EL CALENDARI ROMÀ
Les fonts
Les fonts principals són:
- El calendari del rei Numa:
es conserva bona part d'aquest calendari que dóna l'agenda estatal
de la primera monarquia, tot i que els fragments que ens han pervingut
són de les darreries de la República i dels inicis de
l'Imperi.
- Els
Fastos d'Ovidi: aquest poema descriu dia a dia les festivitats de
la primera meitat de l'any. Malauradament no va acabar mai les corresponents
a la segona meitat de l'any.
L'evolució
El calendari romà va passar per tres etapes diferents:
- Als primers temps s'observava un any de deu
mesos, comptant només de març a desembre i ignorant els
mesos "morts" de gener i febrer, com s'esdevenia en altres
pobles. Els noms dels mesos eren:
- Martius, en
honor del déu Mart.
- Aprilis, potser
per deessa Afrodita,
nom grec de Venus o de aperire 'obrir', perquè
la terra s'obre aquest mes.
- Maius, potser
per la nimfa Maia, mare del déu Mercuri.
- Iunius, en
honor de la deessa Juno.
- Quintilis.
- Sextilis.
- September.
- October
- November.
- December.
Veiem que els noms del cinquè al
desè mes són derivats dels adjectius numerals corresponents.
D'aquí la conservació dels noms catalans de setembre,
octubre, novembre i desembre que actualment no corresponen, respectivament,
al mes setè, vuitè, novè i desè, però
sí que hi corresponien quan l'any començava el març.
A mitjans del segle II a. C. els mesos de gener i febrer van passar
a encapçalar l'any. Per inèrcia de quan el febrer
era l'últim mes de l'any, aquest mes va seguir sent el
més curt.
En l'època de l'Imperi Quintilis i Sextilis
van passar a ser anomenats Julius i Augustus en
honor de Juli
Cèsar i
Octavi August, noms conservats en les llengües actuals
(juliol i agost). |
- Els etruscos van afegir els dos mesos de gener
i febrer, intentant sense èxit que el primer mes (Ianuarius)
fos el dedicat a Janus,
el déu de les entrades. Però l'adveniment de la República
i l'expulsió
dels reis etruscos van estroncar-ho i l'u de març va seguir
sent el primer dia de l'any fins al 153 a. C. El nom del dotzè
i últim mes, Februarius, era degut a les festes de purificació
de la ciutat (februa) celebrades al final de l'any per calmar
els morts amb oferiments i sacrificis en honor de Febru, identificat
més tardanament amb Plutó.
Com tots els calendaris antics, aquest calendari era lunar. La durada
dels mesos era:
- març, maig, juliol i octubre.....31
dies
- el febrer..................................28
dies
- la resta dels mesos...............29
dies
|
L'any tenia, doncs, 355 dies. Dotze llunes no
arriben a completar l'any solar i, per tal de mantenir aproximadament
el calendari en concordança amb l'any solar, el pontífex
màxim, responsable del calendari, intercalava de tant en
tant (normalment cada dos anys) un mes entre el 23 i el 24 de febrer,
el mensis intercalaris, de 22 o 23 dies. Així l'any no
tenia una durada exacta, sinó que, molt sovint, depenia dels
coneixements astronòmics del pontífex o dels interessos
polítics al quals servia, si volia que els magistrats
governants es mantinguessin en el poder durant més o menys temps.
No és estrany, doncs, que en època de Juli Cèsar
l'any oficial hagués sobrepassat en tres mesos l'any solar. En
vista de tal situació, Juli Cèsar, que era el pontífex
màxim, va emprendre la reforma del calendari.
- Juli Cèsar va encarregar a l'astrònom
alexandrí Sosígenes la confecció d'un calendari
solar. Va escaure's que l'any 46 tocava afegir-hi el mensis intercalaris
i que es van haver d'afegir dos mesos per resoldre definitivament un
desfasament de 67 dies. Finalment l'any 46 va ser el més llarg
de tots: va tenir 15 mesos, és a dir, 445 dies. Amb aquestes
mesures s'aconseguí que l'u de gener del 45 a. C. comencés
el calendari julià, de 365 dies amb any de traspàs, que,
amb unes esmenes introduïdes pel papa Gregori XIII el 1582, és
el que fem servir actualment.
Els mesos del nou calendari tenien una durada diferent: gener, març,
maig, quintilis i novembre tenien 31 dies; febrer, 29 i 30 en
any de traspàs; la resta, 30 dies. Quan es donà el nom
d'August al sisè mes, se li afegí un dia, que es va treure
de febrer, i, perquè no quedessin tres mesos seguits de 31 dies,
se'n va treure un de setembre i un altre de novembre.
La divisió del mes
Cada mes estava dividit en tres parts desiguals marcades
per tres dates:
- Kalendae,
les calendes, o el dia 1 de cada mes.
- Nonae, les nones, el dia 5, excepte el març,
el maig, el juliol i l'octubre, en què eren el dia 7.
- Idus, els idus, el dia 13, però el
15 en el quatre mesos citats.
La setmana de set dies va sorgir durant l'Imperi i es
va establir definitivament a finals del segle II d.C. Abans existia una
període similar: les nundiae, que significa "nou dies".
El romans celebraven cada nou dies un "dia de mercat" en el
qual cessaven les activitats ordinàries i es dedicaven al descans
i a les invitacions entre amics i parents, com en l'actual diumenge.
Datació dels dies del mes
Es basava en les tres dates clau de cada mes: les calendes,
les nones i els idus.
- Si el dia coincideix amb una de les tres dates clau,
s'escriu en ablatiu, seguida del nom del mes adjectivat i també
en ablatiu. Per exemple:
Kalendis Ianuariis.......1 de gener
Nonis Februariis.........5 de febrer
Idibus Martiis...........15 de març
- Si el dia és immediatament anterior a una d'aquestes
dates, es constueix la data clau en acusatiu, seguida del nombre del
mes adjectivat i precedida de pridie "el dia abans de".
Per exemple:
pridie Kalendas Ianuarias......31 de desembre
pridie Nonas Quintiles.........6 de juliol
pridie Idus Novembres..........12 de novembre
- Si el dia és immediatament posterior a les
dates clau, s'empra la mateixa construcció que per al dia anterior,
canviant pridie per postridie "l'endemà de".
Per exemple:
postridie Kalendas Apriles......2 d'abril
postridie Nonas Sextiles........6 d'agost
postridie Idus Octobres.........16 d'octubre
- Per a la resta dels dies, en canvi, es comença
amb l'expressió ante diem. Es pren com a referència
la primera data clau posterior al dia que es vol datar i es compten
els dies que van de l'un a l'altre, tots dos inclosos. El nombre resultant
s'expressa en el numeral ordinal corresponent, fent-lo concertar amb
l'acusatiu diem. I s'afegeix el nombre de la data clau també
en acusatiu, seguit, com en els exemples anteriors, del nombre del mes
adjectivat. Per exemple:
Ante diem decimum Kalendas Apriles....23 de març
Ante diem sextum Idus Martias.....10 de març
Normalment s'expressa abreujadament:
a. d. X Kal. Apr.
a. d. VI Id. Mar.
La designació dels anys
En llatí els anys es daten generalment amb el
nom dels dos cònsols formant un ablatiu absolut. Per exemple:
M. Messala M. Pisone consulibus 'durant el consolat
de Marc Messala i Marc Pisó' (=any 61 a. C.).
De vegades els anys s'anomenen pel seu número
a partir de la data tradicional de la fundació de Roma (753 a.
C.). Per exemple:
anno DXXXV ab urbe condita 'any 535 des de la fundació de
la ciutat': 219 d. C.
anno DCCCXVIII ab urbe condita 'any 818 des de la fundació
de la ciutat': 65 d. C.
|