L'antic Egipte

Egipte i el Nil

Egipte es va desenvolupar al voltant del riu Nil . Com a Mesopotàmia, el cabal i les crescudes anuals del riu van fer possible la pràctica d'una agricultura continuada i molt productiva. A les zones del curs mitjà i baix del Nil les crescudes inundaven tota la vall i la impregnaven d’un fang molt fèrtil que permetia collites extraordinàries. Els egipcis, per tal de controlar el cabal del riu, van haver de desenvolupar tècniques de construcció de grans obres hidràuliques, van perfeccionar el càlcul i la geometria, van establir un calendari per a poder preveure les crescudes i van elaborar un cadastre de terres conreables.

El Nil també era la principal via de transport de les mercaderies, fàcil de remuntar gràcies al vent del nord. El mateix riu era una gran font de recursos, ja que s’hi obtenia molta pesca i les plantes de papir, amb les fulles de les quals es fabricaven estores, soles de sandàlia, papirs per a escriure-hi i fins i tot vaixells.

( The Nile as a Way of Life)

L'economia egípcia

Les principals ciutats egípcies situaven en dues regions geogràfiques diferents:

-L’Alt Egipte, la vall del Nil pròpiament dita, on trobem Tebes i Assuan .

-El Baix Egipte, la zona del delta, on trobem Memfis, Tanis o Heliòpolis.

A les ciutats vivien els artesans i els comerciants. Hi havia una gran varietat d’oficis: orfebres, escultors, pintors, picapedrers, barbers, ferrers, terrissaires, teixidors especialment de lli, fusters... Aquestes activitats es feien en petits tallers o bé en grans instal·lacions depenents del faraó , dels nobles o els temples.

En els intercanvis comercials ja s’utilitzava la moneda.

La base de l’economia, però, era l’agricultura. Els camperols no eren propietaris del sòl, que pertanyia al faraó, i del que recollien en cedien una part a l’Estat per tal que fos repartida.

En cas d’escassetat, els funcionaris del faraó distribuïen entre la població els recursos alimentaris emmagatzemats.

Els principals productes eren cereals –especialment blat-, lli per a la confecció de vestits, raïm per a elaborar vi, civada per a fer cervesa, llegums, verdures i fruites -sobretot figues i dàtils-.

Els camps es llauraven amb l’ajut de vaques o bous. Les ovelles i els porcs trepitjaven les llavors en el llim humit, col·laborant així en la sembra, i els ases carregaven les collites.

Els productes agrícoles s’intercanviaven per fusta, perfums i metalls provinents de ciutats del Pròxim Orient o del País del Punt, a la costa de Somàlia.