FONÈTICA: L'ACCENT

En llatí clàssic no hi ha accent gràfic però sí prosòdic (fonètic) atès que unes síl·labes es pronuncien amb més èmfasi que d'altres. En llatí l'accentuació no és lliure sinó condicionada bàsicament per la quantitat de la penúltima síl·laba. Excepte en els monosíl·labs i raríssims mots aguts, en llatí l'accent només s'escau en la penúltima o antepenúltima síl·laba:

  • Els mots bisil·làbics són plans.
    Ex: rosae /rósae/.
  • En els mots de tres o més síl·labes la regla bàsica és que si la penúltima síl·laba és llarga du l'accent -de manera que la paraula és plana- i si és breu l'accent recau a la síl·laba anterior -per tant la paraula és esdrúixola.
    Ex: disciplīna /disciplína/, Tarrăco /Tárraco/.

Quantitat vocàlica

En llatí totes les vocals tenen dues realitzacions: breu o llarga. Malgrat que generalment no s'indica, si es vol anotar la quantitat vocàlica es pot fer amb uns diacrítics:

breus
llargues
ă
ā
ĕ
ē
ĭ
ī
ŏ
ō
ŭ
ū

D'altra banda són sempre llargs els diftongs: ae, au, oe (eu és diftong en alguns monosíl·labs i en mots d'origen grec).

Quantitat sil·làbica

A més en la fonètica llatina és important la distinció entre síl·labes breus i llargues.

  • Les síl·labes llargues són:
    • les que contenen una vocal llarga o un diftong: s'anomenen llargues per naturalesa.
      Ex: diēs, caelum.
    • aquelles que tenen una vocal breu seguida de dues consonants, que no siguin oclusiva (b, d, g, p, t, c) més líquida (r, l): s'anomenen llargues per posició.
      Ex: terra, constantes.
  • Les síl·labes breus són: aquelles que tenen una vocal breu no seguida de dues consonant (que no siguin oclusiva més líquida).
    Ex: machĭna, multĭplex
    Convé tenir en compte que una vocal seguida d'una altra vocal és sempre breu.
    Ex: Italĭa.

ATENCIÓ:

  • La i i la u tenen valor consonàntic quan es troben entre dues vocals o en posició inicial davant vocal: Troia /tró-ia/, uale /uá-le/.
  • Quan s'afegeix una paraula enclítica (àtona) rere un altre mot l'accent es desplaça a la penúltima síl·laba del conjunt:
    popŭlus /pópulus/ + que /kwe/ --> popŭlusque /populúskwe/.