|
La deficiència auditiva és una deficiència sensorial molt heterongènia en les persones afectades. El tipus d'evolució que tingui la persona o l'alumne no depèn només del tipus de pèrdua auditiva i edat d'adquisició de la sordesa sino també de les experiències comunicatives i educatives que poden modificar significativament el desenvolupement del nen. Dins de la deficiència auditiva hi ha diferents graus de perduà auditiva que cal conèixer i considerar, com més pèrdua de decibels hi hagi li correspondrà menys audició. També cal tenir en compte si és del tipus transmissiva o neurosensorial, la transmissiva afecta bàsicament a l'oïda externa i mitjana i pot ser corretgida mitjançant una intervenció quirúrgica, en aquest cas només es veurà afectada la quantitat d'audició que rebi la persona afectada. La sordesa de tipus neurosensorial afecta a l'oïda interna i al nervi auditiu on l'intervenció quirúrgica és més difícil i on es veurà afectada la quantitat i la qualitat de l'audició. Dibuix de l'oïda on es poden observar els seus òrgans més importants:
A continuació es mostra un quadre les pèrdues d'audició amb correspondència aproximada de l'intensitat del so:
Una diferència també important dins de la deficiència auditiva és si l'adquisició de l pèrdua és anterior o posterior a l'adquisicó del llenguatge. El fet que sigui posterior beneficiarà en l'evolució del llenguatge del nen amb pèrdua auditiva perquè el nen ja té un llenguatge intern, en canvi si és anterior a aquesta adquisició tindrà més dificultats en adquirir el llenguatge. Les persones afectades per una deficiència auditiva poden tenir una evolució semblant a les persones oïents si no tenen un altre trastorn associat . En el cas de persones afectades per deficiència auditiva caldrà adaptar l'entorn i els aprenentatges perquè li arribin a través dels altres sentits. Serà molt important l'informació que rebi a través del canal visual. Caldrà fomentar un ambient comunicatiu entorn de l'alumne tan a dins com a fora de l'escola per tal que evolucioni bé i es pugui relacionar amb les persones de l'entorn sense quedar aïllat. La comunicació en el cas de les persones sordes pot ser a través de dues formes principalment, el llenguatge oral en el cas de pèrdues auditives no massa greus i el llenguatge de signes en el cas de pèrdues més severes i profundes. A vegades es pot combinar el llenguatge oral amb un llenguatge complementari a través de gestos que ajuden a entendre'l millor,a no tenir tantes confusions: la paraula complementada o cued-Speech i els sistemes de comunicació bimodal en el qual s'utilitza l'estructura del llenguatge oral però els signes provenen del llenguatge de signes. |
