 |
L'expansió de l'islam
El naixement de l'islam
Els àrabs
eren un poble originari de la península d’Aràbia, situada entre la mar Roja i el
golf Pèrsic. Al segle VI estava format pels pobles de l’est, que eren nòmades i es
dedicaven a la ramaderia, i els de l’oest, que eren sedentaris, vivien en ciutats i
treballaven en l’agricultura i el comerç.
Els àrabs eren politeistes:
cada tribu tenia els seus déus i el santuari més important es trobava a la
Meca  , ciutat que esdevingué un centre econòmic i de pelegrinatge. A causa de
les seves relacions comercials, els àrabs van entrar en contacte amb mercaders cristians
i jueus i amb les seves religions monoteistes.
Al segle VII va sorgir l’islam,
religió monoteista predicada per Mahoma
(570-632) ( Islam i Islam). Mahoma es va convertir en el cap polític i religiós
dels musulmans i a la seva mort aquestes funcions van recaure en els califes,
membres de la seva mateixa família, que van
construir un gran imperi ( Història de l'Islam).
La
conquesta de la Península Ibèrica
La
conquesta àrab del regne visigot va iniciar-se l’any 711, i ja el 715 els musulmans
havien conquerit la major part del territori, gairebé incruentament, basant-se en el
respecte per les persones i els béns i les pràctiques religioses de cristians i jueus i
simplement pagant un impost. L’expansió islàmica s’estengué fins a la Gàl·lia,
on van ser derrotats pels francs
a la batalla
de Poitiers, l’any 732. Les valls cantàbriques i algunes zones dels Pirineus van
quedar fora del control musulmà. La resta de la Península va quedar sota el domini del
califat omeia i va rebre el nom de l'Àndalus,
i esdevingué una gran potència cultural i econòmica a l’Europa occidental ( l'Àndalus i Fundación El legado andalusí. Historia y Cronología básica de
l'Àndalus).
Durant els primers anys l'Àndalus
va ser un emirat,
una província dependent políticament i religiosa del califat de Damasc, en nom del qual
era governada pels emirs. A mitjan segle VIII Abd
al-Rahman I va declarar l’emirat independent
políticament i al segle X esdevingué un califat independent, amb capital a
Còrdova , de la mà d’Abd
al-Rahman III .
L’organització política consistia
en l’hagib,
ministre d’estat i cap directe de l’administració central, i els visirs,
ministres i consellers del califa.
El territori de l’Àndalus estava dividit en cores
o províncies gestionades per un valí
o governador civil que depenia del califa.
A partir del segle XI l’Àndalus
passà per diferents etapes de divisions territorials independents i de reagrupaments
parcials conegudes com a regnes
de taifes fins que l’any 1212, fruit de la derrota a la batalla
de Las Navas de Tolosa, entrà en clara decadència. La seva desaparició es va
consumar el 1492 quan els Reis Catòlics van conquerir el regne
de Granada ( La batalla de las Navas de Tolosa según los musulmanes).
|
 |
