|
|||||||||||
| 2. Trets característics de l'arquitectura romana | |||||||||||
|
Els constructors romans van ser els creadors de tècniques de construcció, d´eines i de materials. Els seus sistemes constructius es desenvolupen bàsicament entre el segle II adC i el segle IV. Amb tot les seves aportacions van ser incorporades durant segles. L’ arquitectura romana neix del contacte amb dos sistemes constructius pròxims: el sistema arquitectònic etrusc i el sistema constructiu grec. Del sistema arquitectònic etrusc incorpora entra d’altres coses els arcs i les voltes de canó. Del sistema arquitectònic grec les formes més clàssiques: el temples, els ordres arquitectònics D’aquesta barreja, amb les aportacions pròpies, sorgeix l’arquitectura romana. L’imperi romà era molt extens i amb grans concentracions urbanes. Necessitava vies de comunicació, ponts, aqüeductes, circs, amfiteatres, temples, banys públics, sistemes de clavegueram, termes, basíliques… Els romans creen tecnologia, innoven tècniques: Descobreixen un roca (la putzolana) que convertida en pols i barrejada amb calç produiex un material amb característiques semblants a les del ciment. Aquest "ciment" serà molt útil per a la construcció de murs i, sobretot, per a la construcció de voltes de canó i voltes d´aresta. Les eines utilitzades pels paletes romans han arribat quasi fins als nostres dies. Les construccions arquejades s’incorporen als diversos edificis: ponts, arcs de triomf, amfiteatres , circs, aqüeductes…
| |||||||||||
