Gran enciclopèdia de Xauxa
Persones que formen part de la població activa (persones amb edat i capacitat de treballar i que manifesten voluntat de fer-ho) i que no tenen feina.
La quantitat de persones aturades s'obté de les inscrites a les oficines de col·locació. S'anomena atur registrat i no reflecteix la totalitat d'aturats perquè hi ha persones que busquen feina i no hi estan inscrites.
També s'obté la quantitat de persones aturades a partir d'una enquesta que es fa a una mostra de població. S'anomena atur estimat i normalment magnifica les dades d'atur perquè inclou com aturades a persones pel simple fet de manifestar que volen treballar.
És quantifica amb l'índex d'atur:
Índex d'atur = aturats / població activa * 100
Una empresa és competitiva quan te la possibilitat de competir amb les altres empreses del mercat perquè té uns costos menors.
La competitivitat depèn del rendiment dels factors productius i dels seus costos:
El cost del personal inclou els salaris, uniformes de treball, transport ... i la quota patronal a la Seguretat Social.
El cost de les màquines i les instal·lacions.
El cost de les primeres matèries, electricitat.
És el consum que fem entre tots els ciutadans. Entre tots gaudim del servei de la justícia, de l'ensenyament, de la sanitat, ... aquests serveis són procurats pel sector públic i estan valorats segons el seu cost. Dins dels consum públic, doncs, s'inclou la compra de béns i serveis corrents i els salaris dels funcionaris, ambdues partides necessàries per donar aquests serveis.
Són els pagaments que els treballadors i les empreses han de fer a la Seguretat Social en funció del salari que cobren els treballadors.
La quota obrera, és a càrrec del treballador. L'empresa té l'obligació de deduir-la de la seva nòmina i ingressar-la a la Seguretat Social.
La quota patronal és a càrrec de l'empresa que l'ingressa a la Seguretat Social.
Amb aquestes cotitzacions la Seguretat Social dóna prestacions com els subsidis d'atur, l'atenció mèdica, el pagament del salari en les baixes per malaltia o accident, descomptes en medicaments, ...
Quan les despeses del sector públic són superiors als ingressos és produeix un dèficit. El sector públic ha de finançar aquest excés de despesa perquè ha de pagar les empreses que li han ofert els béns i serveis, els salaris als funcionaris, ...
El finançament del dèficit públic es pot fer:
Recurs al Banc Central. El Sector Públic rep un préstec del banc central. Es una manera barata de finançar el dèficit perquè no s'han de pagar interessos però té l'inconvenient que incrementa el diner en circulació i pot provocar inflació amb la conseqüent pèrdua del valor del diner.
Deute Públic. S'emet deute que compren els estalviadors, aquests rebran uns interessos i, passat el termini acordat, se'ls tornarà el préstec. Són les lletres del tresor, els bons i les obligacions de l'Estat.
Són el conjunt de despeses necessàries pel manteniment de l'administració i per a la prestació dels serveis. Inclou la compra de béns i serveis corrents (consum d'electricitat d'un institut, paper, gasolina, ... ). És una despesa molt important dins dels pressupostos. Quan es fa una inversió públic, com la construcció d'un polisportiu, es genera automàticament la necessitat d'un increment de despesa corrents pels propers anys (compra de pilotes, consum elèctric, neteja, manteniment, ...)
És el pagament d'interessos del deute públic que ha finançat els dèficits dels pressupostos.
És la despesa feta pel sector públic. Les despeses es poden presentar per capítols (segons l'objecte de la despesa) : el
consum públic, les transferències, les despeses financeres i la inversió pública. També es poden mostrar les despeses per seccions, en funció del ministeri o departament que les realitza, i per programes o polítiques, agrupant-les segons els seu objectiu, com per exemple els programes socials o un programa que fomenti la implantació de noves tecnologies.
Conjunt de despeses del sector públic que garanteixen uns mínim benestar als ciutadans. S'inclouen les despeses en educació, sanitat, ajudes per situacions de marginació, ...
Aquesta despesa social ajuda a la cohesió social i fa que millori la situació dels ciutadans més desvalguts.
Quan el sector públic acumula dèficits es va endeutant. Un major endeutament implica el pagament de molt interessos per part del sector públic i aquest augment de les despeses financeres fa augmentar els dèficits i l'endeutament... D'aquest cercle és difícil sortir-ne. S'aconsella que, igual que fan les famílies, el sector públic únicament s'endeuti per fer inversions.
Per veure la importància real del nivell d'endeutament, per veure la seva evolució i també per poder-lo comparar amb altres països es mesura en relació a la producció:
Nivell d'endeutament = deute / PIB * 100
Imports pagats pels contribuents (persones i empreses) sense rebre cap contraprestació directa. És la font de recursos més important en els pressupostos de l'Estat. Exemples: IRPF, IVA, Impost de Societats,...
Impostos que recauen sobre el contribuent en funció de les seves característiques: nivell de renda, nivell de patrimoni, beneficis obtinguts,... Són impostos directes l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), l'Impost sobre el Patrimoni i l'Impost de Societats.
Aquests impostos són difícils de recaptar perquè necessiten d'una declaració del contribuent, contràriament als impostos indirectes que paguem, sense quasi notar-ho, al comprar els productes perquè estan inclosos en el preu. Els impostos directes són més justos perquè paguen més les persones o empreses quan més guanyen o tenen.
Els impostos directes poden ser:
* progressius. Quan més es guanya més percentatge es paga.
Una renda menor de 500.000 paga un 8%
Una renda entre 500.000 i 5.000.000 paga un 20%
Una renda superior a 5.000.000 paga un 30%
* proporcionals. Es paga sempre el mateix percentatge
* regressius. Pagaria menys qui més guanyés.
En una economia en la qual tinguin molt pes els impostos directes i aquests siguin progressius es produirà una
redistribució de renda.
Impostos que recauen sobre el contribuent en funció de les seves compres. L'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), els impostos sobre el tabac, l'alcohol, les gasolines, ... són impostos indirectes.
Són fàcils de recaptar perquè s'inclouen dins del preu del producte.
No són justos perquè paga igual un contribuent ric que un de pobre. No tenen cap efecte de
redistribució de renda.
Inclouen les carreteres i autovies, la xarxa ferroviària, els ports, pantans i canals, les comunicacions telefòniques, ... És a dir, tot un conjunt d'inversions necessàries pel funcionament d'una economia.
És l'adquisició de béns de capital per part de les empreses i les famílies. Són exemples d'inversió privada l'adquisició d'un habitatge, la compra de maquinària, la construcció d'una nau industrial , ...
Compra de béns de capital per part del sector públic. Inclou la construcció de carreteres, polisportius, escoles, ambulatoris, la compra d'immobles, màquines, ... És diferència de la despesa corrent en que els béns adquirits perduren.
Organització d'empresaris per defensar els seus interessos.
El govern pot escollir un política expansiva. Disminuirà els impostos (els agents econòmics podran comprar més) o incrementarà el seu nivell de despesa. Hi haurà més activitat econòmica i es crearà més ocupació.
Si es fa una política restrictiva (increment d'impostos o disminució de despesa) s'aconseguirà una menor activitat econòmica, qüestió interessant quan hi ha un nivell elevat de preus.
Pensions
Són transferències que el sector públic fa a les persones que han arribat a l'edat de jubilació. Aquesta pensió depèn dels anys i de l'import que cada persona ha cotitzat. També reben una pensió les persones que, malgrat no tinguin l'edat de jubilació, tenen uns invalidesa que no els permet seguir treballant.
Indica el nivell d'impostos d'una economia. Si miréssim únicament el seu valor total no podríem comparar el nivell d'impostos de dos països perquè cadascun d'ells tindria diferent grandària, població, producció, ... Per poder comparar l'esforç fiscal de dos països i, fins i tot, les variacions que es produeixen en un país en diferents anys es calcula aquest esforç en termes relatius. Quantificarem la pressió fiscal com el percentatge dels
impostos recaptats (sovint també s'inclouen les cotitzacions socials) en relació a la producció de l'economia (PIB).Pressió fiscal = impostos recaptats / PIB x 100
Els pressupostos de l'Estat inclouen els ingressos i les despeses dels diferents ministeris (Educació, Sanitat, Defensa, ...) i els d'altres organismes com la Seguretat Social.
Entre els ingressos es poden destacar:
els impostos, cotitzacions socials, les taxes, els rendiments del patrimoni, la venda d'empreses públiques (privatització), ...Les despeses es poden presentar per capítols (segons l'objecte de la despesa) :
el consum públic, les transferències, les despeses financeres i la inversió pública. També es poden mostrar les despeses per seccions, en funció del ministeri o departament que les realitza, i per programes o polítiques, agrupant-les segons els seu objectiu, com per exemple els programes socials o un programa que fomenti la implantació de noves tecnologies.Després del
tràmit parlamentari, els pressupostos poden aprovar-se amb dèficit, superàvit o equilibrats. Els pressupostos indiquen les prioritats del govern. Durant l'any es van cobrant els impostos, pagant als funcionaris, ... i acabat l'exercici es liquiden els pressupostos, és a dir, es constata el seu nivell d'acompliment. Es poden haver cobrat més (o menys) impostos dels previstos ... i potser s'han produït despeses inesperades. Al final es determina el dèficit o superàvit que realment s'ha produït.
Es privatitza una empresa quan passa a mans privades perquè el Sector Públic la ven. Els ingressos obtinguts són un ingrés que permet disminuir l'endeutament, finançar inversions, ...
El cas contrari, el Sector Públic pot nacionalitzar una empresa quan deixa d'estar en mans privades. Aquest fet es pot produir per garantir la continuïtat de l'empresa o en cas que la seva activitat es consideri que no pot estar en mans privades.
Una economia entra en recessió quan disminueix el seu Producte Interior Brut, és a dir, quan en un període produeix menys béns i serveis que en el període anterior. Tècnicament es considera recessió quan durant aquest fet es produeix durant dos trimestres consecutius.
Cada família pot rebre un conjunt de rendes: salaris, dividends, lloguers, interessos ... Hi ha famílies que tenen un nivell de renda alt, és a dir, que cada mes guanyen molts diners, mentre que d'altres famílies tenen molt poca renda, perquè tenen un salari baix, perquè estan aturats o tenen una invalidesa que no els permet treballar.
Els impostos directes fan que els que més guanyin paguin més impostos i aquest recursos serveixen per finançar les escoles i l'assistència sanitària que reben tots els ciutadans. Una família que no cobrés cap renda podria portar els seus fills a l'escola i tindria dret a rebre atenció sanitària gratuïta. Seria com si les famílies pobres rebessin, mitjançant aquests serveis, una part de la renda de les famílies riques. Els impostos directes, doncs, produeixen una redistribució de renda que és major quan són més progressius .
El sector públic, com qualsevol agent econòmic, pot ser propietari de edificis i empreses, pot tenir comptes corrents ... i com a conseqüència rep uns lloguers, dividends, interessos, ... Aquests rendiments formen part dels pressupostos de l'Estat en l'apartat d'ingressos.
Organització obrera que defensa els interessos dels treballadors.
Renda que reben els aturats que els permet subsistir durant un període mentre troben una feina. Les condicions per obtenir-lo depenen de la legislació del moment però és habitual que, per cobrar el subsidi, es necessiti un període mínim de cotització.
Quan els ingressos del sector públic són superiors a les despeses és produeix un superàvit. Aquest superàvit es pot dedicar a disminuir l'endeutament, es pot crear un fons en previsió de futurs dèficits o es pot plantejar la disminució d'impostos.
Pagaments que es fan per utilitzar un servei públic. Exemple: taxes de recollida de deixalles, taxa per la tramitació de títols acadèmics
Tramitació parlamentària dels pressupostos
El projecte de pressupostos de l'Estat és elaborat pel govern i presentat al Parlament abans de començar l'any. En els pressupostos es pot veure les prioritats del govern (què invertir, en quines zones, ...) i com volen finançar les despeses (més impostos indirectes o directes, més o menys progressius ...)
Els diferents partits analitzen el projecte i presenten les seves esmenes. El projecte i les esmenes presentades són discutits pels representants dels ciutadans. arriben a acords i aproven uns pressupostos que marcaran l'acció de govern durant tot l'any.
Són pagaments sense contrapartida. Les transferències que fa el sector públic són els subsidis d'atur que van adreçats a la població aturada i les pensions que reben els jubilats o les persones que tenen una invalidesa .