L'escala
- El cinema té la seva imatge pròpia i característica, diferent d'altres imatges, com ara les de les arts plàstiques i fins i tot les fotogràfiques, perquè la imatge fílmica no acaba en si mateixa, exigeix el pas d'una imatge a una altra; és en moviment.
- La imatge cinematogràfica no es una mera reproducció de la realitat, sinó una interpretació i reelaboració d'aquesta. Això fa que cada autor, en crear les seves imatges, aconsegueix expressar-se d'una forma diferent a la d'un altre autor.
- La imatge fílmica està constituïda per diversos elements:
- Els essencials: L'escala, l'angulació i la il·luminació.
- Els integrals: El color, el so...
- L'escala és la relació entre la superfície del quadre de la pantalla ocupada per la imatge d'un objecte determinat i la superfície total del mateix quadre. Ve determinada per la grandària de l'objecte, per la distància entre aquest i la càmera, i per l'objectiu emprat.
- El pla és el conjunt d'imatges que constitueixen una mateixa presa. La planificació és la relació de distància i grandària entre la càmera i el motiu. Si prenem la figura humana com a mesura, segons ocupi aquesta una major o menor escala a la pantalla, el pla s'anomena:
Gran pla general, mostra un gran escenari o una multitud. La persona no hi és o bé queda diluïda en l'entorn, llunyana, perduda, petita, massificada. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la solitud o la petitesa de l'home enfront del medi.
Pla general, mostra un escenari ampli en què s'incorpora la persona, i ocupa entre una 1/3 i una 1/4 part de l'enquadrament. Té un valor descriptiu.
Pla de conjunt, abraça un petit grup de persones o un ambient determinat. Interessa l'acció i la situació dels personatges. Té un valor descriptiu, narratiu o dramàtic.
- Pla figura, quan els límits superior i inferior del quadre quasi coincideixen amb el cap i els peus de la figura humana. Té un valor narratiu però comença a potenciar el valor expressiu o dramàtic.
- Pla americà (o 3/4). Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. Té un valor narratiu i dramàtic.
- Pla mitjà. Presenta la figura humana tallada per la cintura, de mig cos en amunt. També hi ha el pla mitjà curt (el bust) i el pla mitjà llarg (del panxell en amunt). Té un valor expressiu i dramàtic, però també narratiu.
- Primer pla. El rostre sencer de la persona. Té un valor expressiu, psicològic i dramàtic.
- Primeríssim pla. Mostra una part del rostre o del cos. Potencia els valors del primer pla, encara que també pot ser merament descriptiu.
- Pla figura
- (Clika la imatge)
Pla detall. Mostra un objecte o una part d'un objecte. Pot tenir un valor descriptiu, narratiu, simbòlic o dramàtic.
La profunditat de camp és l'espai entre el primer terme i el darrer que s'enfoquen en un mateix enquadrament. S'utilitza com a element de gran valor dramàtic i psicològic.
- Els objectius gran angular tenen una gran profunditat de camp i treuen els fons enfocats, a l'inrevés dels teleobjectius que tenen poca profunditat i per això treuen fons desenfocats.
L'escena és un seguit de plans que formen part d'una mateixa acció o també ambient dins d'un espai i d'un temps concrets.
La seqüència és un seguit d'escenes que formen part d'una mateixa unitat narrativa.
El pla-seqüència és un pla de molta durada que esdevé en si mateix una seqüència; és una seqüència que es roda en un sol pla, en una única presa i que conserva les unitats espacial i temporal.
- Menú