Aquesta va ser una sessió per als docents, interessats en conèixer i informar-se del programa educatiu, de formació i informació que ofereixen:

• Museu del Ciment Asland de Castellar de N'Hug
• Central Elèctrica La Mola de n'Hug, que aprofita el salt d'aigua.
• Els FGC en el Tren del ciment Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat.
• Els Jardins Artigas.
• La Mina de Petroli de Riurtort de Guardiola de Berguedà.

La visita està estructurada en varies parts on cada entitat exposarà el seu programa educatiu i la informació pertinent per el professorat necessària per programar posteriors visites amb l'alumnat.

El Museu del Ciment Asland de Castellar de N'Hug. A finals del segle XIX, el comte Güell, va encarregar la construcció de la que seria la primera fàbrica de ciment pòrtland a Catalunya. La va fer construir a la zona del Clot del Moro del municipi de Castellar de n'Hug, per aprofitar la pedra calcària de l'indret.
La fàbrica es va tancar fa uns trenta anys, després de gairebé tres quarts de segle produint ciment pòrtland i a causa, principalment, dels elevats costos de producció. Malgrat això i degut al seu atractiu arquitectònic, hem gaudit d'un monument industrial fantàstic, fins ara, malauradament mut. Inicia un nou recorregut, convertint-se en el Museu del Ciment Asland de Castellar de n'Hug que la fa parlar. Ens explica i apropa al procés de fabricació i descobriment del ciment Pòrtland, un element destinat a esdevenir el material constructiu del segle XX i el XXI. 
També ens mostra l'ús del ciment en la construcció amb volta catalana; ens parla dels promotors visionaris liderats per Eusebi Güell que van constituir l'empresa Asland; ens presenta l'arquitecte Rafael Guastavino, recorda els homes i dones que la feien funcionar; i, com no, ens mostra la construcció èpica d'una fàbrica que és el testimoni viu de la construcció d'un somni.
Es visitarà la central Elèctrica La Mola de n'Hug, que aprofita el salt d'aigua.

El tren del ciment, una pinzellada d'història i de tècnica. A l'estació de la Pobla de Lillet, a l'inici del recorregut es podrà visitar l'exposició "Els ferrocarrils secundaris, industrial i turístics a la vall del Llobregat". També es podrà visitar una exposició de vehicles de transport.

Els Jardins Artigas, un regal arquitectònic d'Antoni Gaudí a la a La Pobla de Lillet. Es la interrelació i confluència entre l'enginy i la natura. També és disposa de material didàctic per les escoles que ho desitgin. 
Més informació sobre els jardins
Més informació i fotos dels Jardins

La Mina de Petroli de Riurtort de Guardiola de Berguedà, s'observarà com aquesta mina va ser explotada durant els primers anys del segle XX i, a causa del seu baix rendiment, va estar en funcionament durant poc temps. El petroli s'extreia de les capes de margues bituminoses que al principi afloraven a l'exterior i que posteriorment van ser buscades a través de mineria de galeria per treure'n major benefici. La visita permet endinsar-se a l'interior de la mina i al seu conjunt de galeries on, encara avui i després de prop de cent anys d'inactivitat, es pot observar com en alguns punts regalima el petroli. 

Aquesta sessió va permetre

• Conèixer els recursos didàctics que poden oferir les entitats participants.
• Donar i discutir estratègies actives per a la docència d'aquests diversos recursos educatius.
• Entendre la generació de materials partint de les primeres matèries de la zona, las seves transformacions i els processos industrials necessaris.
• Conèixer l'estat actual dels diversos recursos pedagògics que pot oferir la comarca als visitants.
• Observar com l'enginy humà conflueix amb la natura aprofitant els seus recursos i convertint-los amb art.
• Informar i orientar al professorat com organitzar, treballar i fer ús d'aquests recursos. 

• En dos parts: 

1 Part : 
• Visita al Museu del Ciment Asland.
• La fàbrica és un impressionant edifici modernista per la utilització de les voltes catalanes i estructures de ferro forjat i espectacular per estar construït esglaonat de manera que pogués aprofitar la força de la gravetat en el procés de fabricació del  ciment. Eusebi Güell, el seu fundador, es va embarcar en un disseny agosarat per a la fàbrica. En la recerca constructiva s'hi va implicar Rafael Guastavino, que va combinar el nou ciment i la construcció amb maó de pla, portant la volta catalana a nous horitzons internacionals.

S'havia d'aprofitar al màxim la potència hidràulica dels salts d'aigua del Llobregat i, a causa de les condicions inhòspites de l'hivern d'aquesta zona, la construcció havia de cobrir tot l'espai ocupat per la maquinària. Es va optar per voltes de maó de pla amb morter de calç que recolzaven sobre una encavalcada metàl·lica. La singularitat de la façana és deguda a la forma de les voltes, que recorden una closca.
Ja l'any 1909 es va posar en marxa un nou forn danès de la firma F.L.Smidht, amb una capacitat de producció de 150 tones diàries de pòrtland, i dos anys més tard va entrar en funcionament un nou forn de la casa americana Allis Chalmers, amb una capacitat de producció de 120 tones diàries. També es va afegir una màquina de vapor per complementar les turbines. La gran xemeneia va ser connectada amb tots els forns i amb les calderes. 
Les restes avui visibles encara posen de manifest l'espectacularitat d'un dels conjunts fabrils més increïbles de la industrialització catalana, emmarcat en un singular entorn natural. 
La visita al museu permet entendre l'impressionant conjunt de les restes d'aquest complex industrial aixecat per un grup d'industrials que avui consideraríem visionaris tenint en compte les dificultats tècniques i de transport per bastir-hi una fàbrica d'aquesta importància, que va subministrar ciment en moments de fort creixement de la societat industrial, necessitada tant de noves infraestructures com d'habitatges i nous espais de producció.
• Visita guiada a la central Elèctrica La Mola de n'Hug, que aprofita el salt d'aigua.
 
• Viatge amb el Tren del ciment 

 
• El carrilet com el coneixem popularment va ser el més petit dels Ferrocarrils d'ús públic que tingué l'Estat Espanyol, doncs la seva amplada de via tenia 60 centímetres. Fou construït per la Companyia General d'Asfalts i Pòrtland "Asland" pel transport de ciment de la fàbrica del Clot del Moro. 
• El seu recorregut s'iniciava a la mateixa fàbrica del Clot del Moro, i anava fins a Guardiola de Berguedà on enllaçava amb els Ferrocarrils Catalans, on es feien els transbords tant de ciment com de mercaderies diverses. Els primers anys el ferrocarril servia només pel transport de la fàbrica, però a partir de l'1 d'agost de 1914 va començar a prestar servei públic de viatgers.
• Els seus primers anys van ser de servei exclusiu de la fàbrica, durant els anys vint i següents dècades, el carrilet va prestar un servei inestimable a la comarca de l'Alt Berguedà fent sortir del seu tradicional aïllament i oferint-hi una sortida a les seves produccions industrials. 
• El dia 14 d'octubre de 1963 va fer el seu últim viatge, però de totes maneres potser aquell no serà el darrer del Carrilet, ja que, des de l'1 de juliol de 2005 s'ha posat en funcionament, reconstruint una part de l'antic traçat del ferrocarril enmig d'un recorregut d'una singular bellesa de 3,2 quilòmetres, ...
• Visita guiada als Jardins Artigas

 
• Des de 1840 existia prop del pedregós curs del riu Llobregat, a la Pobla de Lillet, una fàbrica que a començament de segle es va dedicar a la indústria tèxtil. El propietari era el senyor Joan Artigas i Alart... Gaudí va ser invitat a visitar la Pobla. L'arquitecte s'hostatjà a la casa del senyor Joan Artigas i Alart, situada al costat de la factoria tèxtil, a la vora del riu.
• Gaudí romangué solament dos dies de 1905 a la Pobla de Lillet. El senyor Artigas aprofità l'avinentesa per demanar a Gaudí que li donés idees per enjardinar la zona de la font de la Magnèsia. Gaudí va fer uns croquis, conservats fins a l'incendi de la fàbrica el 1939, per fer un jardí de tipus naturalista, amb pedres, aigua i vegetació. Més endavant va enviar a la Pobla, des de Barcelona, uns paletes del Parc Güell, en plena construcció aleshores, perquè construïssin el jardí de Ca n'Artigas.
• Entre 1905 i 1906 es va fer l'obra que va començar per la gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell.
• Als anys 50, la família Artigas es va traslladar a Barcelona i el jardí va quedar abandonat...


2 Part : 

• Visita a la Mina de Petroli de Riurtort. 
• A la mina de petroli de Riutort, visitarem una antiga explotació minera de petroli, única a Catalunya i a l'Estat Espanyol. 
• La visita transcorre al llarg 400 m de les galeries d'aquesta mina, que es caracteritza per semblar-se a una cova natural, amb la singular particularitat que amaguen les seves pedres impregnades d'or negre. 
• Durant l'explicació s'apropa al visitant a tot el que representa el petroli, des de la seva formació, la seva extracció i utilització, passant per les seves possibilitats, problemes i incerteses.
• Riutort representa una molt bona oportunitat per apropar-se a un recurs que, tot i envoltar-nos en la nostra vida quotidiana, ens és molt desconegut.
• En Jules i en Philip, dos francesos, van ser els encarregats de treure petroli en aquest indret de la comarca del Berguedà pels volts del primer decenni del segle XX. 

1 Part : El Tren del Ciment. Viatge
      Aparcament de l'estació de La Pobla de Lillet
      Carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet, a l'entrada del poble.
              Visita al Museu del Ciment Asland.
              Visita a la central Elèctrica La Mola de n'Hug
Paratge del Clot del Moro, s/n
08696 Castellar de n'Hug 
    Visita als Jardins Artigas.
2 Part : Visita a la Mina de Petroli de Riurtort.
Carretera de Guardiola de Berguedà a La Pobla de Lillet aproximadament punt quilomètric 4,100 (Aparcament per a turismes a 15 m de la Boca mina)

Punts de connexió per realitzar visites amb alumnat:
 

Per a qualsevol consulta podeu enviar un e-mail: aulatec@xtec.net o un FAX  ( 935 808 878) a l'atenció de Joan Busquets indicant la referència “Sessió ciment09".