La teleporqueria
Potser en alguna ocasió t'hauràs trobat que a casa estaven mirant programes on hi ha gent que hi participa que crida molt, es discuteix o fins i tot plora. Solen ser gent coneguda de la premsa del cor, però sovint també són persones "del carrer". Són programes que busquen el riure fàcil o les llàgrimes, però en realitat acostumen a ser ofensius i banals, quan no del tot vulgars i despietats.
Tot plegat aquest tipus d'espais menyspreen els espectadors, però -sobretot- els participants que fan les seves confidències sobre els seus problemes. De vegades se'ls treu per la tele enganyats, se'ls acorrala amb provocacions que els arriben a fer plorar. Fins i tot se'ls suborna o els prometen coses que els de la tele no compliran. O bé es difama a persones no presents en el plató i que, per tant. no es poden defensar. S'hi menyspreen drets com l'honor, la intimitat, el respecte, la veracitat o la presumpció d'innocència.
Per tal d'atraure l'audiència, aquest tipus de televisió explota allò morbós, el sensacionalisme i l'escàndol. Promou el sexe com a espectacle, l'agressivitat i el llenguatge malsonant. La dona és mostrada com a objecte sexual o com a "maruja" babaua o ploramiques. S'hi exhibeixen gratuïtament sentiments i comportaments íntims. Sota una aparença hipòcrita de preocupació pels convidats al programa, es delecten amb el seu patiment.
En aquests programes es menteix i es falsegen informacions, i es fan trampes en els concursos. Als famosos se'ls paguen molts diners. Darrera d'aquests productes hi ha executius, presentadors, productors... sense escrúpols, l'únic que busquen és fer diners manipulant els participants i el públic.