La societat de classes

El proletariat

Amb la Revolució Industrial, l’estructura de la societat es va modificar i es va passar d’una societat estamental formada per grups tancats a la societat classista formada per grups oberts, en la qual tots els homes naixien iguals (sense privilegis) i només la capacitat personal determinava la possibilitat d’entrar en un grup social més elevat. ( The Industrial revolution).

El gruix del poble estava format per les classes treballadores, el qual incloïa l’artesanat (que en alguns sectors productius encara es mantenia poc afectat per la indústria moderna), i, especialment, els treballadors assalariats: dependents de comerç, ferroviaris, mariners, servei domèstic, etc.

La mineria i la construcció també reunien molts obrers, però el fet més característic del segle XIX a les grans regions i ciutats desenvolupades va ser l’aparició del proletariat industrial format pels obrers de les noves fàbriques , on aquests treballaven en condicions míseres, cosa que va provocar l’aparició de diversos moviments reivindicatius. ( El moviment obrer).




Socialistes i anarquistes

El socialisme és el moviment ideològic que més influència va exercir en la mobilització del proletariat. Fou liderat per Karl Marx i Friedrich Engels . Marx afirmava que els problemes socials existeixen a causa de la lluita de classes entre una d’explotadora (que posseeix les màquines), la burgesia, i una altra d’explotada (que no té màquines), el proletariat. Creia en la conquesta de l’Estat per part dels obrers industrials i, per tant, en la creació de partits polítics per aconseguir els seus objectius. ( Marxism, The Marxist Doctrine i Marxism Page).

L’anarquisme és el segon corrent ideològic més important de la història de les revolucions socials. El seu líder va ser Bakunin ( Michael Bakunin), el qual propugnava la supressió de l’Estat i de qualsevol forma de govern , la dissolució de les forces armades i la desaparició de l’Església. Els anarquistes no acceptaven entrar en el joc polític i, per tant, no van crear ni partits polítics ni van participar en eleccions parlamentàries .



El moviment obrer a Catalunya

Les condicions de vida i de treball dels obrers catalans eren similars a les de la resta del proletariat europeu i, com a la resta de ciutats, els problemes de la societat industrial van provocar protestes obreres.

Al començament, els obrers van expressar el seu desacord destruint les màquines, però aviat van entendre que aquest no era el camí i van començar a associar-se en sindicats, les primeres reivindicacions dels quals van ser estrictament laborals: millora de salaris, reducció d’horaris, etc .

Després es van començar a plantejar reivindicacions de tipus polític, principalment el sufragi universal perquè fins aleshores només tenien dret a vot els propietaris i, si els obrers (que eren molt més nombrosos), obtenien aquest dret, podrien fer triomfar partits disposats a satisfer les seves demandes. Tanmateix, aquestes doctrines reclamaven la solidaritat internacional i el suport de tots els treballadors i per aquest motiu es funda l’Associació Internacional de Treballadors (AIT). ( Politicisme o apoliticisme durant el Sexenni Revolucionari).

A Catalunya, les idees de l’AIT tenien un aire més anarquitzant i es caracteritzaven per l’apoliticisme i la negativa a crear un partit polític obrer. Les associacions socialistes o marxistes com la Unió General de Treballadors (UGT) o el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) no van aconseguir una implantació destacada a Catalunya. ( Historia del Partido Socialista Obrero Español).

Al final del segle XIX, l’obrerisme català es va decantar per l’anarcosindicalisme que defensava l’opció de combatre violentament la societat burgesa i així es van cometre nombrosos atemptats amb bomba i, l’any 1909, després d’una escalada de tensions, Barcelona va patir el conflicte de la Setmana Tràgica amb la crema d’esglésies i d’edificis religiosos . Els revoltats van ser vençuts per l’exèrcit i la repressió posterior va ser molt dura . ( ¿Qué es el anarcosindicalismo? i "Solidaridad Obrera").