ARQUITECTURA ROMANA

 

  1. espai geogràfic 3. edificacions romanes


2. Trets característics de l'arquitectura romana
 

Els constructors romans van ser els creadors de tècniques de construcció, d´eines i de materials.

Els seus sistemes constructius es desenvolupen bàsicament entre el segle II adC i el segle IV. Amb tot les seves aportacions van ser incorporades durant segles.

L’ arquitectura romana neix del contacte amb dos sistemes constructius pròxims: el sistema arquitectònic etrusc i el sistema constructiu grec.

Del sistema arquitectònic etrusc incorpora entra d’altres coses els arcs i les voltes de canó.

Del sistema arquitectònic grec les formes més clàssiques: el temples, els ordres arquitectònics

D’aquesta barreja, amb les aportacions pròpies, sorgeix l’arquitectura romana.

L’imperi romà era molt extens i amb grans concentracions urbanes. Necessitava vies de comunicació, ponts, aqüeductes, circs, amfiteatres, temples, banys públics, sistemes de clavegueram, termes, basíliques…

Els romans creen tecnologia, innoven tècniques:
Descobreixen un roca (la putzolana) que convertida en pols i barrejada amb calç produiex un material amb característiques semblants a les del ciment. Aquest "ciment" serà molt útil per a la construcció de murs i, sobretot, per a la construcció de voltes de canó i voltes d´aresta.

Les eines utilitzades pels paletes romans han arribat quasi fins als nostres dies.

Les construccions arquejades s’incorporen als diversos edificis: ponts, arcs de triomf, amfiteatres , circs, aqüeductes…

Punt 1

L’ arquitectura romana no pot associar-se a un sol edifici dominant. Hi ha una diversitat d’edificis: termes, basíliques, teatres, circs, aqüeductes, amfiteatres...

Punt 2

L’arquitectura romana sap construir grans espais interiors.

Punt 3

Per fer possible la construcció d’aquests espais tan grans els romans desenvoluparen una nova tècnica de construcció, utilitzant uns espècie de ciment que permetia la construcció de voltes i cúpules.

Punt 4

L’arquitectura romana no deixa d’utilitzar els ordres clàssics dels grecs: el dòric, el jònic i el corinti. Però en molts casos deixen de ser elements estructurals i passen a ser elements simplement decoratius.