La societat a la Roma antiga

Ciutadans lliures i esclaus

Per a la societat romana, no tots els éssers humans eren iguals sinó que es considerava que hi havia éssers inferiors els quals podien ser utilitzats com a instruments de treball. A grans trets, hi havia dos grups socials molt diferents: els lliures i els esclaus. Dins del grup de ciutadans lliures també hi havia diferències, que es concretaven en diverses classes socials:

-Els patricis, que eren membres del grup social més privilegiat. Descendien de les famílies més antigues, fundadores de Roma, i formaven part de la noblesa romana .

-Els plebeus, que eren un grup més nombrós que els patricis i que constituïen la classe mitjana i la classe baixa dels homes i dones lliures. Eren els estrangers, els pagesos pobres, els artesans i els comerciants. No tenien propietats ni poders polítics. Molts d’ells es van enrolar a l’exèrcit. Les dones eren considerades inferiors i no tenien gaires drets davant de la llei. ( El món romà).

Entre aquestes dues classes socials hi va haver grans confrontacions i les seves lluites polítiques van ser constants durant el segle V aC. A partir del segle IV aC., els plebeus van començar a lluitar per obtenir les seves reivindicacions fins aconseguir que els patricis perdessin gradualment els seus privilegis. Finalment, després de molts anys de lluita, aquestes dues classes es van acostar i les diferenciacions socials començaren a basar-se en el poder econòmic. ( Mundo romano).

El grup d’homes i dones no lliures es desglossava en les classes socials següents:

-Els esclaus, que constituïen la base econòmica de l’imperi Romà. Molts d’aquests treballaven a les mines o a les grans propietats dels senyors, o també com a artesans o com a gladiadors en els espectacles públics. L’any 73 aC, el gladiador Espàrtac va protagonitzar una revolta en la qual es van mobilitzar milers d’esclaus i entre tots van aconseguir derrotar Cassi Longí Varus. Tanmateix, després de dos anys, van ser derrotats i milers d’aquests van ser crucificats (L'animació següent recrea la trajectòria de l'imperi Romà, basat en una societat esclavista, Crèdits: Zenit ).

-Els lliberts, que eren antics esclaus que havien aconseguit la seva llibertat mitjançant el pagament d’importants quantitats, per mèrits aconseguits o bé per voluntat dels seus amos. Un cop lliures se solien dedicar al comerç i als negocis.

Els romans van fundar diverses ciutats arreu d’Europa amb la intenció d’acollir els exèrcits que garantien el poder de Roma. Algunes d’aquestes ciutats van ser creades de nova planta i altres eren ciutats que ja existien i que van ser romanitzades. D’aquesta manera, Roma difongué el seu model de ciutat i de societat a les regions que encara no estaven urbanitzades. ( La vil·la dels Munts).

A l’imperi Romà hi havia dos tipus de ciutats: les colònies, que depenien de la capital de l’Imperi i amb la qual mantenien un lligam molt estret mitjançant vies marítimes i terrestres , i els municipis, que gaudien d’una autonomia molt més gran .

L’organització social de les ciutats era molt similar a la de Grècia: hi havia ciutadans lliures i esclaus, dels quals depenia la major part de la producció. ( Roma i Rome).