L’aprovació del decrets que estableixen l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i de l’educació secundària estableixen que els centres educatius han d’elaborar, com a part del seu projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, en el qual s’adaptaran els principis generals dels esmentats decrets i la normativa en general a la realitat sociolingüística de l’entorn.

És a dir, aquests projectes han de concretar, a partir de la realitat de l’alumnat i del context, els processos d’aprenentatge/ensenyament de les llengües curriculars (català, castellà, primera llengua estrangera, segona llengua estrangera...), el reconeixement simbòlic i, quan sigui possible (en el marc escolar no curricular), explícit de les llengües procedents de la nova immigració i l’organització dels usos lingüístics del centre tenint en compte el paper que té la institució educativa com a model lingüístic.

No cal dir que ens trobem davant de la possibilitat d’adaptar els projectes lingüístics dels nostres centres (fets, en la majoria dels casos, a la dècada dels 90) a les noves necessitats de la Catalunya del segle XXI, en la qual ha canviat substancialment la composició de l’alumant i de les famílies i en la qual les exigències lingüístiques –en el nou marc europeu– són cada cop més importants.

Per facilitar la feina dels centres, el Departament d’Educació ha publicat un aplicatiu (que trobareu a la pàgina http://www.xtec.cat/lic/projecte_ling.htm) que permet, mitjançant un índex pautat, treballar totes aquells aspectes que poden ajudar-nos a fer un projecte lingüístic plurilingüe on el català esdevingui la llengua de relació habitual entre la comunitat educativa, on es garanteixi una òptima capacitat d’ús de la llengua castellana, on s’aconsegueixi un bon coneixement, com a mínim, d’una llengua estrangera i on la diversitat lingüística sigui una eina bàsica per aconseguir ciutadans i ciutadanes interculturals.

Cal destacar que, de cadascun dels apartats que es proposen, s’ofereix la possibilitat als centres d’analitzar en quina situació es troben, ja que s’estableixen cinc possibles realitats (de menor a major qualitat educativa). Aquesta anàlisi de la realitat del centre és la que en permetrà detectar els punts forts i els punts febles, la qual cosa facilitarà la planificació de les actuacions futures (en temes, per exemple, com la formació dels professionals del centre en matèria lingüística, acollida lingüística, aprofundiment en el currículum...).

També de cada apartat es facilita la normativa de referència i tot un seguit de documents (bibliografia bàsica, enllaços a bones pràctiques, programes específics, propostes de formació...) que poden ajudar el centre a posicionar-se en el tema que s’està treballant.

A partir d’aquesta informació, i de cadascun dels apartats desenvolupats, el centre redacta el seu propi projecte lingüístic, que esdevé així el marc on se situa tota la vida lingüística del centre (tant des dels aspectes curriculars, de metodologia, com pel que fa a l’ús de la llengua catalana com a llengua de referència del centre). El projecte, que marca, per tant, els principis generals en referència a aquests temes, s’anirà concretant anualment per tal d’anar avançant (modificant o rectificant, si escau) cap a l’horitzó que, com a centre, s'han plantejat pel que fa al coneixement i ús de les diverses llengües presents en el nostre sistema educatiu.


Pere Mayans
Cap del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua