Per al contrari del període revolucionari del 1917 i 1918, caracteritzat per l'avantguardisme, durant la Revolució Cultural, s'imposa el realisme anomenat fotogràfic. El 1934 s'implanta la doctrina oficial del realisme socialista: els artistes i arquitectes havien de seguir les regles del "romanticisme revolucionari". Sota l'stalinisme, se suprimiren rigorosament la innovació i l'abstracció.
"Líder, mestre, amic" (Grigori Xegal, 1937, URSS)
Pintura i
escultura:
En pintura, es dóna una voluntat de documentar l'actualitat
històrica o contemporània. Es practica intensament la tècnica
del retoc, pel qual en un tema històric es fusionen persones amb
esdeveniments que no hi tenen cap relació, o s'hi esborren
persones o esdeveniments que no hi tenien cap relació o que no
convinguessin al partit.
Obrer i pagesa
(Vera Mukhina, 1935, URSS)
projecte per al palau dels Sòviets (B.M.Jofan, V.G.Guelfreikh i V.A.Xtxuko, 1939, URSS)
La "grandesa" de l'era stalinista es reflecteix en edificis amb volums gegantins i dimensions despòtiques. L'arquitectura soviètica es basa artísticament en les vies artístiques del classicisme, combinades, alhora, i de vegades, amb altres tendències com ara l'Art Déco.
Es tracta d'una arquitectura heroica, monumental. El poble restava astorat davant de les esplèndides construccions. Durant la Segona Guerra Mundial, memòria i heroisme, triomf i vida eterna, fortalesa i dolor, són conceptes expressats a través d'elements arquitectònics.