Roma

L'agricultura i l'explotació de les províncies

Els romans tenien una agricultura típicament mediterrània, com la que van desenvolupar els grecs. L’agricultura, juntament amb l’explotació dels territoris conquerits, va ser la base de la seva economia.

L’agricultura s’estructurava en latifundis, grans explotacions agrícoles anomenades villae, que pertanyien a l’aristocràcia. Hi cultivaven bàsicament el blat, l’olivera i la vinya i hi van introduir millores tècniques com l’arada romana o la construcció de sèquies per a impulsar el regadiu. Aquestes mesures van fer augmentar la productivitat dels conreus. També van ensenyar, allà on s’establien, a conrear tot un seguit de productes com ara arbres fruiters, hortalisses, etc.

L’explotació dels territoris conquerits anava lligada al fort comerç que van desenvolupar. Des de les diferents províncies de l’Imperi s’estenia una magnífica xarxa de calçades (80.000 km) i de rutes marítimes, amb la construcció de ports i l'ajut d’una gran flota.

Des de les províncies arribaven a Roma, i a altres ciutats, esclaus que treballaven a les villae, en l’artesania  i en la construcció, i multitud de productes: ivori, or, animals per al circ i encens del Sàhara i el Sudan, ambre i pells de Germània i el Bàltic, oli i vi d’Hispània, blat d’Egipte. Des de la Xina i l’Índia arribaven productes de luxe com pedres precioses, seda, espècies i perfums.

Als territoris conquerits es convertien en esclaus els presoners de guerra, s’exigien forts impostos i es confiscaven terres, mines, boscos, salines i pedreres.

Les ciutats romanes no eren autosuficients i necessitaven proveir-se dels aliments, principalment cereals, que arribaven de les províncies. Cada any, des d’Alexandria, es feien arribar a la península Itàlica més de 150.000 tones de blat.

La decadència econòmica de l'Imperi

Al llarg del segle III dC Roma va entrar en un període de decadència a conseqüència de greus problemes externs i interns. Aquest procés originà una crisi que significà la fi de l’Imperi. ( Història de Roma)

Des del segle II dC Roma va deixar de rebre ingressos en forma de botins de guerra i esclaus, per la finalització de la conquesta de nous territoris. L’exèrcit no generava els beneficis del passat i a més representava una despesa creixent en les seves tasques defensives de les fronteres de l’Imperi davant els atacs dels pobles germànics.

Els esclaus, considerats un producte indispensable, cada cop eren més cars. Molts d’ells havien estat alliberats i va haver-hi una manca de mà d’obra en les feines agrícoles i, per tant, una caiguda de la producció. S’hi va afegir una crisi monetària resultat de l’escassetat de monedes i la seva posterior devaluació.

Es van crear nous impostos hereditaris sobre la terra, el comerç, la classe senatorial i els ciutadans de l’Imperi, que van empitjorar la situació. El comerç es va reduir a causa de la pirateria i el bandolerisme, que l’exèrcit no podia combatre perquè estava lluitant contra els bàrbars a les fronteres, i les ciutats van patir problemes de proveïment. ( Pirates of the Spanish Main)

La crisi política (hi va haver 39 emperadors en 50 anys) i econòmica va comportar la ruralització de la civilització romana.

( Rome's economic decline and cristianity's ascent)