L'ENEIDA DE VIRGILI

És la gran obra de Virgili. Els dotze llibres de l’Eneida es poden dividir en tres parts:

  • Llibres I-IV: Eneas, príncep troià fill de Venus i d’Anquises, amb un grup de supervivents de la destrucció de Troia pels grecs, es dirigeix a Itàlia per fundar-hi una nova ciutat. Però, a l’alçada de Sicília, el seu estol és desviat cap a les costes d’Àfrica per una tempesta provocada per Juno, enemiga dels troians. Allà són acollits per la reina Dido, que ha fugit de Fenícia i ha acabat de fundar Cartago. En el palau de la reina, Eneas explica com va caure Troia per culpa del cavall de fusta ideat per Ulisses i el seu atzarós viatge fins a Cartago. Dido s’enamora apassionadament d’Eneas per obra de Venus i, oblidant-se de la seva promesa de mantenir-se fidel al seu difunt marit Siqueu, intenta retenir Eneas. En un principi Eneas sucumbeix a un amor promogut ara també per Juno, oblidant-se de la seva missió, fins que, enviat per Júpiter, Mercuri la hi recorda. Malgrat els precs de Dido i els seus propis sentiments, Eneas es decideix a partir i Dido se suïcida, després de demanar al seu poble que guardi un odi etern als romans.
  • Llibres V-VIII: Eneas prossegueix el seu viatge cap a Itàlia i, quan arriba a Cumes, la Sibil·la el guia al món dels morts perquè el seu pare li faci saber el futur de la ciutat que ha de fundar. Quan troba Anquises aquest li relata com el seu fill fundarà Alba Longa i iniciarà l’estirp de reis que la governaran. D’aquesta dinastia naixeran, al cap de molt temps, els bessons Ròmul i Rem, que fundaran Roma, la ciutat destinada a dominar el món. La predicció arriba fins a August, descendent d’Eneas per pertànyer a la gens Júlia, que es remuntaria a Julus o Ascani, fill d’Eneas. Finalment els troians arriben al seu objectiu, el Laci. Allà el rei Llatí els acull i ofereix a Eneas la seva filla Lavínia en matrimoni. Tanmateix la intervenció de Juno fa que altres pobles del Laci, encapçalats per Turn, emprenguin una guerra contra ells.
  • Llibres VIII-XII: la tercera part narra les lluites entre els troians i els seu aliats contra els llatins. Juno afavoreix Turn, però a la fi Júpiter li fa saber que el destí dels troians és establir-se al Laci, però esdevenint llatins. Així, quan Eneas, en un duel, venç i mata Turn, s’acaba l’Eneida.

 

Fresc de Pompeia (Museo Nazionale, Nàpols) que representa una escena de l'Eneida: Eneas ferit al costat del seu fill Iulus, mentre un metge el cura amb l'ajuda de Venus.

"Eneas s'estava dret, queixant-se durament, recolzat en l'enorme llança, envoltat d'un gran nombre de joves i de l'afligit Iulus, indiferent a les llàgrimes dels allí presents. El vell metge, vestit amb el mantell arromangat a la manera de Pèon, s'afanya inútilment a fer moltes coses amb la seva mà de metge i amb les poderoses herbes de Febos, cerca inútilment d'abastar amb els dits la punta del dard i d'estrènyer el ferro amb unes pinces resistents. [...] Llavors la mare Venus, commoguda d'aquell dolor immerescut del seu fill, recull de l'Ida de Creta el dictam, una tija coberta de fulles apelfades [...]. Venus la portà, cobrint-se el rostre amb un núvol obscur, n'impregnà l'aigua que hi havia abocada en un gibrell resplendent i la féu secretament medicinal, i hi espargí suc de salutífera ambrosia i una olorosa panacea. L'ancià Iàpix, sense saber-ne res, banyà la ferida amb aquella aigua i de sobte desaparegué del cos, com era d'esperar, tot el dolor, i tota la sang s'estroncà al fons de la ferida. I ara la sageta es desprengué seguint la mà, sense forçar-la ningú, i revingueren renovades les energies al seu estat d'abans."

Virgili, Eneida, XII, 398-424, traducció de Joan Bellés, Barcelona, Empúries, 1999.

La principal font literària que inspira Virgili és Homer. En efecte, mentre que la primera meitat de l’Eneida recorda de prop l’Odissea descrivint les vicissituds de l’heroi, la segona segueix el model de la Ilíada narrant els combats. Les referències homèriques són constants i en àmbits diversos. El mite d’Eneas està en estreta connexió amb la guerra de Troia i el retorn dels guerrers com Ulisses. N’adopta trets estilístics (epítets, fórmules, símils), episodis com la baixada als inferns, caràcters paral·lels (Hèctor i Eneas, Turn i Aquil·les), semblances estructurals (narració retrospectiva de les aventures d’Ulisses i d’Eneas)... Virgili, però, ofereix un tractament més profund i diferenciat dels personatges. Un altre model èpic seguit conscientment per Virgili són els Annals d'Enni, sobretot en mètrica, en expressions i en el caràcter nacional del poema.

Virgili tria per al seu gran poema el mite d’Eneas, per poder tractar dels orígens de Roma. Però no es queda pas en l’època heroica, el període posterior a la guerra de Troia, sinó que pretén abraçar i exaltar tota la història de Roma, mostrant l’època d’August com la culminació de les glòries de la seva nació. I és que fer d’Eneas el seu protagonista li permet cridar l’atenció sobre l’origen diví de la gens Júlia, a la qual pertany August, i presentant així el nou governant com a descendent de Venus. Així doncs, es refereix a fets i personatges posteriors, passant de la llegenda a la història, per diversos mitjans:

  • al·lusions que expliquen la procedència de noms de lloc o de persona. Per exemple del nom del fill d’Eneas prové el nomen Juli.
  • anticipació per mitjà de somnis i profecies d’esdeveniments històrics. Per exemple quan Eneas baixa als inferns el seu pare Anquises li fa veure com a descendents seus les ànimes no nascudes dels grans personatges romans fins a August.
  • referències simbòliques indirectes a personatges contemporanis a Virgili. Així Dido fa pensar en Cleòpatra, Eneas en August o Turn en Marc Antoni.

El tema del destí (els fata), representat per les decisions de Júpiter, domina al llarg del poema com a motor de l’acció. Eneas es diferencia d’un heroi homèric perquè no es guia pels seus interessos personals sinó que ha acceptat  el destí de ser l’avantpassat del poble que ha de civilitzar el món. Aquesta dedicació a la seva missió és la pietas d’Eneas. Per això ha d’abandonar Dido, sacrificant el seu amor sincer per ella al deure que li ha imposat el destí. Així doncs, la realització del destí de Roma passa per sobre dels personatges i porta els que no s’hi pleguen a la seva ruïna tràgica. Això succeeix amb Dido, presentada a l’inici com una reina que governa bé el seu poble, però que la seva passió per Eneas fa oblidar les seves obligacions envers el seu poble.

Recursos sobre l'Eneida

1. Mapes dels viatges d'Eneas:

  • Els viatges d'Eneas : mapa dinàmic (versió Flash).
  • Los viajes de Eneas (Google Maps), amb les etapes explicades (Domingo Vallejo).
  • Aeneid: indrets de l'Eneida amb explicacions, fotos i reconstruccions 3D amb Google Earth.
  • Aeneis : mapa dels viatges d'Eneas amb passatges corresponents a cada etapa en llatí i traducció catalana, elaborat dins l'assignatura "Introducció als gèneres literaris llatins" (UAB). El podeu veure a Google Maps i també a Google Earth si us baixeu aquest programa.

2. Genealogia d'Eneas