Pàgina Anterior Principal TORNAR Pàgina Seguent

La Font Santa Parròquia de St.Martí El Castell de Jafre La Creu de Terme El Molí El pou d'aigua calenta El Pou de les Goiges L'Illa d'Avall La Creu del Padró Masos i cases

El pou d'aigua calenta 

Com arribar-hi

Tot i que pertany al municipi veí de Garrigoles, el pou d’aigua calenta o “el pou del petroli”, és un dels indrets més coneguts i visitats i que més ha difós el nom del poble arreu del país. Aquest pou fou obert a mitjan anys seixanta per l’empresa italiana SIPSA, que buscava petroli a la finca de can Quintana. En arribar a una fondària de prop de 1000 metres hi trobaren aigua calenta i sulfurosa, tot i que es procedí a tapar-ne la sortida, la pressió n’esmicolà repetidament el tap. Ben aviat el lloc començà a ser sovintejat per gent d’arreu del país i per molts estrangers en època d’estiu, atrets per les propietats d’una aigua que beneficia els qui tenen malalties òssies, com ara l’artrosi o la descalcificació. Aquest “balneari” popular és simplement el forat on s’assentà la base de la màquina que féu la prospecció. Fa 2x3 metres, i és emprat com a petita piscina. El renom de les aigües propicià que la Generalitat construís un nou pou, a poca distància de l’anterior, però dins del terme de Jafre, amb un important cabal d’aigua ( 100 m³ per hora ) que tenia una temperatura de 50º C. Després d’un intent d’emprar les instal·lacions per al conreu d’algues amb finalitats medicinals, l’empresa propietària de l’indret preveu construir-hi un balneari amb instal·lacions complementàries.

 


Vista del brollador

 

 

Els nois del petroli

En Joan Andreu assegut davant el camió, amb la torre de perforació al fons

 

 

Els nois del petroli. D'esquerra a dreta: (?),Jordi, (?), Joan Andreu i Enric.


Temps enrere, l'any 1962, varen venir a Verges uns senyors de Barcelona per mirar una casa per a dormir-hi uns nois que havien de treballar bastant temps als camps de Jafre i Vilopriu. Martí Batlle, el meu marit, es va fer amic seu i els va buscar una casa, ca l'Ernesta, al capdavall de la Plaça Major. En aquella casa hi varen arreglar tres habitacions, i allà vivien durant la setmana. Altres treballadors també varen llogar cases per a viure-hi. Aquells senyors, tres germans, eren els fundadors d'una companyia catalana anomenada SIPSA. Els seus fills (en Jordi, en Josep i en Joan Andreu) i un amic que es deia Enric, hi treballaven; feien torns de vuit hores. També hi havia un home alemany, anomenat Walker, que era l'encarregat mecànic, i un italià, que era l'arquitecte enginyer. Els anomenàvem «els nois del petroli». Aquesta companyia llogava a PERGEO, una empresa italiana, els camions, els tractors i la torre perforadora, que tenia una punta de diamant. Varen arribar a perforar fins a 2.000 metres de profunditat. Un dels nois del petroli va conèixer una noia de Verges i al cap d'un quant temps vàrem tenir casament.

Un dia varen venir contents perquè portaven una ampolla amb gas. La troballa era important, i fins i tot va sortir una nota en La Vanguardia Española que deia així:
  
 
«[...] Importante presión de gas de petróleo en un pozo de Vilopriu. Se ha sabido que en las pruebas oficiales de producción en el pozo número 2 que la presión de gas es de 156-170 atmósferas. Ello confirma la importancia de este hallazgo. [...]» 
   
L'Estat espanyol va considerar que no resultaria rendible explotar industrialment aquell gas i en poc temps la companyia es va dissoldre. El forat on s'assentà la base de la màquina per a fer la prospecció feia 2 x 3 metres i era enclotat, com una petita piscina. Aquest és l'origen del pou de Jafre, una bassa amb aigua sulfurosa que ben aviat començà a ser visitat per gent d'arreu del país i per molts estrangers a l'estiu, atrets per les propietats de l'aigua, que beneficia els qui tenen malalties òssies, com ara artrosi o descalcificació, encara que s'ha d'anar en compte de no estar-se gaire estona a dins de l'aigua per no perdre els sentits.

Amb els anys, una altra companyia ha anat comprant terrenys propers a la zona per fer-hi un balneari de luxe i algunes dependències més per a la gent del poble. Ja ho veieu: el que va malament per a uns, al cap d'un temps va bé per a d'altres. 

MARIA RIBAS i MASPOCH ( Maria Grau )

Revista Pais Petit, juliol de 2005

 

QUAN L'ESCALFOR BROLLA DE LA TERRA

LA BASSA D'AIGUA CALENTA DE JAFRE

Hi ha indrets que exerceixen una especial atracció sobre les persones, i no hi fa res que estiguin allunyats o siguin difícils de trobar, tothom els coneix, tothom hi ha estat o n'ha sentit a parlar. Aquest és el cas de la bassa d'aigua calenta de Jafre.
Prenent com a referència el santuari de la Font Santa, enfilem cap al cementiri i prosseguim en direcció nord, per un camí que va paral·lel al torrent anomenat de les Bruixes. Passarem pel pou de les Goiges -fixeu-vos-hi bé: "bruixes", "goiges", talment la toponímia ens esta marcant que trepitgem un terreny de forces misterioses i tel·lúriques. Després de recórrer aproximadament un quilòmetre per un camí no sempre mcilment practicable pels vehicles utilitaris, arribem a un indret remot i solitari que sobta per la sensació de llunyania. A ma esquerra hi ha un camp en el qual, de ben segur a desgrat del seu propietari, la assiduïtat de la clientela hi ha obert un corriolet, com els que fan les formigues, però de proporcions humanes. Creuem transversalment el camp en direcció a la pineda que hi ha a l'altra banda. Amagat enmig d'aquests terraprims empordanesos, just al punt on conflueixen els termes municipals de Vilopriu, Garrigoles, Colomers i Jafre, s'hi troba el doll d'aigua calenta que tothom coneix com a pou de petroli o bassa de Jafre -tot i que en sentit estricte pertany al terme municipal de Garrigoles.
Cap a mitjan anys seixanta una empresa italiana va realitzar unes prospeccions en aquell indret perquè les anàlisis prèvies indicaven que al subsòl hi havia una immensa massa líquida que, segons els va semblar, podia ser petroli. Després de perforar aproximadament fins als mil metres, els enginyers van obtenir la resposta: allò era aigua, aigua sulfurosa que sortia a uns 50 graus de temperatura. Decebuts, van desmuntar la torre de perforació i se 'n van anar per on havien vingut. Tot i que la sortida d'aigua va ser segellada en diverses ocasions, finalment el doll va quedar permanentment obert, i vet aquí que la gent de la contrada ho va saber aprofitar: aigües termals gratuïtes i a dojo, obert les vint-i-quatre hores. La mateixa base de la torre de perforació va quedar així convertida en una petita piscineta de cinc o sis metres quadrats, plena d'aigua calenta que fins i tot un decret de la Generalitat reconeix com a minero-medicinal i que, segons sembla, és molt apropiada per a pal·liar algunes patologies òssies, reumàtiques i artrítiques.
Gent de tot el món acudeix a Jafre a la recerca de les aigües sulfuroses, fascinats per la possibilitat de mitigar les seves xacres en un marc natural, remot i gairebé furtiu. En els darrers temps, a més, l'indret s'ha anat convertint en una mena d' "after-hours" on es reuneixen grups de joves per rematar-hi les nits de marxa.
El futur de l'indret, però, té els dies comptats. Una companyia d'inversionistes ha endegat prop d'aquest lloc la construcció d'un important complex hoteler i balneari. La transformació que tot plegat comportarà tant en el paisatge com en la vida econòmica i social d'un poble com Jafre és motiu de discussió. On uns hi volen veure promoció, creixement i enriquiment del poble, d'altres hi veuen especulació i destrucció. L’experiència turística de la primera línia de costa ens fa augurar, sense temor d'equivocar-nos, que d'aquí poc a les nostres comarques hi haurà un racó de pau menys, un altre menys!.

Salvador Vega i Ferrer

Article publicat en l’edició de primavera-estiu de 2005 de la revista "gavarres" . Dossier: Racons de Pau. Pàgina 81.

     

Localització del pou d'aigua calenta també anomenat Pou del Petroli

Com arribar-hi 


Tornar al principi de la pàgina