La Grècia clàssica

L'agricultura mediterrània

L’agricultura intensiva i abundant que es va difondre al Pròxim Orient i a Egipte no era possible a les illes i costes de la mar Egea , on es va desenvolupar la cultura dels antics grecs . Aquestes terres, com la resta de terres mediterrànies, eren pobres, seques, poc profundes i castigades per les sequeres estivals. No permetien un cultiu continuat del sòl, que calia deixar descansar durant un any perquè recuperés la fertilitat . A més, es tractava d’un país molt muntanyós i de costa molt abrupta, sense grans extensions de terra conreable.

L’agricultura grega s’adaptava al relleu existent: a les valls, on l’aigua era més abundant, s’hi conreava el blat i les hortalisses, i a les terres dels pendents de les muntanyes s’hi cultivaven la vinya i l’olivera, de la qual s’obtenia oli, un producte fàcilment comerciable. També s’hi plantaven figueres.

Entre les oliveres i aprofitant les pastures de muntanya hi havia ramats de cabres i ovelles.

La Grècia del segle VIII aC era una societat eminentment rural, on la principal riquesa era la propietat de la terra; l’artesania i el comerç hi tenien poca importància.

( Ancient Greece)

La colonització grega

A partir de l’any 700 aC Grècia començà una colonització bàsicament comercial al llarg de la Mediterrània oriental, la mar Egea i la mar Negra. Posteriorment entrà en contacte amb pobles de l’Àsia Menor i Egipte.

Els motius de l’expansió colonial grega foren els següents:

-La cerca de noves terres conreables, per l’escassetat de sòl disponible.

-Un augment de la població que feia insuficient la producció d’aliments, a més de fer palesa la manca d’espai territorial.

-Un interès comercial vers altres pobles.

La colonització va significar el creixement econòmic de les polis d’origen dels colonitzadors –anomenades metròpolis- i un fort desenvolupament de l’artesania i del comerç. Les colònies asseguraven l’accés a moltes primeres matèries com ara fusta, estany, coure, llana, pells, cereals, peix, metalls preciosos, ivori i ambre, i eren destí de les exportacions de vi, oli i productes artesans com bijuteria, ceràmica, armes, eines, perfums i ungüents provinents de les polis. Les colònies també subministraven una gran quantitat de mà d’obra esclava per a treballar en les feines més dures.

L’economia grega va deixar de ser eminentment agrícola i l’artesania i el comerç van esdevenir-hi activitats complementàries.