El Sistema Solar es considera com, una agrupació formada per una estrella (el Sol) i els planetes i demés cossos que orbiten al seu voltant. El Sistema Solar, amb un radi de unes 100.000 ua, està format per un cos central (el Sol, que suposa un 99,85% de la massa total) i diversos cossos que giren al seu voltant (els planetes i els seus satèl.lits, els asteroides, els cometes, els meteorits, la matèria interplanetària, etc.).La matèria que forma el sistema, que es pot considerar reunida casi en la seva totalitat en una regió d'unes 50 ua de radi, es presenta en tres formes fundamentals: rocosa (formada bàsicament per silici, magnesi i ferro), la gasosa (formada per hidrogen i gasos nobles que difícilment es condensen) i la dels gels (composada per aigua, metà i amoníac). El Sistema Solar té diverses propietats, tals com les seves òrbites (casi circulars i totes mol properes al pla de simetria del sistema), el moviment directe dels planetes (es a dir, en sentit contrari a les agulles del rellotge), la rotació directe dels planetes al voltant del seu eix de gir i la reducció de les densitats planetàries des del centre del sistema fins els seus confins.
Les tècniques de simulació mitjançant ordinador, utilitzades en l'actualitat per a l'estudi dels fenòmens de formació i evolució dels cossos celestes, han permès establir una teoria relativa a l'origen del propi sistema solar, dels planetes que ho formen i dels satèl.lits que orbiten al seu voltant. En certa mida, aquesta teoria confirma les hipòtesis nebular formulada per I. Kant, segons la qual el Sistema Solar s'hauria format gràcies a un procés de contracció d'una nebulosa primitiva en rotació, probablement gràcies l'ona de xoc d'una supernova que hauria explotat en les seves proximitats. La simulació permet justificar la formació, en certes circumstancies, d'una zona de condensació central (que hauria donat lloc al Sol) i d'un disc restant la posterior fragmentació de la qual seria responsable de la formació dels planetes.
Els grans de matèria formats haurien continuat un procés d'aglomeració (teoria de les planetesimals), fins donar lloc als cossos que coneixem en l'actualitat. La condensació es va iniciar pels fragments rocosos i va continuar pels gels. Aquest procés va donar lloc també a la formació de les atmosferes primitives. La gran activitat del Sol en formació va fer que les atmosferes inicials foren arrasades i deixessin els planetes desprotegits i sotmesos a un intens bombardeig comentari. Els planetes interiors van regenerar les seves atmosferes (menys Mercuri, que no té) mitjançant els processos volcànics que van tenir lloc durant la contracció que es va produir en el seu enfriament. Pel contrari, els exteriors, a penes afectats per l'activitat solar, van retenir l'atmosfera inicial; per la seva part, Plutó i els satèl.lits van perdre l'hidrogen i l'heli per estar sotmesos a una menor atracció gravitaria, degut als seu petit tamany.
, gràcies.