EL CALENDARI ROMÀ

Les fonts

Les fonts principals són:

  • El calendari del rei Numa: es conserva bona part d'aquest calendari que dóna l'agenda estatal de la primera monarquia, tot i que els fragments que ens han pervingut són de les darreries de la República i dels inicis de l'Imperi.
  • Els Fastos d'Ovidi: aquest poema descriu dia a dia les festivitats de la primera meitat de l'any. Malauradament no va acabar mai les corresponents a la segona meitat de l'any.


L'evolució

El calendari romà va passar per tres etapes diferents:

  1. Als primers temps s'observava un any de deu mesos, comptant només de març a desembre i ignorant els mesos "morts" de gener i febrer, com s'esdevenia en altres pobles. Els noms dels mesos eren:
    1. Martius, en honor del déu Mart.
    2. Aprilis, potser per deessa Afrodita, nom grec de Venus o de aperire 'obrir', perquè la terra s'obre aquest mes.
    3. Maius, potser per la nimfa Maia, mare del déu Mercuri.
    4. Iunius, en honor de la deessa Juno.
    5. Quintilis.
    6. Sextilis.
    7. September.
    8. October
    9. November.
    10. December.
    Veiem que els noms del cinquè al desè mes són derivats dels adjectius numerals corresponents. D'aquí la conservació dels noms catalans de setembre, octubre, novembre i desembre que actualment no corresponen, respectivament, al mes setè, vuitè, novè i desè, però sí que hi corresponien quan l'any començava el març. A mitjans del segle II a. C. els mesos de gener i febrer van passar a encapçalar l'any. Per inèrcia de quan el febrer era l'últim mes de l'any, aquest mes va seguir sent el més curt.
    En l'època de l'Imperi Quintilis i Sextilis van passar a ser anomenats Julius i Augustus en honor de Juli Cèsar i Octavi August, noms conservats en les llengües actuals (juliol i agost).
  2. Els etruscos van afegir els dos mesos de gener i febrer, intentant sense èxit que el primer mes (Ianuarius) fos el dedicat a Janus, el déu de les entrades. Però l'adveniment de la República i l'expulsió dels reis etruscos van estroncar-ho i l'u de març va seguir sent el primer dia de l'any fins al 153 a. C. El nom del dotzè i últim mes, Februarius, era degut a les festes de purificació de la ciutat (februa) celebrades al final de l'any per calmar els morts amb oferiments i sacrificis en honor de Febru, identificat més tardanament amb Plutó.
    Com tots els calendaris antics, aquest calendari era lunar. La durada dels mesos era:
    • març, maig, juliol i octubre.....31 dies
    • el febrer..................................28 dies
    • la resta dels mesos...............29 dies
    L'any tenia, doncs, 355 dies. Dotze llunes no arriben a completar l'any solar i, per tal de mantenir aproximadament el calendari en concordança amb l'any solar, el pontífex màxim, responsable del calendari, intercalava de tant en tant (normalment cada dos anys) un mes entre el 23 i el 24 de febrer, el mensis intercalaris, de 22 o 23 dies. Així l'any no tenia una durada exacta, sinó que, molt sovint, depenia dels coneixements astronòmics del pontífex o dels interessos polítics al quals servia, si volia que els magistrats governants es mantinguessin en el poder durant més o menys temps. No és estrany, doncs, que en època de Juli Cèsar l'any oficial hagués sobrepassat en tres mesos l'any solar. En vista de tal situació, Juli Cèsar, que era el pontífex màxim, va emprendre la reforma del calendari.
  3. Juli Cèsar va encarregar a l'astrònom alexandrí Sosígenes la confecció d'un calendari solar. Va escaure's que l'any 46 tocava afegir-hi el mensis intercalaris i que es van haver d'afegir dos mesos per resoldre definitivament un desfasament de 67 dies. Finalment l'any 46 va ser el més llarg de tots: va tenir 15 mesos, és a dir, 445 dies. Amb aquestes mesures s'aconseguí que l'u de gener del 45 a. C. comencés el calendari julià, de 365 dies amb any de traspàs, que, amb unes esmenes introduïdes pel papa Gregori XIII el 1582, és el que fem servir actualment.
    Els mesos del nou calendari tenien una durada diferent: gener, març, maig, quintilis i novembre tenien 31 dies; febrer, 29 i 30 en any de traspàs; la resta, 30 dies. Quan es donà el nom d'August al sisè mes, se li afegí un dia, que es va treure de febrer, i, perquè no quedessin tres mesos seguits de 31 dies, se'n va treure un de setembre i un altre de novembre.

La divisió del mes

Cada mes estava dividit en tres parts desiguals marcades per tres dates:

  • Kalendae, les calendes, o el dia 1 de cada mes.
  • Nonae, les nones, el dia 5, excepte el març, el maig, el juliol i l'octubre, en què eren el dia 7.
  • Idus, els idus, el dia 13, però el 15 en el quatre mesos citats.

La setmana de set dies va sorgir durant l'Imperi i es va establir definitivament a finals del segle II d.C. Abans existia una període similar: les nundiae, que significa "nou dies". El romans celebraven cada nou dies un "dia de mercat" en el qual cessaven les activitats ordinàries i es dedicaven al descans i a les invitacions entre amics i parents, com en l'actual diumenge.

Datació dels dies del mes

Es basava en les tres dates clau de cada mes: les calendes, les nones i els idus.

  1. Si el dia coincideix amb una de les tres dates clau, s'escriu en ablatiu, seguida del nom del mes adjectivat i també en ablatiu. Per exemple:
    Kalendis Ianuariis.......1 de gener
    Nonis Februariis.........5 de febrer
    Idibus Martiis...........15 de març
  2. Si el dia és immediatament anterior a una d'aquestes dates, es constueix la data clau en acusatiu, seguida del nombre del mes adjectivat i precedida de pridie "el dia abans de".
    Per exemple:
    pridie Kalendas Ianuarias......31 de desembre
    pridie Nonas Quintiles.........6 de juliol
    pridie Idus Novembres..........12 de novembre
  3. Si el dia és immediatament posterior a les dates clau, s'empra la mateixa construcció que per al dia anterior, canviant pridie per postridie "l'endemà de". Per exemple:
    postridie Kalendas Apriles......2 d'abril
    postridie Nonas Sextiles........6 d'agost
    postridie Idus Octobres.........16 d'octubre
  4. Per a la resta dels dies, en canvi, es comença amb l'expressió ante diem. Es pren com a referència la primera data clau posterior al dia que es vol datar i es compten els dies que van de l'un a l'altre, tots dos inclosos. El nombre resultant s'expressa en el numeral ordinal corresponent, fent-lo concertar amb l'acusatiu diem. I s'afegeix el nombre de la data clau també en acusatiu, seguit, com en els exemples anteriors, del nombre del mes adjectivat. Per exemple:
    Ante diem decimum Kalendas Apriles....23 de març
    Ante diem sextum Idus Martias.....10 de març

  5. Normalment s'expressa abreujadament:

    a. d. X Kal. Apr.
    a. d. VI Id. Mar.

La designació dels anys

En llatí els anys es daten generalment amb el nom dels dos cònsols formant un ablatiu absolut. Per exemple:

M. Messala M. Pisone consulibus 'durant el consolat de Marc Messala i Marc Pisó' (=any 61 a. C.).

De vegades els anys s'anomenen pel seu número a partir de la data tradicional de la fundació de Roma (753 a. C.). Per exemple:
anno DXXXV ab urbe condita 'any 535 des de la fundació de la ciutat': 219 d. C.
anno DCCCXVIII ab urbe condita 'any 818 des de la fundació de la ciutat': 65 d. C.