Anant capa una major simplificació trobem l'eslògan, que fa una crida més directa a les passions polítiques, a l'entusiasme, a l'odi..

També hi ha la veu d'ordre, que resumeix l'objectiu que cal assolir.

Una doctrina o un règim es resumeix en un símbol, que evoca de per si tot un conjunt d'idees i de sentiments. Pot tractar-se d'un símbol de tipus gràfic: imatge, plàstic o musical.

La propaganda no s'assigna més que un sols objectiu principal dins d'un període determinat. La forma més elemental és concentrar en una sola persona les esperances del camp al qual es pertany o l'odi que se sent pel camp advers.

La individualització de l'adversari ofereix molts avantatges. Es tracta d'atacar a individus o petites fraccions, mai a masses socials o nacions en conjunt.

En el mètode de contaminació, un partit suggereix que les divisions dels seus adversaris no són sinó artificis adreçats a enganyar al pobles, quan la realitat és que es coalitzen contra ell.

El bluff consisteix a adjudicar a l'adversari els propis errors o la pròpia violència.