Grecs i romans a Catalunya

A la Península Ibèrica, els grecs van establir la seva colònia més important a Empúries , al segle VI aC. Anteriorment, navegants fenicis i etruscos ja havien establert contactes comercials amb el litoral mediterrani.

A partir del segle V aC la ciutat d’Empúries va començar a créixer gràcies al comerç de cereals i va aconseguir la seva major activitat al llarg del segle IV aC, moment en què es van encunyar les primeres monedes. Els grecs hi portaven productes manufacturats i els ibers els bescanviaven per primeres matèries i, a vegades, esclaus.

Els romans van arribar a Empúries el 218 aC dins el marc de les guerres púniques. Un cop establerts a la Península, que anomenaven Hispània, i dominats els ibers, els romans van intensificar la producció agrícola per a destinar-la a l’exportació. S’hi va estendre la creació de viles a l'estil romà i es van abandonar els poblats ibèrics encimbellats. Els romans van introduir noves tècniques agrícoles com el regatge, el guaret i l’ús d’adobs.

Els recursos miners d'Hispània van ser intensament explotats: mines d’or, argent, estany, ferro, plom (a Gavà) i sal (a Cardona), a l’igual que els boscos.

Les ciutats van ser centres importants de producció d’orfebreria, vidre, ceràmica, fusta, construcció naval i salaó de peix. Els ports de Tàrraco, Emporiae, Bàrcino i Dertosa  (Tortosa) van ser força importants. ( Viatge a Iluro)

A causa de la crisi global que afectava l’imperi Romà, el comerç va anar decaient fins que al segle III dC pràcticament va desaparèixer.