SAL·LUSTI Gai Sal·lusti Crisp (87-35 a. C.) va néixer a Amitern, a la Itàlia central dins una família plebea però benestant. Fidel partidari de Cèsar, va fer una destacada carrera política com a homo nouus arrenglerat entre els populares. Es va enriquir immensament exercint sense gaire escrúpols el càrrec de governador de la província d'Àfrica. Quan va tornar es va fer construir una luxosa mansió amb extensos jardins on, després de la mort de Cèsar, es va retirar de la política per dedicar els deu últims anys de la seva vida a la historiografia. Les tres obres històriques que va escriure tractaven del passat recent de Roma, dues monografies i una de caire general:
Com altres escriptors interessats en descobrir el passat, Sal·lusti posa en evidència la decadència moral de Roma, però el seu principal mèrit és cercar les causes objectives d'aquest mal, no pas a nivell dels individus sinó a escala general, de l'evolució dels mores o conductes col·lectives. Sal·lusti suposa un avenç considerable en les tècniques literàries: la narració no segueix un estricte ordre cronològic sinó que adquireix més vivacitat per mitjà de salts enrera i digressions o amb la selecció dels episodis més interessants. Però el punt més alt de la seva mestria es troba en el tractament dramàtic dels personatges i de l'acció i en la profunditat psicològica dels seus protagonistes, caracteritzats tant pels retrats que en fa com pels discursos que els fa pronunciar. La seva concepció de la història i el seu estil tenen una forta influència de l'historiador grec Tucídides. Tres són els trets principals de l'estil que Sal·lusti crea per diferenciar-se de la prosa dominant de Ciceró:
Des del punt de vista de la veritat històrica dels successos que narra, Sal·lusti es deixa endur sovint per simpaties polítiques i per idees preconcebudes sobre el passat -com la creença que l'origen de tots els mals és la corrupció de la noblesa romana-, cosa que el du a cometre errors, descuits i alguna deformació, sobretot a la Conjuració de Catilina, que relata fets més propers a la pròpia activitat política pretèrita. Tanmateix ni això ni el contrast entre l'actuació poc honesta durant la seva vida pública i el discurs moralitzador dels seus escrits històrics no han d'entelar la realitat que Sal·lusti és el primer veritable historiador de gran talla. |
||||||||