 |
La ciutat industrial
La segona revolució urbana
A Europa i, en general als països desenvolupats, les ciutats van experimentar un
creixement important a causa de la Revolució
Industrial i de l’aparició de noves indústries les quals van instal·lar les
seves fàbriques a les ciutats, fora del nucli de la ciutat antiga, en zones suburbanes,
de vegades molt extenses. ( La Revolució Industrial, La Revolució Industrial i The Industrial Revolution).
La població de les ciutats va augmentar ràpidament perquè moltes persones hi van
emigrar des del camp a la recerca d’un lloc de treball.
Aquest creixement demogràfic va provocar alhora, un procés de desenvolupament
urbanístic, desordenat en alguns casos i, en altres, rigorosament planificat mitjançant
els eixamples
 , que naixien amb un traçat regular (generalment quadriculat) al costat
dels barris antics. ( Ildefons Cerdà. Pioner de l'urbanisme modern).
Els nous mitjans de transport arriben a la ciutat i milloren les comunicacions amb
l’exterior amb la construcció de grans estacions i infrastructures
ferroviàries complexes .
La ciutat industrial té com a funcions bàsiques:
-La comercial i de serveis, en què es desenvolupen activitats comercials, administratives
i també serveis dedicats al lleure i a la cultura.
-La residencial, en què la gent viu agrupada en barris segons el poder
adquisitiu dels propietaris o dels inquilins.
-La industrial, que es localitza als afores de les ciutats, en els polígons
industrials.
La gran
metròpoli urbana
Actualment el creixement de les grans ciutats ha originat una zona al seu voltant
—força urbanitzada— anomenada àrea metropolitana i que inclou algunes ciutats
properes més petites. El nucli d’aquesta àrea metropolitana és una ciutat més
important que s’anomena metròpoli i que exerceix una gran influència sobre el
territori que l’envolta.
L’àrea metropolitana té com a funció específica subministrar la major part de la
producció material i dels serveis que requereix la societat industrial, de manera que
l’oferta de treball de què disposa la seva població esdevé molt àmplia i variada.
L’extensió d’una àrea metropolitana depèn de la capacitat de la metròpoli
per a integrar els nuclis
urbans de la rodalia en la seva activitat econòmica, política i cultural.
Amb el desenvolupament del transport i de les comunicacions,
algunes àrees metropolitanes s’han anat estenent fins que han entrat en contacte amb àrees metropolitanes veïnes i d’aquesta
manera s’han creat espais urbans enormes
anomenats megalòpolis.
Les grans megalòpolis mundials són les següents:
-Als Estats Units: Boston-Washington
;
Chicago-Pittsburg
i Los
Angeles-San
Diego.
-A Europa: l’àrea londinenca
; Randstad-París-Rin-Ruhr-nord d’Itàlia
.
-Al Japó: Osaka-Kyoto
i Yokohama-Tòquio
.
|
 |
