Pròxim Orient

El control i el domini de l'aigua

Cap a l’any 4000 aC les comunitats sedentàries neolítiques que vivien a les terres altes de la zona del Pròxim Orient van haver de fer front a un canvi climàtic a la zona que va comportar una escassetat de pluges, a més d’una pèrdua de fertilitat del sòl a causa de l’excés de conreu. Una part de la població d’aquests grups va haver d’emigrar cap als marges dels grans rius de la regió: el Tigris i l’Eufrates . Aquests rius eren envoltats per unes terres molt fèrtils però de tipus pantanós, per la qual cosa no eren gens fàcils de conrear i van ser necessàries obres de drenatge per a eliminar l’excés d’aigua. Les terres drenades eren molt fèrtils i van possibilitar l’augment de la producció agrícola. La població va créixer i es van colonitzar noves terres de les valls, fent-hi arribar aigua mitjançant tècniques d’irrigació.

Les tècniques de req i de drenatge, amb canals, pous, sèquies i dics, van permetre el desplegament d’una agricultura permanent i molt productiva, garantida pel subministrament constant d’aigua. El clima sec del Pròxim Orient, amb precipitacions anuals per sota del mínim necessari per a mantenir conreus de secà, només feia possible la difusió de l’agricultura amb l’aplicació d’aquestes tècniques i gràcies al cabal i les crescudes anuals del Tigris i l’Eufrates, que fertilitzaven els camps de les ribes.

El control i domini de l’aigua dels rius va ser fonamental en l’economia de les civilitzacions sumèria , assíria i babilònica . L’augment de producció agrícola i el posterior excedent de productes van provocar l’aparició de les primeres ciutats. Ur, Nínive i Babilònia es van desenvolupar al llarg dels dos grans rius.
( The Assyrians)

Les ciutats: llocs d'intercanvi

A Mesopotàmia, i també a Egipte, es van construir les primeres ciutats de la història ( D'on venim?). Urbs amb milers d’habitants que realitzaven activitats no relacionades amb l’agricultura, van esdevenir centres econòmics, de producció artesanal i intercanvis comercials. Mitjançant el transport fluvial arribaven a les ciutats, provinents de diferents indrets, mercaderies com pedra, fusta, coure, estany, ferro, metalls preciosos i betum en el que va ser l'inici del comerç.

A les ciutats, els artesans s’agrupaven en barris i fabricaven tota mena de productes per després vendre’ls o intercanviar-los. Els intercanvis es realitzava als mercats urbans i, encara que no s’encunyaven monedes, a Mesopotàmia s’utilitzaven unes peces petites de metall amb una marca que indicava el seu pes.