LA BASÍLICA

L’origen arquitectònic més probable de la basílica són les sales d’audiència dels reis Ptolemeus d’Egipte, derivats al seu torn de les sales hipòstiles dels palaus i temples faraònics. A la ciutat romana la basílica és un edifici annex al fòrum, del qual és una ampliació arrecerada. Consisteix en una construcció de planta rectangular amb l'interior dividit en tres o més naus per fileres de columnes. La nau central sobresurt per damunt de les laterals de manera que els finestrals superiors deixin entrar la llum. Sovint s’aconseguia encara més espai amb un absis semicircular i un porxo exterior, situat en el costat que donava al fòrum -normalment, però no sempre, un dels dos costats més llargs -situat a l’absis.

• comercial: era un lloc de reunió per fer negocis, comprar i vendre a l'engròs.
• judicial: disposava d'un tribunal on els magistrats administraven justícia.

En època imperial les basíliques van adquirir nous usos com a edificis o cambres destinades a encabir-hi gran nombre de persones: les basíliques privades servien com a sala de recepcions en mansions privades -domus o uillae- mentre que les basíliques palatines es feien servir com a sala d’audiències en els palaus imperials, amb el tron per a l’emperador situat a l’absis. Finalment la basílica va ser passar a utilitzar-se com a lloc de culte cristians, tal com queda palès per la divisió de naus mitjançant columnates i els absis.

Als fòrums de Tàrraco i d'Empúries es conserven restes de les seves basíliques.

Basílica de Sever, Lepcis Magna, Líbia (SG).

Basílica de Baelo Claudia, a Tarifa, Andalusia (S.G.).