Núvols
			Imatges de diferents tipus de núvols

L’aigua que forma part dels rius, llacs, bassals i, sobretot, de la mar s’evapora contínuament, a un ritme que depèn de la seva temperatura i de la humitat relativa de l’aire. També entra vapor d’aigua a l’aire a través de la transpiració de la vegetació. El vapor ingressat a l’aire es va estenent, però és tan transparent com l’aire mateix i no es fa gens visible, encara que se n’acumuli molt.

La manera més habitual de fer pluja és el refredament de l’aire: una certa quantitat de vapor d’aigua, si la temperatura baixa prou, no cap dins l’aire, per tant, s’ha d'eliminar i ho fa per condensació, de manera que torna a l’estat líquid (o al sòlid).
1.-El refredament es pot produir localment o per ascens.

2.-El vapor d’aigua necessita un suport per condensar-se en aigua líquida (o gel). Aquest suport poden ser superfícies sòlides extenses (com en el cas de la rosada o gebrada) o micropartícules (nuclis de condensació: cristalls de sals, pols, etc., sempre presents). Entorn dels nuclis es formen minúscules gotes de núvol, líquides (o sòlides), tan petites que no poden caure.
3.-El que fa visibles els núvols és la seva aigua líquida o sòlida, no el vapor.
4.-Si el procés continua, les minúscules gotes (o cristalls) de núvol s’agrupen i creixen, fins a ser prou grans com per vèncer la resistència de l’aire i caure: això és la pluja (o la neu).

Els núvols tenen diferents formes segons el mecanisme amb què es formen i la composició (predomini d’aigua o de gel).

Classifiquem els núvols...

	Si són...	Els hem d’anomenar...
	com cotó fluix	Cúmulus
	llargaruts i fan capes	Estratus
	com rissos de cabells	Cirrus
	grans i grisos plens de pluja	Nimbus

Núvols amb nom i llinatges

Núvols estratificats en capes	Altitud	Composició	Tipus de núvols	Observacions
	Núvols alts 6.000 m o més	Cristalls de gel	Cirrus	Prims, com filaments o plomes. No provoquen precipitació. Es formen per ascens de l’aire a capes altes. La forma pot ser deguda al vent.
			Cirrostratus	Capa llisa que pot cobrir el cel sencer i tenir un gruix d’un parell de milers de metres. Són relativament transparents, de manera que el Sol o la Lluna es poden veure a través seu. Poden formar halo.
			Cirrocúmulus	Prims i sedosos, però amb petits arrodoniments més densos. Núvols individuals molt petits i similars. No produeixen precipitació. Es formen per convecció i inestabilitat interna, normalment a partir de cirrus i cirrostratus.
	Núvols mitjans 2.000 – 6.000 m	Gotes d’aigua i cristalls de gel.	Altocúmulus	Poden aparèixer bandes paral·leles o masses rodones, una part de les quals es presenta ombrejada.
			Altostratus	Llisos, blancs o grisos. Poden formar corona. Aspecte d'un vel dens, estriat i fibrós, d'un color gris o blavenc. Capa de núvols sense ombres pròpies. El sol els atravessa dèbilment. Poden ocasionar pluges..
			Nimboestratus	Són llisos i obscurs (pel gran gruix) i van acompanyats de precipitacions.
	Núvols baixos Fins a 2.000 m	Gotes d’aigua	Estrato-cúmulus	Són una capa baixa plena de grums. El color varia des del gris clar a l’obscur, tenen formes arrodonides amb espais a través dels quals es veu el cel clar.
			Estratus	Capa llisa, baixa, a vegades fragmentada irregularment, sense grums arrodonits definits.
Núvols de desenvolupament vertical	La dimensió vertical és igual o fins i tot major que la dimensió horitzontal.	Gotes d’aigua	Cúmulus	Semblen boles de cotó amb la base plana i els contorns definits.
		Gotes d’aigua per baix i cristalls de gel per dalt	Cumulo-nimbus	Torres amb base plana i obscura a baix nivell, però que s’enfilen fins a gran altitud. Vénen acompanyats de fortes precipitacions.