L'URSS stalinista

La Revolució Cultural hi tingué lloc entre 1928 i 1932. Tenia per objectiu la creació d'un art i una arquitectura proletaris modern.

Per al contrari del període revolucionari del 1917 i 1918, caracteritzat per l'avantguardisme, durant la Revolució Cultural, s'imposa el realisme anomenat fotogràfic. El 1934 s'implanta la doctrina oficial del realisme socialista: els artistes i arquitectes havien de seguir les regles del "romanticisme revolucionari". Sota l'stalinisme, se suprimiren rigorosament la innovació i l'abstracció.

"Líder, mestre, amic" (Grigori Xegal, 1937, URSS)

Pintura i escultura:

En pintura, es dóna una voluntat de documentar l'actualitat històrica o contemporània. Es practica intensament la tècnica del retoc, pel qual en un tema històric es fusionen persones amb esdeveniments que no hi tenen cap relació, o s'hi esborren persones o esdeveniments que no hi tenien cap relació o que no convinguessin al partit.

Obrer i pagesa (Vera Mukhina, 1935, URSS)

L'escultura també es posa al servei del règim i apareixen estàtues dels pares de l'Estat socialista, sobretot d'Stalin; s'obvien aquells pares que no són del gust del dictador, com ara Trockij. Altres temes escultòrics són els herois anònims revolucionaris, individualment o en grups escultòrics.

projecte per al palau dels Sòviets (B.M.Jofan, V.G.Guelfreikh i V.A.Xtxuko, 1939, URSS)

Arquitectura:

La "grandesa" de l'era stalinista es reflecteix en edificis amb volums gegantins i dimensions despòtiques. L'arquitectura soviètica es basa artísticament en les vies artístiques del classicisme, combinades, alhora, i de vegades, amb altres tendències com ara l'Art Déco.

Es tracta d'una arquitectura heroica, monumental. El poble restava astorat davant de les esplèndides construccions. Durant la Segona Guerra Mundial, memòria i heroisme, triomf i vida eterna, fortalesa i dolor, són conceptes expressats a través d'elements arquitectònics.

Menú