Durant la postguerra, els artistes afectes al règim franquista -o sota el seu emparatendeixen a la renovació de l'academicisme abandonat els anys vint, obviant els corrents d'avantguarda apareguts fins al 1939.
Basílica d'"El Valle de los Caídos" (1957, Espanya)
Es cerca la creació d'una cultura i un art pseudoimperials, agafant com a model l'Alemanya i la Itàlia feixistes. Tot plegat es traduïa en un neomonumentalisme arquitectònic que recuperà els primers moments de l'arquitectura regionalista i palatina, fugint dels models avantguardistes de les dècades anteriors.
En aquest sentit, s'optà per la pedra i el maó, i s'adoptà el gegantisme, basant-se en l'arquitectura d'El Escorial i en la dels anomenats àustries menors.