Europa i la Mediterrània en l'edat mitjana
La fragmentació política de l'imperi Romà
L’any
395 l’imperi
Romà es dividí en dos territoris independents: l’imperi Romà d’Orient i
l'imperi Romà d’Occident. L’Imperi s’enfonsà definitivament el 476 fruit
de les invasions dels pobles germànics, i a Europa i a la conca mediterrània es produí
la repartició política següent:
-Imperi
Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.
-L’Europa occidental, dividida en diversos regnes germànics.
-Els dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per pobles
convertits a l’islam.
L'imperi Bizantí
L’imperi
Romà d’Orient va resistir les invasions dels pobles bàrbars i continuà existint
fins al segle XV amb el nom d’imperi Bizantí. (L'animació següent explica la
trajectòria de l'imperi Romà des del sorgiment fins a la desaparició. Crèdits:
Zenit  ) (  Los ejércitos de Bizancio).
L’emperador Justinià
I el Gran (527-565)  va intentar reconstruir l’antic imperi Romà al voltant de la
Mediterrània: conquerí la península Itàlica, una part del nord d’Àfrica i les
principals illes de la Mediterrània occidental, i arribà a ocupar el sud de la
Península Ibèrica.
La seva màxima esplendor se situa entre
el 867 i el 1059, en què esdevingué una gran potència militar i comercial a la
Mediterrània. Malgrat establir un estat molt centralitzat, van ser nombrosos els
conflictes socials i religiosos, que culminaren amb la separació de l’Església de
Roma i l’Església
Ortodoxa en el Cisma
d’Orient, el 1059.
Al final del segle XI entrà en
decadència; els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizanci
el 1453.
( ByzNet. Byzantine Studies on the Net
i Byzantine and Islamic Worlds).
|
