A l'última etapa de la República el luxe es va estendre a la decoració de les grans mansions. Així, les parets de les domus i les uillae urbanae eren cobertes de bells frescos, marbres o estucs, i els sostres amb motllures o figures representades en estuc. També es decorava el terra amb mosaics S'observa una certa tendència a adaptar-ne el tema a la destinació de l'estança: a les termes peixos i tritons, al vestíbul un gos guardià (amb la llegenda caue canem 'compte amb el gos'), al triclinium una natura morta.
Altres ornaments domèstics eren escultures i estatuetes d'inspiració mitològica, columnes... Els romans no feien servir gaires mobles, però evidentment disposaven de llits, taules, tauletes, tamborets, sofàs, bancs, armaris i arques. Els materials utilitzats depenien del nivell econòmic de la família: des de la fusta, al bronze, el marbre, l'ivori i fins els metalls preciosos. Les llànties d'oli també anaven de la terrissa més vulgar fins al bronze artísticament treballat, malgrat que la il·luminació més econòmica era amb espelmes. Les vaixelles i gerros podien ser de ceràmica basta o fines peces de vidre i d'orfebreria.
|
Cubiculum de la Villa de P. Fanni Sinístor, a Boscoreale, c. 40–30 aC, Metropolitan Museum of Art, Nova York. |
Webs d'interès:
- Imatge de pedra. Mosaics de la Tunísia antiga (en català i castellà): excel·lent web que permet la visita virtual d'una exposició celebrada en el Museu d’Arqueologia de Catalunya sobre els magnífics mosaics romans conservats a Tunísia.
- Pittura e mosaico a Pompei ed Ercolano (en italià): secció del lloc web del Museo Archeologico Nazionale de Nàpols que estudia, a partir de nombrosos exemples de mosaics i frescos de Pompeia i Herculà, la seva evolució estilística i temes figuratius.
 |
 |
|
 |
||