L'IES Aubenç va néixer a principi dels anys 80 com una secció de Formació Professional (primer grau de les branques de Mecànica i Administració), impulsat pel creixement industrial de la població  (empresa Taurus d'electrodomèstics). A finals de la mateixa dècada  va esdevenir un Institut d'Ensenyament Secundari (IES) amb la incorporació del BUP. Posteriorment, amb l'aplicació del nou sistema educatiu, van desaparèixer els estudis de BUP i de FP. Actualment s'imparteixen classes d'Educació Secundària Obligatòria (ESO). L'edifici actual és molt nou (com es pot comprovar a la fotografia de  la dreta).

És el cinquè curs que s'utilitza. Abans, s'usava un edifici molt antic, amb una distribució d'aules molt enrevesada. Aquesta construcció moderna té més llum, més espais (passadissos, despatxs, laboratoris, vestíbuls, etc.) i un meravellós gimnàs. La zona d'esbarjo (i algunes altres) són compartides amb els alumnes del CEIP Sant Jordi que tenen l'edifici justament al costat.

     Al sud de la comarca de l'Alt Urgell hi ha la vila d'Oliana. N'és el segon poble segons el nombre d'habitants. El nucli antic és assentat dalt d'un turó, al marge esquerre de l'ampla vall del riu Segre en aquest indret, i al peu mateix dels primers contraforts del prepirineu: massís de Sant Honorat, Roc de les Tres Creus i les Serres de les Canals, d'Oliana, d'Aubenç i de Turp.

Aquestes valls són habitades des de la prehistòria. El curs del riu Segre fou i és una via natural de comunicació. El primer nucli fou a la zona del Castell, amb una església romànica (Sant Andreu del Castell). El poble es desplaçà del Castell al lloc actual. L'església parroquial té un fragment de mur i una finestra romànica, a la banda nord. El poble formava un recinte emmurallat (restes a la Vall de Baix). L'agricultura, la ramaderia i la indústria són les seves fonts de riquesa.També és important la seva central hidroelèctrica (projecte que es va aprovar el 1935).

El poble d'Oliana té un sabor pintoresc. Cal destacar el seu Carrer Major, la Plaça del Lledoner, la Font de la Vila (al peu de la carretera); l'església dels Àngels i el Pou de Gel. També poden fer-se excursions a les nombroses fonts del municipi, a Sant Andreu del Castell, a la Serra d'Oliana, a les Anoves, a Sant Jaume de Graell, etc.

Tornar a la portada

La comarca de l'Alt Urgell ocupa la part alta de la conca del riu Segre. El Segre, de cabal apreciable els mesos de desglaç primaveral i en l'època de pluges de tardor, és, doncs, l'eix vertebrador de la comarca. Però l'àmbit comarcal també queda definit per un conjunt de valls laterals, cadascuna amb característiques pròpies i atractives.

Amb poc més de 19.000 habitants, és una de les comarques catalanes amb menor densitat de població: 13 habitants per km². La població es distribueix en 126 nuclis habitats, si bé la major part (55%) es concentra a la seva capital, la Seu d'Urgell.

L'economia de la comarca, tradicionalment agrícola i ramadera, s'ha anat diversificant fins assolir una forta implantació del sector terciari i una activitat industrial concentrada en pocs sectors. La ramaderia es concentra en el bestiar boví (unes 500 explotacions) principalment dedicades a la producció de llet. El sector del metall i material elèctric representa el 50% de la indústria, seguit de prop pel sector de la indústria alimentària (28%), especialment la dedicada als derivats làctis.
Actualment, les branques d'activitat lligades al turisme són les que ocupen un major nombre de treballadors i treballadores del sector terciari (comerç, restauració i hostaleria). El turisme és el veritable sector preeminent de l'economia, experimentant un creixement important els darrers anys amb uns grans esforços inversors i de promoció.

El patrimoni cultural més significatiu de l'Alt Urgell s'expressa en el romànic, amb més d'un centenar d'esglésies, amb exemples tan representatius com la catedral de Santa Maria, a la Seu; Sant Serni de Tavèrnoles, a Anserall i Sant Climent a Coll de Nargó. També és destacable el Museu Diocesà d'Urgell, a la Seu i les Homilies d'Organyà. Des del punt de vista etnogràfic, el Consell Comarcal està promocionant  diversos espais temàtics com el Museu dels Raiers de Coll de Nargó, la Farinera de Montferrer i el Pou de Gel d'Oliana.

A l'Alt Urgell hi ha diverses empreses i instal.lacions que ofereixen la pràctica d'esports relacionats amb la natura. Les estacions d'esquí, el Parc Olímpic del Segre (piragüisme i rafting) i les empreses d'esports d'aventura (Organyà i Bassella).
 

MUNICIPI	EXTENSIÓ  (km2)	POBLACIÓ
Alàs i Cerc	57.06	409
Arsèguel	10.52	101
Bassella	70.80	341
Cabó	79.51	127
Cava	42.05	61
Coll de Nargó	153.72	606
Estamariu	21.39	135
Fígols i Alinyà	102.24	306
Josa i Tuixén	68.43	141
Montferrer i Castellbó	177.46	730
Oliana	31.92	1844
Organyà	11.54	1010
Peramola	55.85	375
Pont de Bar	42.10	142
Ribera d'Urgellet	104.90	741
La Seu d'Urgell	14.89	10711
Les Valls d'Aguilar	124.53	302
Les Valls de Valira	170.93	748
La Vansa i Fòrnols	106.40	174
L'ALT URGELL	1462.60	19004

Informació obtinguda del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Àrea de Promoció Socioeconòmica, 1998

La revista de l'IES Aubenç té un origen molt proper, com la mateixa història del centre. L'Espunyola va sorgir a finals dels anys 80 per un desig dels alumnes de la branca administrativa de la Formació Porfessional i el seu professor de pràctiques. Va ser una aparició fugaç, amb unes edicions molt treballades tot i la precarietat de medis d'aquella època. Després va haber un període de sequera editorial fins que per l'impuls dels professors i professores de llengües i alguns nois i noies dels cursos superiors va resorgir amb força. Posteriorment, des de la direcció del centre es va impulsar la continuïtat de la revista i va afegir-se la edició especial de Sant Jordi.  Els alumnes dels darrers cursos  ( 3r. de BUP i 2n. de FP ) s'encarregaven de la redacció.