La representació de l'espai

Els cartògrafs

Per a poder situar un lloc determinat en un mapa es necessiten dues coordenades: la latitud i la longitud . Per als cartògrafs de l’edat antiga, el càlcul d’aquests valors era una operació força complicada.

La latitud la podien mesurar mitjançant la utilització d’un astrolabi o un gnòmon, instruments que permetien establir l’altura del Sol o les estrelles respecte al lloc on es trobaven.

La longitud, però, era molt més difícil de mesurar i només l’observació d’eclipsis de Lluna des de diferents punts alhora permetia fer càlculs més o menys precisos. (L'animació recrea el procés d'obscuriment total o parcial de la llum que un observador rep d'un astre. Crèdits: Zenit )

Com a cartògrafs més importants destacaren Pitees de Massàlia, que al segle IV aC va calcular la latitud de molts indrets que visità, i Eratòstenes, que va calcular la distància entre Rodes i Alexandria i va fer un càlcul molt aproximat de l’esfera terrestre. ( Eratosthenes of Cyrene)

Ptolemeu, al segle II dC, va elaborar mapes calculant la latitud i la longitud. Malgrat que eren molt més exactes que els utilitzats durant l’edat mitjana, no va ser fins al segle XV, gràcies als àrabs, que van ser coneguts pels europeus. Ptolemeu va atribuir a la Terra dimensions menors que les reals.