tunit3rp.gif (7235 bytes)









Pròxim Orient
L'antic Egipte
La Grècia clàssica
Roma
Els ibers a Catalunya
   L'agricultura i la ramaderia
   El comerç i l'artesania
Grecs i romans a Catalunya

 

Els ibers a Catalunya

L'agricultura i la ramaderia

Els ibers van ser un poble compost per diferents tribus sense una unió política que les agrupés, amb trets culturals i una llengua comuns i amb una cultura material pròpia. Els ibers van sorgir del contacte entre la població autòctona de la costa mediterrània i pobles procedents del continent europeu Restes de la ciutat ibèrica d'Ullastret (Baix Empordà).

La seva economia es basava en l’agricultura i la ramaderia. Quan van entrar en contacte amb pobles de fora la Península, adoptaren l’artesania i practicaren l’intercanvi comercial Ceràmica ibèrica: kálathos de Llíria (Camp de Túria).

L’agricultura ibera va ser força desenvolupada i capaç de produir excedents gràcies a uns recursos tècnics destacables: usaven l’arada de tracció animal i fabricaven estris de ferro de gran qualitat (amb una varietat de dotze aixades diferents). Els conreus principals van ser els cereals (ordi, mill, blat, espelta), les lleguminoses (faves, llenties, pèsols) i el lli.

La ramaderia es basava en la criança d’ovelles, cabres, porcs, cavalls i bous, dels quals aprofitaven la llana, la llet, la carn i la força de càrrega i de tir. A les poblacions costaneres la pesca va ser molt important.

triangle.gif (846 bytes)El comerç i l'artesania

Les eines de ferro per a treballar el camp demostren l’existència de fonedors metal·lúrgics i l’explotació de mines de ferro als Pirineus.

L’artesania s’estenia, però, a altres camps: teixits de llana, de lli i d’espart i estris ceràmics Peça de ceràmica ibèrica a l'estil d'Elx-Archena Vasos i plats de plata repussada amb or que van ser trobats al poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa) i contenen escenes mitològiques de dos tipus: un de domèstic, fet a mà i que servia per a cuinar, i un altre tornejat per artesans, decorat amb cura i utilitzat com a vaixella de taula.

El comerç es va realitzar amb pobles colonitzadors i cartaginesos establerts a Eivissa, i sobretot amb grecs. Els ibers comerciaven amb blat i metalls en canvi de vi, oli, armes de ferro, ceràmica ricament decorada, joies, perfums i teixits. El comerç va possibilitar l’encunyament de monedes Monedes ibèriques de Puig Castellar, corresponents al poble ibèric laietà Denari ibèric corresponent al poble ibèric dels ilergets, en un primer moment imitant monedes gregues d’Empúries i a partir del segle III aC, ja sota dominació romana, amb un disseny pròpiament ibèric. Aquestes monedes, de plata i bronze, no servien tant per a intercanvis comercials entre els pobles ibers com per a pagar tributs als romans.

(Pàgina web amb informació extensa sobre la presència dels ibers a Catalunya: cultura, jaciments, museus, exposicions... Ibers a l'Ebre)

triangle.gif (846 bytes)