfet)
    • υ ⇒ υ : > ὑβρίζω (present) ⇒ ὕβριζον (imperfet)
  • Els verbs que comencen amb diftong també poden allargar el primer element del diftong o no alterar-lo:
    } Quan el segon element del diftong és ι queda subscrita.  
    • αι ⇒ ῃ : αἴρω (present) ⇒ ᾖρον (imperfet)
    • ει ⇒ ῃ : εἰκάζω (present) ⇒ ᾔκαζον / εἴκαζον (imperfet)
    • οι ⇒ ῳ : οἰκίζω (present) ⇒ ᾤκιζον (imperfet)
    • αυ ⇒ αυ : αὐξάνω (present) ⇒ ηὔξανον / αὔξανον (imperfet)
    • ευ ⇒ ηυ : εὑρίσκω (present) ⇒ ηὕρισκον / εὕρισκον (imperfet)
    • ου ⇒ ου : οὐτάζω (present) ⇒ οὔταζον (imperfet)
    		  
  • Els verbs que comencen amb vocal llarga no queden alterats per l'augment:
    • ἥκω (present) ⇒ ἥκον (imperfet)
  • Alguns verbs començats per ε- presenten un augment irregular en ει- (η):
    • ἔχω (present) ⇒ εἴχον (imperfet)

VERBS COMPOSTOS

En els verbs amb prefix preposicional, l'augment va entre els dos elements del compost, entre el prefix preposicional i l'arrel verbal, seguint les normes anteriors. La majoria de les preposicions que acaben amb vocal perden la vocal final.

  • καταλύω (< κατά + λύω) (present) ⇒ κατἔλυον (imperfet)
  • ὑπάρχω (ὑπό + ἄρχω) (present) ⇒ ὑπῆρχον (imperfet)

N.B. Cal tenir en compte que el prefix preposicional pot patir alteracions fonètiques segons el so següent i per tant pot canviar amb augment o sense:

  • -ν- davant labial (β, π, φ) esdevé -μ- : ἐμβάλλω (present) ⇒ εϝέβαλλον (imperfet),
  • la prep. εκ- davant vocal es converteix en εξ- : ἐκβαίνω (present) ⇒ ἐξέβαινον (imperfet).