TOPONÍMIA
DE LA VALL DE BOÍ

 

         A B C  D  E F  G

                             H L M  O P

                                                    Q  R S  T  U  V  X

 

 

 

             tornar a l’índex general             materials de suport

 

Evolució històrica de l'àrea lingüística de la llengua basca

 

Font: Gran Enciclopèdia Catalana, vol.3

 


A                                                                                                                                                                                   tornar al principi de la pàgina


ABELLERS, PIC I COMARCADA D'. El pic (2965 m, UTMX: 0321296, UTMY: 4718301) es troba al nord de la conca dels estanys Gelats d'estany Gémena. Manca de tot fonament la forma Avellaners que es llegeix en mapes i guies. Segurament deu el seu nom a alguna formació rocosa d'aspecte clivellat o porós que recordi un rusc.

AGUT L' (2519 m, UTMX: 0320168, UTMY: 4712399). És el cim més alt d'Erill. Separa Basco de Comaminyana. Vulgarment es coneix com L'Aút, per la forma d'aguda piràmide que té vist des de baix.

 
AIGUADASSI. Prats situats a mig camí entre el Pla del St. Esperit i l'estany Llong, al Parc Nacional d'Aigüestortes. El nom prové del llatí (aqua nasce) i vol dir, aigua neix.

AIGÜESTORTES. Paratge de nombrosos meandres al riu St. Nicolau. Sentit i origen evidents.

AIGÜISSI. Zona a uns 2300-2500m d'alçària, per on baixa el que acaba essent barranc de St. Nicolau. Passa arran de l'ermita de St. Nicolau i desaigua per la dreta a la riera del mateix nom. Prové del llatí aqua exi, surt aigua.

ALBA (PENA DE L'). Gran penya a Pedregana, cap dalt a l'esquerra. En baixa la Canal de Pedrabona, que va a parar aigües amunt de La Farga.

ALBAROSES, LES. Al llindar del bosc de Durro, damunt els Collassos i acostant-se a la Plana del Rei. De albarus, àlber, col·lectiu.

ARENYS, ELS.  Barranc dels Arenys. Afluent per la dreta del riu de St. Martí, damunt el poble de Boí, el primer en el camí de Taüll. En ribagorçà en diuen es arenys o les arenys perquè, en aquesta parla,  es confonen els plurals els i les.

 

 

B    be-               bi-                                                                                                                             tornar al principi de la pàgina


BAIERTIS, ELS. Sota els Bernyanos, cap al barranc de les Colomines i les Plangenies, a la ratlla de Boí. Del radical basc baser, basera, terreny escarpat, pendent.
BARDALS, ELS. Es bardals del pago, a sota de Casesnoves, prop del tossalet Redó (per on puja el camí de Llebreta a Casesnoves). Un bardal és un bosquet de jordoneres (= gerderes). Pot provenir de verdal, semblant a verdaguer i a verger (viridarium) o variant de bardanal (neret, a les Valls d'Àneu).

BARRI, LO. Al poble de Taüll hi ha dos barris, el de Santa Maria o Lo Barri i el de Sant Climent o La Guinsa. En català i occità, barri vol dir, barriada forana, suburbi. Sembla ser que el barri de St. Climent tenia més importància que el de Sta. Maria. Més tard La Guinsa perdé importància.

BARRUERA. El cap del municipi. Aquest nom prové de vallis roberea, vall de roures. Fonèticament és impossible que provingui de vallis ursaria, com es proposa en alguns documents.

BASCO, PLA DE, BORDES DE. Bordes situades al capdamunt del barranc d'Erill, en el pla del mateix nom. Prové del basc baso-ko, diminutiu de baso, escarpat, malesa. La proximitat del barranc d'Erill i de les esllavissades d'Alta-riba i de Ribampiedro justifiquen aquest nom.

 BASSADA, LA. (terme de Taüll). A Ginebrell, davall la font dels Músics, aigües amunt de l'aigua de la Llobarçana. És un pla situat a uns 45' del capdamunt del Port de Llevata.

   
BAÜRTA, LA. N'hi ha tres a la vall de St. Nicolau, totes tres en el tram mig de la vall: la de Morrano, la d'Orquera i la de Pleta-Mala. Prové de bultra, bosquets de be(s)urts, de moixeres de guilla.

 

BERGÚS, EL. L'estany més alt de la Vall de St. Nicolau, damunt l'estany Redó i al peu del Portal de Colomers, a 2450m d'alçària. Pot provenir del ribagorçà  i aranès bergàs, que designa un aprés, lloc destinat a munyir el bestiar.

BERNYANO (S) EL(S). Es troben damunt la darrera intersecció entre la carretera i la drecera de Boí a Taüll, damunt els Baiertis. De verni-no, petita verneda.

   
BERRÓS (o BIRRÓS), COLL.  També Collbirrós. Terme de Taüll. Vall afluent per la dreta del riu de Ginebrell. Comunica per dalt amb les Cometes de Moró i desaigua en el riu de Ginebrell al peu del gran baixant de la Bassada. Prové del basc beraountze (berro-on-tze: lloc d'esbarzers)

BERTILLO, CLOTS DE. Grossa clotada, afluent pe l'esquerra de la Montanyeta, que neix a la cara NE del Mont (2630m) i desaigua  a uns 2020m d'alçària. Porta aigua només en temps de pluja o no estival. Pot provenir de verticulus, diminutiu de vertex, gorg amb terbolí, que devia designar un engolidor on desapareixia aquesta aigua.

BESIBERRI. El massís de Besiberri està format per tres pics coneguts com Besiberri Nord (3015m, UTMX: 0321770, UTMY: 4719444), Besiberri del Mig (2977m, UTMX: 0321695, UTMY: 4718903) i Besiberri Sud (3017m, UTMX: 0321732, UTMY: 4718189). Del basc base-be erri, contrada sota l'espadat. L'aplicació al pic és secundària. Besiberri es digué de la vall i de l'estany, llocs que interessen als pastors i muntanyencs del país.

tornar al principi de la pàgina

 

BIENA.  Concavitat a l'esquerra del riu de St. Martí, aigües amunt del poble de Boí. Probablement prové del celta benna, clot, concavitat, recipient a manera de cove o cistella.
   
BIERO, LO. Partida de Pedregana, prop del camí que baixa des de Comaminyana per Pedregana. De viarium, lloc de viaranys.
 

BOÍ, VALL DE. Vall drenada per la Noguera de Tor, que desaigua a la Noguera Ribagorçana, a la confluència amb la vall de Barravés. També és el nom del municipi que inclou els pobles de Taüll, Boí, Erill, Durro, Barruera, Cardet, Cóll i Saraís. De vallis bovinus, vall de les vaques, vall de les grans vacades.

BOLANDRINES, BARRANC DE LES.  Afluent esquerra de la Noguera de Tor, al sud del riu de St. Nicolau. Feixants Bolandrins, en el vessant est de l'Agut. Les volandrines són les orenetes. Cap dalt del barranc de Bolandrines fan niu moltes orenetes.

BONY BLANC (DE ST. NICOLAU).  Entre Cases-Noves i el Muntanyó de Llacs, a 2729m d'alçària (UTMX: 0327334, UTMY: 4711271). 

BOU, FONT DEL. A Caldes de Boí. És la font més famosa de Caldes. De fontem boum, font de les vaques.

 

 

C            ce-      co-      com-      con-      cos-                                                  tornar al principi de la pàgina

 
CACOS, ELS. Als estanyets situats a 2500m en el vessant est de Collarenós, cap a Aigüissi i Serradé. És una zona amb molts clots plens d'aigua. De caccabos, olles.

CALDO, CANAL DEL. L'últim afluent per la dreta del St. Nicolau. Porta aigua poc fresca i no gaire bona. Segurament d'aquí li ve el seu nom (canalis o rivulus calidus).

CAMPO, LO. Sector bastant pla i relativament ample de la carena Caldes-St. Nicolau, entre 2200 i 2450m. Del llatí campus, plana planúria.

CARANTS, ELS. Gros barranc afluent per la dreta del riu de St. Martí. Prové de karantocanaleta o barranquet pendent i rocós per on salta aigua.

CARDET. Poble de la Vall de Boí. De carduetum, camp de cards.

CARMA, BONY DE LA, SOLANA DE LA, PLETIU DE LA. Entre estany Gèmena de Baix i l'Estapiella. El nom carma pot tenir diferents orígens: en aragonès, garmo vol dir petit prat on pasturen les cabres i engarmarse, quedar-se penjat en un espadat. Del basc kar-mo, tossal, del protobasc (k)harmo, pedra i del llatí cal-mi-s, calma.

CARNISSERES, CANALS. Canal Carnissera, a l'obaga de Caldes. Són molt abruptes i s'hi estimben els caps de bestiar.
   
CASES-NOVES. Vasta extensió de pasturatges, de Taüll a Boí, entre 2000 i 2200m d'alçària. És una zona plena de pletius, pletes i cabanes. Del llatí casas novas, cabanes noves.

CASTELLÓ DE TOR. Primer poble que es troba quan s'entra a la vall. Pertany al municipi del Pont de Suert.

CAVALLERS. El nom popular a la vall era estany de Caldes. Va canviar de nom cap als anys 50, segurament en contraposició a l'estany de Monges (= monjos, frares). Els noms es refereixen als dos grups dominants a la vall a l'Edat Mitjana: els monjos de Lavaix i els cavallers d'Erill.


tornar al principi de la pàgina

 

CERÍS, FONT DEL. És a la solana de Taüll, en el camí que puja al Tuc de Comamarja, zona on hi ha molts cirerers. De cirer= cirerer.

CERVÍ, PICA. Un dels cims més grans de la zona, entre Boí i les valls del Bosia. A 2620m d'alçària (UTMX: 03247110, UTMY: 4703369). És lleugerament fora dels límits de la vall.Del llatí mons cervinus o summum cervinum, turó dels cérvols.

CIEGA, PLANA. Replà a la vora esquerra de la Noguera de Caldes en el punt on hi desemboca Coma-les-Bienes. El nom pot atribuir-se al fet que és tracta d'una zona plana, voltada de detritus, on s'hi estanquen les aigües que baixen de Coma-les-Bienes.

CLOTO, ESTANY DEL. D'aquest estany surt un barranquet que desaigua al peu de les Llastres de la Morta. De kloptós, amagat, per la situació de l'estany.


tornar al principi de la pàgina
   

CODÓ, LO. Tossalet al bosc de Durro, a l'aresta entre els vessants d'aquest bosc i la vall de Saraís. Pot provenir de cubitus, colze.

COIRILLES, LES. Partida situada damunt i al sud de St. Quirc de Taüll, entre Taüll i Durro. De cubil-iculas, pletiuets.

CÓLL. Poble de la Vall de Boí. De coleus, testicle, escrot. Deu fer referència al bony del goll.

COLL-ARENÓS. A 2650m d'alçària, en la carena de Caldes-St. Nicolau. A 2870m entre el Pic d'Abellers i la Punta Assenyalada de Montardo.

COLLASSOS, LOS. Damunt St. Quirc de Durro, entre aquest i les Albaroses. De cubilares, cau.

COLOMERS. Gran circ de Colomers, al costat aranès i Colomers d'Espot, damunt estany Llong i al peu del Portarró (alberga els estanys Redó i Bergús).

COLOMINES (BARRANC DE LES). Travessa la carretera de Boí a Taüll més enllà del barranc d'Arenys. De condoma, quinta vora una casa. És una variant de Coromines.


tornar al principi de la pàgina

 

 

COMAGUILANS. Font i barranc en el bosc de Durro, a uns 100m de la gran clariana (el Corral Gran). De Cumba Akilanis, nom propi gòtic.

COMA-L'ESPADA. Gran afluent per l'esquerra de la Noguera de Caldes. Hi desaigua a la part alta de l'estany Cavallers provinent de la Punta Alta de Coma-l'Espada. De spada, espadat.

COMA-LES-BIENES. Gran vall afluent per l'esquerra de la Ribera de Caldes, desembocant 2 km  més amunt del balneari. Prové del celta benna: clot, concavitat.

COMA-LES-TORRES. Gran barranc, afluent per la dreta de la Noguera de Caldes. Desaigua a l'estany Cavallers i està separat del barranc de Coma-lo-forno per l'enorme massís de Coma-les-Torres, grans masses de rocam que deuen haver inspirat el nom de torres.
   

COMALLÍMPIA. Una de les comes més abruptes del vessant ESE de l'Agut. És molt erma i pendent. De cumba limpida: valleta sense vegetació.

COMA-LO-FORNO. Pic (3033m d'alçària, UTMX: 03211868, UTMY: 4717918)  i barranc, afluent per la dreta de la Noguera de Caldes, desaiguant-hi una mica més avall d'estany Cavallers. Coma-lo-forno és coma de la forna. Una forna, en el país és una coveta o forat en la roca, com la que s'obre a la cresta d'aquest pic.

COMALTES. Afluent per l'esquerra de la Noguera de Caldes, desaiguant just al nord del balneari.

COMAMARJA. Coma molt alta i bastant dreta, afluent per la dreta del riu de St. Martí, que va a parar al Plano de St. Quirc. Probablement de cumba erematica, coma erma, doncs és la més alta i erma de totes.

COMELLASIEDOS. És un camí que puja amunt al nord de Taüll, a l'est del barranc de Remediano i a l'oest de la Comamarja. Pot derivar de comella, nom de partida que comprèn diverses "sorts", anomenades comella-siedo. També fóra possible de cumbella sedum, referint-se a les dues esglésies de Taüll, St. Climent i Sta. Maria, perquè va a parar entremig de les dues.


tornar al principi de la pàgina
 

 

 

CONTESA, BOSC DE LA. El Tuc de la Contesa es troba a la sortida de la vall de Besiberri, té 2786m d'alçària (UTMX: 0318710, UTMY: 4720700). Ve de contesa, disputa legal o administrativa sobre drets pastorals, etc. dels pobles veïns.

 

 

CONTRAIX. Afluent per la dreta del riu St. Nicolau, desaiguant entre Aiguadassi i el refugi d'estany Llong. Hi ha un gran estany a la part alta que rep el mateix nom. Pic de Contraix de 2957m d'alçària (UTMX: 0328349, UTMY: 4717076). Fora de Sarradé i de Colomers d'Espot, és l'única de les grans valls afluents del St. Nicolau que hi desaigua per la dreta, mentre que les altres nou valls hi vénen totes per l'esquerra. D'ací el nom, valls contràries. El terme Contraig és un barbarisme introduït per enginyers i cartògrafs.

COPIELLO. És la ribera intermèdia entre la d'Aigüissi i la de Sarradé. De cobil - biello, pletiu vell.

CORRONCO. Serralada que domina la vall de Durro (2626m -2643m), tot separant-la de les d'Erta i Malpàs. A la zona de Durro l'anomenen korónko i a les d'Erta i Malpàs, korúnko. Deriva d'una antiga forma bascoide, kunkuru, que vol dir gep, molt d'acord amb la forma de la muntanya.

 

 

CORTICELLES, LES. Vall afluent per l'esquerra de la de St. Nicolau, aigües amunt de Dellui. Desaigua als prats d'Aiguadassi, entre la Coma de Mitges i Dellui. De co(ho)rticellas, petites corts o corrals.


tornar al principi de la pàgina

 

COSCONERO, LO. Partida situada cap a les Roies de Cardet. De coscó, herba silvestre.

COSTANES, LES. A la dreta del riu St. Martí, enfront d'Estanyofinestro.

CÒTO, PLANELL DEL. Entre la Canal de la Portella negra i la de Peguera. Segurament la forma primitiva és clòto (de kloptós, amagat).

CRESTADA, COLL DE. És el pas de Caldes a Valarties per l'estany de la Restanca, a 2470m d'alçària. És corrompuda la forma Güellicrestada. Vol dir alta collada.
   
CUSTOIA. És un vèrtex de 1489m d'alçària, situat entre Balastui i Sellui, a uns 5 km en línia recta al SO d'Estac i a altre tant de Gerri. Prové de custodia, posició de guàrdia, guarnició.

CRESTERA, FONT DE. Font del terme de Boí, prop d'unes parets de pedra seca i d'una cabaneta. Per les runes, potser té l'origen en els castra romans i visigòtics, però és dubtós.

CULIETO. És la vall gran i altíssima que desaigua a l'estany Negre de Caldes. En ella es troben l'estany gran de Caldes (2270m) i l'estany blau de Culieto (2560m). Pel port de Culieto (2590m) es passa a la Vall d'Aran, als estanys del Cap de Colomers. Pel coll de Culieto (2790m) es pot saltar a Contraix. Sembla un nom preromà d'etimologia incerta.

CURNIELLA. És una font del terme de Barruera situada a 1680m d'alçària (42º31' x 0º26'46"). Pot derivar de cornetula, bosquet de corners.

tornar al principi de la pàgina

 

D
 

DELLUI. És el gran afluent per l'esquerra del riu de St. Nicolau, aigües amunt de Morrano. Desaigua en el Planell Gran. També les Agulles de Dellui, situades a 2803m d'alçària (UTMX: 0332067, UTMY: 4711798). Podria derivar del basc ote-ili-oi. Ote vol dir argelaga. Aquesta vall és més feréstega que les veïnes, té menys bosc i molts menys pasturatges. Potser d'aquí li ve el nom. Ili vol dir poble i en aquesta vall no n'hi ha hagut mai cap, però potser aquí ili és un element basc diferent.

DURRO. Poble de la Vall de Boí. Ni en basc ni en català no hi ha res que expliqui l'origen d'aquest nom. Potser es podria admetre del basc urruti, que vol dir llunyà. De tots els pobles de la Vall, Durro és el més allunyat de tots els altres.

 

tornar al principi de la pàgina

 

E                 est-


 
ERDO, PLETA D'. Damunt estany Llong, pujant cap al Portarró, a uns 2200m d'altitud. També hi ha una Pleta d'Erdo a la Vall de Llacs. Pot venir del basc érdi-be, sota la meitat. A la vall del Flamicell hi ha un poblet que s'anomena Erdo de Bellera, els veïns del qual tenien pletes de pasturatge a la vall de St. Nicolau. Possiblement el nom derivi d'aquesta relació pastoral.

ERILL. Poble de la Vall de Boí. El nom prové dels senyors d'Erill. Erill-Castell és un poblet abandonat que pertany al municipi del Pont de Suert. El seu nom també està relacionat amb la nissaga noble.

ESCALERON, L'. O els Escalirons. Partida de prats i roques cap al límit entre el Pago de Boí i el Pago de Durro. El nom fa referència a que el camí presenta una escala de banquetes de pedra.

ESPÀ, ROCA D'. A 1438m d'alçària, vora la qual hi ha el collet per on el camí Boí-Durro tramunta la serra passant a la vall de Durro. També se l'anomena Roca d'Espàs. En ambdós casos el nom derivaria de spada, espadat.

ESPERAN. Poblet abandonat que pertany al municipi del Pont de Suert. Deriva del basc az-pe-iran, l'Iran sota la penya. Probablement per la seva proximitat al poble d'Iran.

ESPLIGO, COLL. Situat a uns 1700m, al vessant est del pinar d'Erill. També es diu Coll Espligó. El nom prové de speluca, escletxa de roques.

ESPLUGO, L' o FONT DE L'ESPLUGO. Font i partida rocosa vora el camí de St. Nicolau, en la sortida d' aquesta vall a la de la Noguera de Tor. El nom també deriva de speluca, escletxa de roques.


tornar al principi de la pàgina

 

ESTADIELLO, L'. Partida de Taüll i també de Moró. De estalliello, petita pleta o subdivisió d'un corral muntanyenc.

ESTAIXINTI. Partida de Durro, dalt el poble i a l'esquerra del barranc. Pot derivar de estalliello i cincti, petita pleta tancada.

ESTALLOS, LES. Partida a la dreta del riu de St. Nicolau, en la pujada a l'estany Llebreta. També prové d'estallo, pleta.
   
ESTANY LLONG. Estany situat a la ribera de St. Nicolau, a 1990m d'alçària. Rep les aigües de Colomers d'Espot, el Portarró i la vall de Cometes. Segurament té aquest nom per la forma allargada.

ESTANYOFINESTRO. Vessant de bosc, bastant pendent, a l'esquerra del riu de St. Martí, aigües avall de la Coma de Moró. És una zona amb molts barranquets i feners (aiguamolls en pendent). Pot venir de stallo fenestro, corralet dels feners.

ESTANYON, FONT DE L'. A l'esquerra de Ginebrell, més enllà dels Pedrenys. No hi ha cap estany. Podria provenir també de estallo, pleta, corral.

ESTAPIELLA. Barranquet afluent per la dreta del riu de Caldes. Desaigua uns 100m més amunt del balneari. De cobil-biello, establabiella, pletiu vell.

ESTERRADOR, PALA D'. Partida del terme de Taüll, damunt el pla de St. Quirc. De l'occità terrador, territori.

ESTRÀS, L'. Pleta, font i canals a l'est de Pleta Mala cap a Serradé de Baix. La gent del país en diu lastràs, zona de llastres.

tornar al principi de la pàgina

 

F


FAERA GRAN, LA. FAERA XICA, LA. Les canals de la Faera, afluents per la dreta del riu St. Nicolau, a la part baixa de la vall, cap a les Molines. País de bosc amb alguns roures, pins, avets i sobretot fáis (faig).

FARRÀIEN. Partida de Boí, al nord-est del Treio, molt a prop del poble. Del llatí farrago, -ginem.

FEIXANCS, ELS. Partida de Taüll, entre la Cabana de Sacases i St. Quirc. Un feixanc és un estimball, precipici. Es diferencia de feixans (faixa llarga de terra, més o menys horitzontal que permet el pas).

FERRO, PIC DE(L). A la carena que separa la Vall de Barravés de la de Boí. Té una alçària de 2574m (UTMX: 319431, UTMY: 4715538) i les roques que el formen són riques en ferro. A la Vall de Boí hi ha unes quantes fonts del ferro. Totes elles es troben en roques ferruginoses.

tornar al principi de la pàgina

 

G


 
GELADA, COLL DE. És el pas de Barruera a Senet, a 2075m. És un port molt alt i obert, per on arriben els vents freds de la Maladeta.

GÉMENA, ESTANYS. Situats al vessant dret de la vall, al nord del balneari de Caldes, a 2230m i 2270m. El pic d'Estany Gémena es troba a l'oest dels estanys (2545m, UTMX: 0320195, UTMY: 4716249). El nom deriva del llatí stagna gemina, estanys bessons.

GESPADERA, PALA. Entre l'estany de Serradé i la Pala Alta de Serradé. Deriva de gesp (Festuca eskiae), planta gramínia molt abundant als Pirineus.

GINEBRELL. Vall que baixa dels Ports d'Erta i Llevata. El nom ve de ginebre (Juniperus communis), per l'abundància d'aquest arbust.

GRAERA. El Pas de la Graera es troba al vessant est de l'Agut d'Erill. La Graera grossa es troba a la solana baixa de la Vall de St. Nicolau, prop de la Faera gran. En ambdós casos deriva de gradus, graonada, potser perquè són llocs de fort pendent.

GUINA, CANALS DE. Baixen cap a la restanca de Llebreta des de prop del Bony Blanc. Deriva de canale equina, canal de les eugues i cavalls. La part baixa d'aquestes canals és lloc de pasturatge d'aquest bestiar.

GUINSA LA. Barri de Taüll conegut també com Barri de St. Climent. Del basc hagin-tza, conjunt de botigues, indústries. Antigament era el barri principal de Taüll (veure Barri) i segurament hi devien viure artesans.

tornar al principi de la pàgina

 

H


HORTONS, PALA DELS. Partida de Taüll, a la part alta de la vall de St. Martí, sota el Pic de Comamarja. Etimologia incerta.

HORTOS, BARRANCS DELS. Afluent per la dreta de la Noguera de Tor, aigües amunt del pont de Boí.

tornar al principi de la pàgina


I


 
IGÜERRI. Poble de la vall que pertany al municipi del Pont de Suert. Del basc iri-gorri, població vermella.

IRAN. Poble de la vall que pertany al municipi del Pont de Suert. Del basc iri-andi, població gran. Els poblets d'Iran, Irgo i Esperan formen joc geogràficament i lingüísticament: Iran: població gran, Irgo, poblacioneta i Esperan, l'Iran sota la penya.

IRGO. Poble de la vall que pertany al municipi del Pont de Suert. Del basc iri-ko, poblacioneta.

tornar al principi de la pàgina

 

J


JUSTAL L'ERA. Planell situat dalt del bosc d'Erill, al nord-oest del barranc de Manyago. Potser deriva d'ajustal, en el sentit de lloc on es feia l'ajust o aplec de pastor.

tornar al principi de la pàgina

 

L
LLACS. Gran afluent esquerre de la vall de St. Nicolau, immediatament aigües avall d'Aigüestortes. Rep aquest nom tota la ribera, des de la serra del Bony Blanc fins al Muntanyó de Llacs. Té un gran afluent per la dreta que porta el nom de les Mussoles i està bifurcat. Llacs és el plural de llac, llot, fangar, per l'acumulació d'al·luvions a la confluència de la Vall del Muntanyó i les dues de Mussoles.

LLADRÉ(R)S. Partida de Taüll, al NE del poble.

LLANCEROS. Camí que puja de l'Oratori de St. Pere cap a Taüll travessant els barrancs de Colomines. Derivat de llançar, amb aplicació pastoral, és a dir, deixar baixar el bestiar muntanya avall. És un lloc on és habitual que baixin les ovelles.

 
LLASTRES DE LA MORTA. Gran llindar rocós situat entre la Pleta de Riumalo i estany Negre. El nom potser derivi d'una llegenda que parla d'una dona morta en aquesta zona a causa del fred.

LLATS, SERRA DE. Separa Taüll de Casesnoves des del Forat del Gel fins al Colladó de la Pala. De latus, -eris, lateral, per la situació geogràfica. En alguns mapes s'anomena Serra de Casesnoves. El nom Serra de Martillats és arbitrari.

LLAVEIADES, LES. Paret rocosa de Sarradé a St. Esperit. El nom pot fer referència a zona de llaveis (allaus).

 

LLEBADER, FONT DEL. A la Baixa Montanyeta, vora el camí que la remunta. Al costat hi havia una gran roca que se la va endur alguna esllavissada. Derivaria doncs de fontem lapidarium.

LLEBRETA, ESTANY DE. Situat a la Ribera de St. Nicolau, a 1610m d'altitud. El nom deriva de lucubrum, nom de la planta Colchicum autummale (safrà bord), molt abundant a la zona. És incorrecte afegir l'article la (de la Llebreta).

LLENALBA, LA. Gran roca de color blanc de més de 50m d'alt, suspesa damunt les Coirilles, al terme de Taüll. De llena, roca + alba, blanca.

LLESP. Poble de la vall que pertany al municipi del Pont de Suert. En documents de l'any 1000, vallis lesp-etana és la Vall de Boí. De tota manera el nom del poble segurament deriva del basc lez-pe, sota l'avenc. Sobre el poble hi ha una cova molt coneguda per la gent del país.

LLOBARÇANA. Riu, clot i collada de Llobarçana. Afluent per l'esquerra del Ginebrell. Podria haver-hi diferents orígens etimològics, però el més convincent és de vall-orsana, vall d'óssos.

LLUBRIQUETO. Conegut també com Pla de la Cabana. Es troba damunt el balneari, en el camí cap als estanys Gémena. Té el mateix origen etimològic que Llebreta, o sigui, derivat de lucubrum, nom de la planta Colchicum autummale (safrà bord).

tornar al principi de la pàgina

 

M             mo-


MALAVESINA. Gran escarpada que forma tota la conca superior del barranc de Riumalo. Vast territori ple de cingleres i espadats. Segurament deriva d'un terme basc que vol dir rodals dolents, mals paratges.

MANGADES, ESTANY  DES. Estany situat a 2370m (UTMX: 0326443, UTMY: 4721038). Drena cap a l'estany Travessani i al Negre de Caldes. Deu tenir aquest nom per les recolzades que fa aquest estany.

MANYAGO, LO BARRANC. Baixa de l'extrem nord del bosc d'Erill, entre Collespligo i l'Era Justal. Probablement deriva de maniacus, en el sentit de barranc de perilloses avingudes.

MARCALANI, FONT I BARRANC DE. Partida de Taüll, entre els Torrossos i els Carants. Deriva del basc barkal-andi, clotada gran.

MARIOLO. Pic del circ de Cabdella, de 2844m d'altitud (UTMX: 0332375, UTMY: 4710955) i estany de Mariolo, al peu del pic i a 2300m d'alçària. Deu derivar de meridiolus, amorriador. El nom Neriolo que apareix en alguns mapes és incorrecte.
   
MARROS, ELS. Barranc força pendent, afluent per la dreta del riu de St. Martí, aigües amunt del dels Carants. Són fondals estrets i abruptes per on s'eleva el camí del Port del Rus. Fa força marrades, giragonses, i d'aquí el seu nom.

MINYANA, COMA. Gran vall que s'ajunta amb la Montanyeta per la dreta d'aquesta, confluint a lo Forco. Coma Minyana és la gran clotada que recull tot el vessant nord de l'Agut d'Erill fins a lo Mont. De medianetum, mitjana perquè és la principal separació entre els massissos de la Solana de Caldes i les muntanyes de l'Agut-Barruera-Barravés.

MITGES, COMA DE. La banda esquerra de les dues que formen la petita vall de Peixerani, afluent per l’esquerra del riu Sant Nicolau. La branca dreta s’anomena Coma dels Pescadors i ja pertany a Espot. El nom li ve del fet que fa de “paret mitgera” o “serra mitgera”.

tornar al principi de la pàgina

 

MONGES, ESTANY DELS. (2410m). Immediatament després del Coll de Crestada. A l'oest de l'estany es troba el Tuc des Monges (2707m, UTMX: 0325074, UTMY: 4721271). El nom prové dels “monjos” i no de les “monges”, com es podria pensar.

MOLA, LA. A Taüll, vora el riu Sant Martí, al peu de Sant Quirc. Hi molien gra entre dues grans moles, mogudes per una sèquia, a l’aire lliure.

MONIMENT, LO.  (42º32’x 0º48’46”) Lo moniment és un pletiu més avall de Pedregana que es troba baixant de l’Agut, quan decantem cap al Comunal y Terretes del Casolà. Segurament prové de munire, avisar.

MONTANYETA, LA.  S'anomena així la gran vall afluent per la dreta de la Ribera de Caldes, a uns 1390m. d'altitud. Prové del Munyidor de Senet, després de rebre per la dreta els dos grans afluents Coma-minyana i Clots de Bertillo.

MORÓ.  Les Cometes de Moró i, aigües avall, els Pletius de Moró. És l'afluent més alt per l’esquerra del riu de Sant Martí, que baixa de darrere de les pales de Torllussà, i per dalt es comunica amb el barranc de Coll-Berrós. Sembla ser un nom referent als drets pastorals del poble de Moror, de la Conca de Tremp.
   
MORRANO. Gran vall afluent per l’esquerra del riu de Sant Nicolau, on desaigua a través de la Baürta d'Aigüestortes (entre Mussoles i Dellui), a 1755 m d'altitud. Possiblement el nom és l'equivalent ibero-aquità del romànic morro. A 2160m. es bifurca. La banda dreta baixa del Tuc de Mariolo (2903m. d'altitud), amb tres grans estanys: a dalt, Estany Gran de Morrano (el més gran), després l'estany Xic i l'estany de la Collada (2450m), al costat de la Pala de Morrano (2786m, UTMX: 0331210, UTMY: 4710241), que cau damunt d'Aigüestortes, separant Morrano de Dellui. Aquesta Pala de Morrano, la més vistent, ha d'haver-li donat el nom. D'allí estant, cap al fons d'Aigüestortes, es veu la “Baixada de Morrano”, que són unes esteses de pasturatge força pendents.
La branca esquerra de la vall de Morrano només té un estany i és una prolongació en línia recta del baix Morrano.

MOSQUEROLA, LA.  Feixans de la Mosquerola, per dalt dels Carants i Marros de Taüll. També Pago de la Mosquera, prop del poble de Boí.

 MUIADES, LES. (1460m). Poc més amunt de Taüll, a l'oest. És el barranc més fondo que es travessa anant pel camí que planeja a l'oest de Taüll, a mig camí de Boí.

MULLERA-SPONA. Paral·lel per l'est al riu de Remediano (o Barranc del Solà), que travessa la carretera de St. Climent a Sta. Maria, i immediat a Ribera-spona.

MUSSOLES, LES. Són dues valls confluents, a les quals, un quilòmetre més avall després d'ajuntar-se, s'hi ajunta encara el Muntanyó de Llacs. Són afluents a l'esquerra del riu St. Nicolau. Del basc, mun-tzi-ol-a, cabana de l'aturonament, del massís de turons.

tornar al principi de la pàgina

 

N


NERA, FONT DE LA. Sota els espadats de l'Agut i una altra aigües amunt del pont de Boí. Deu venir de fontana nera, font negra.

NOQUIL, PLANA. Amplíssima collada entre els vessants de Taüll i els de Durro, a l'est de Plana Pregona, entre aquesta i Puigfalcons. Probablement deriva de plana-lo-Qüil i aquest de cubile, pletiu.

tornar al principi de la pàgina

 

 

 

O

 

ORQUERA, LA. És una de les baürtes que hi ha a la vall de St. Nicolau, entorn de Llebreta, en el vessant esquerre del riu. L'etimologia és incerta però sembla que pot derivar del basc erki-di-a, el bedollar, per l'abundància d'aquest arbre.

 

tornar al principi de la pàgina

 

 

 

 

P               pl-


PARDINAL, PASSADA DE LO. Feixa situada al vessant dret del riu St. Nicolau, entre els prats d'Aiguadassi i el Planell Gran.
   
PART, LA. Àmplia partida a l'esquerra del riu de St. Martí, damunt el poble de Boí. Deriva de illa parte, d'aquella banda, possiblement perquè és a l'altra banda del riu, mirant des de Boí.

PEIXERANI. És el darrer afluent per l'esquerra del riu de St. Nicolau, el més elevat. Desemboca a estany Llong i està format per la confluència de la gran Coma de Mitges amb la comarca dels Pescadors. Podria derivar de peixera + andi (nom basc que vol dir gran), és a dir, peixera gran, zona de molts peixos.

PESSANITA, ROCA DE. (UTMX: 0321548, UTMY: 4709241). A uns 1330-1350m. d'altitud, sota el camí de Boí a Durro. És una altíssima rocassa partida de dalt a baix per un carant on brolla molta aigua. De pinna secta, penya tallada.

PESSÓ, PIC DE LO. (2894m, UTMX: 0329593, UTMY: 4708700.). Damunt l'estany de Pessó i formant el trifini amb la ribera oest de les Mussoles, al nord del Port de Rus. Aigües avall de la font de Sant Martí se li ajunta el barranc de Pessó, que baixa de l'estany. El mot pessó significa “munt cònic d'herba dallada”, i s'aplica a cims de forma cònica com aquest.

PIMORENES. Partida d'Erill, en els pendents del Faro, més amunt d'aquest i entre aquest i el Coll-espligo.

PIXOLÍ, ROC DEL.  Gros roquisser, a l’esquerra del barranc de Furniello. Al peu hi raja una mica d'aigua. Pot derivar de l'aranès pix, cascada.

 
tornar al principi de la pàgina

 

 

 

 

PLANAMISSELS. Partida del començament del Pago de Durro, allà on el camí que planeja fins a la Font de Crestera arrenca del de Boí a Durro. De Plana’l Misser, plana de l'advocat o plana del notari.

PLANAMOLÍN.  La Canal de Planamolín s'ajunta amb la Canal Carnissera en un replà on hi ha els Trossos de Planamolins, en els pendents sud-est de l’Agut. És més al nord de  Ribampiedro, entre aquesta i el grup de llocs que duen els noms del Pas de la Graera, Pas del Ratero i Feixans Volandrins. De plana molinon, plana dels molins o de les molines (en els Trossos de Planamolins degué haver diversos molinets o serradores).

PLANO, EL.  El gran replà de pasturatges des de St. Quirc de Taüll fins al barranc de Furniello.

PLETA-MALA. Extensió considerable de canals i serrats a la dreta de la vall de Sant Nicolau enfront de les Corticelles.

PORTELLA BLANCA I PORTELLA NEGRA. Es troben en el camí de Casesnoves al Colladó de la Pala, separades pel canal del Pago.

PREGONA, PLANA. (42º30’ x 0º50’) El vèrtex de 2083 alt., dret al sud de Boí, entre aquest i Durro, a l'oest i més alt que Plana Noquil.

PUIALOSMESTRES. Turonet avançat a la solana de Boí, a uns 1325m. d'alt., és a dir, uns 50-60 m. més alt que la plaça del Treio de Boí. Cau immediatament i molt abrupte damunt la carretera de Taüll (pujant a l’esquerra). Està tocant al Barranc de les Colomines, entre aquest i el dels Arenys. És el més altet de tota la rodalia immediata de Boí.

PUIALOSSEC, SERRAT DE.  Pujant de la Restanca de Llebreta cap a Casesnoves, després de passar el difícil pas del barranquet de la Tuca.

PUICALBO, CANALS DE. (42º32’ x 0º50-51’). Cauen cap a damunt de l'Esplugo, a l'entrada de la vall de Sant Nicolau, a l’esquerra d'aquesta. Calbo pot provenir del llatí calvaria, pelada, erma.

 

PUICASTRO. (42º32’ x 0º50-51’). Cota 1570 alt. en l'aresta de Caldes-Sant Nicolau.

PUIFALCONS. (UTMX: 0323894, UTMY: 4706813). Tossal no molt alt, a la carena entre Durro i Ginebrell, de cota 2049m. De podium falconis, puig del falcó.

PUIGALÍ, CANAL DE. També Corral de Puigalí. (42º32’ x 0º51’). A l’esquerra de Sant Nicolau, força més avall de la Borda de Pei, immediatament a l'est de la Canal del Campo.

 

tornar al principi de la pàgina

 

 

 

Q
QÜESTIÓ, COMETA DE.  És la que baixa del cim del Bony Blanc cap al nord-est. Les aigües van a parar cap a la confluència Llacs-Sant Nicolau, però la cometa és la zona de dalt, menys abrupte i més pastoral. Sembla que hi havia hagut algun litigi pastoral que li donà aquest nom.

tornar al principi de la pàgina

 

R                ri-


RATERA, PAS DEL. En els escarpats est de l’Agut. És per sota del Pas de la Graera, en uns cingles entre el Fener de la Nera i les Canals Carnisseres. Prové de Passus de Retrarius, Pas de Ratrero, pas del darrere.

REBONCO, LO. Afluent per la dreta de la Noguera de Caldes. És el que desaigua en el Pont de Boí baixant de Planamolin. Es tracta d'un barranc molt abrupte. De rivi uncum, corba de riu.

REGADES, LES. Terme de Taüll. Vessant i partida per sota del tossal dels Pedrenys, tirant cap a Plana Pregona. Etimologia incerta.
   
REI, PLANA DEL. Cap al capdamunt del bosc de Durro. També s'anomena Plana-de-rei.

REI, PLAÇA DEL. Diferent de Plana del Rei. Aquesta és aigües avall de Llebreta.

REMEDIANO. És el barranc que baixa entre la Guinsa de Taüll i el Barri. El camí de Casesnoves parteix del Cóm de Remediano. De rivus medianus, riu del mig.

REMENEGUERES, BARRANC DE. És el segon afluent per la dreta de la Noguera de Caldes, aigües amunt de la Sallent i del Balneari. Ve de l'estany de la Llosa i deu prendre el nom d'un pletiu que hi ha per dalt. Les remenegueres (Rumex sp.) són  herbes grosses  i grasses, de fulla gran i arrodonida, pròpia de pletius.

REMORDÍ. Planell  vora la carretera de Caldes a Cavallers. El barranc de Coma-lo-forno queda entre Remordí  i lo Cantó. Desaigua per la dreta immediatament sota la presa de Cavallers. Paratge de poc aigua i estancada. Del llatí Rivus morticinus, riu esmorteït.


tornar al principi de la pàgina
 

 

RIBABIOLA, FONTS I BARRANC DE. Afluent per la dreta del riu de Ginebrell. Barranquet molt estret, poc fondo i molt pendent. De Riba rebea, que significa “abrupta, escarpada”.

RIBALLONS, BOSC DE.  Al sud-est de Sant Quirc, a l’esquerra del barranc que baixa del Corronco, no molt més alt que el poble de Durro, i a una distància de dos o tres quilòmetres, pròxim a la Ribera del Corronco. El nom prové del mot indoeuropeu Saltus riparion, que significa “bosc de les riberes”.

RIBALOSCLADA. Partida muntanyenca de Taüll. És una ribereta cap a la Font de Sant Martí. Probablement significa ribera-usclada (ribereta “socarrada”).

RIBAMPIEDRO, LA.  La gran esllavissada damunt Erill, al nord-est del poble. El nom podria venir d'una combinació de ripa (esllavissada) i petra (pedra).

RIBANERES, LES.  Són terres inclinades, de color negrós, que es troben a Taüll, a l’esquerra del riu Sant Martí, cap a sota de les Cuirilles. Pot derivar de riba + nera, ribera negra.

RIBERA DE SANT MARTÍ, LA. A la vora del riu de Sant Martí. S'hi han trobat els fonaments de trenta edificis, avui derruïts, segurament de quan la zona de Taüll era molt poblada.

RIBERASPONA, BARRANC DE. També anomenat barranc de Marcalani. A uns dos quilòmetres aigües amunt de Taüll. Significa “espona de la ribera”.
   
RIBOLASSELLA. Prat del Planell de Sant Quirc. De rovira cella, roureda del cingle.

RIBOSSÉQUES.  A dalt de Taüll, més enllà de Sobiradi. De rovires seques, rouredes seques.

RIUMALO, VALL, PLA I PLETA DE.  Afluent per la dreta de la Noguera de Caldes, desaigua a mig camí del cap de l'estany de Cavallers a les Llastres de la Morta. Té el sentit de riu dolent, d'avingudes perilloses.

RIUPALANQUES. Partida de prats i terres a la dreta de la Noguera de Tor, entre Pedregana i Erill.

ROIES DE CARDET, LES. Grans carenes de color rogenc, amb el centre en una cota de 2370m.

RUS, PORT DE. (UTMX: 0329330, UTMY: 4706128, altitud 2622m.) Damunt la font de Sant Martí, unint la vall de Taüll amb el barranc de Riqüerna, que duu de dret al poble de Cabdella. Era la via d'accés directa i més antiga des de la vall del Flamicell i la Catalunya central a la Vall de Boí. Rus en llatí vol dir paratge rural, lluny de poblat.

tornar al principi de la pàgina

 

S            sar-                     so-                                                                                                 
SABOLLEDO, BONY I CLOT DE.  Serrat avançat i rocós en el vèrtex nord-est de la Montanyeta. Al peu hi ha el Clot de Sabolledo, és un afluent esquerre de la Montanyeta, molt acongostat, i que desaigua enfront els Clots de Bertillo. De Cepulletum (ceba), en referència a una espècie de cebes silvestres . Tot i que el Clot de Sabolledo és molt alt i àrid, ja se sap que cal només un petit redol d'una planta per donar nom a un lloc, si és característica.

SALLENT, LA. Potser la cascada més alta dels Pirineus, damunt el Balneari de Caldes. És un gran afluent per la dreta de la Noguera de Caldes, que hi desaigua una mica més avall del balneari. Baixa en un salt 500m. de desnivell, des de Llubriqueto fins al fons, abocant tota l'aigua dels Estanys-Gémena, Conca dels Besiberris i dels dos Estanys Roi. Del mot Aquam salientem, l'aigua saltant.

SALVATES, LES.  Partida de Taüll, cap a les Cuirilles i les Mulleres. De selves.

SANT ESPERIT. (UTMX: 0328525, UTMY: 4713286) Salt del Sant Esperit, per on el riu Sant Nicolau baixa d'Aigüestortes a Llebreta.

 

SANT MARTÍ, FONT DE.  A menys de 2 km. en línia recta aigües avall del Port de Rus, on neix el riu de Sant Martí.

SANT MARTÍ, RIU DE. És el gran afluent per l’esquerra de la Noguera de Tor, que baixa pel peu de Taüll i travessa el poble de Boí.

SANT QUIRC DE DURRO. (UTMX: 0320360, UTMY: 4707264) Ermita a 1527m. d'altitud, enfront de Durro, a l'altra banda del riu Corronco, des d'on hi ha una panoràmica esplèndida de la vall.

SANT QUIRC DE TAÜLL. (UTMX: 0323751, UTMY: 4709158)  Ermita a 1600m d'altitud, a un km. en línia recta al sud-est de Taüll. Al mig del “Plano”, conegut avui com Pla de l'Ermita. La panoràmica també és excepcional.

 

   

 

SARAÍS.  (UTMX: 03118495, UTMY: 4705316) Poblet abandonat, a 1337m d'altitud, a la gran vall contigua al sud de la de Durro, a uns 4 km. d'aquest poble. El nom prové del basc (çara-gis o çaraitzu).

SARDO, COVA DEL. (42º33’ X 0º54’). En el gran ressalt de Sant Esperit, damunt la Búiga de Calero, pujant per la carretera d'Aigüestortes, es passa per “la Mà del Bisbe”. La Cova del Sardo és un poc més enllà, a 25m. damunt la carretera, enmig de tarters. Possiblement del castellà sarro (tosca, farda).

SARRADÉ. Gran vall afluent per la dreta de la ribera de Sant Nicolau, que desaigua al capdamunt de Llebreta. Presenta un gran desnivell, i és molt solitària i carregada de tarteres (des de 2770m. d'alt. baixa a 1160m. en menys de 4 km. ben rectilinis). Al mig, a 2110m. , hi ha l'estany de Sarradé. Més amunt, a 2470m. es troba Sarradé d'Amunt, amb un estany més petit al peu de la Pala Alta de Sarradé, (2944m, UTMX: 0327029, UTMY: 4715925) . Com que és a la solana de la vall i en un lloc molt rocós, no hi ha gaire bosc. Del basc Sarra-toi (zarra significa “escòria”, i també “arranque en el arrastre de bloques del río”, o “arena gruesa del río”, i -toi, sufix que indica abundància).

 

SARRADIELLS, ELS. Al sud de Taüll, a l’esquerra del riu Sant Martí, més enllà dels Pedrenys, a la dreta del barranc de la Llobarçana, a uns 1900m. d'alt. Segurament prové de serrat, contrafort de muntanya.

SARRADO. Part inferior de la vall de Pedregana i també serra que va de Torresplanes a Taüll. Del basc sarra, pedregós.

SELLO, SERRAT DEL. És el gran serrat que baixa recta avall, molt dret i força rocós, de la Pala de Torllussà, a la dreta de Ribabiola. De Cingulum > sénglo > sénlo > Sello, pletiu.

SENTÚCIA, TOSSAL DE LA. De 1705m d'alçària,  a la ratlla entre Llesp i Vilaller, quasi tocant també a Coll, a 1705m. d'alt. De Senta-lúcia.

SINYELLO, SERRAT DE.  Entre Sallent i Montanyeta (entre el Bony dels Roures i el feixà de Pei). Pot ser de cingulum, pletiu.

tornar al principi de la pàgina

 

SOBIRÀ, PASSOS DE CAMP. (42º35’ x 0º52’). Entre Coma-les-bienes i Coma-l’Espada.

SOBIRADI, LO. (42º29’ x 0º51’). Al sud de Taüll, elevat al costat esquerre de la vall de Ginebrell, entre els Pedrenys i Puifalcons. Potser deriva de superiorem, superior.

SOLANELLS, SERRAT DELS.  Prop dels Hortons de Taüll.

SUBENUIX, PIC DE. (42º33'22" x 0º58'38") Un dels més grans gegants de la comarca, escarpadíssim cap al cim, de 2949m d'alt. Forma el trifini entre Cabdella, Espot i la Vall de Boí. El nom pot referir-se a l'important pontarró pel qual el camí ral del Portarró travessa el riu de Subenuix (del basc zubi, pont i -uix, referint-se a les diverses parts i zones d'aquesta vall).

SUBENUIX, RIBERA DE. Ribera que baixa del pic de Subenuix i de l'Estany de Subenuix (2290m. d'alt.) a desaiguar a l'estany de Sant Maurici.

tornar al principi de la pàgina

T                        tra-

 
TARTERONS, LOS. Ruïnes d'un antic poblat davant per davant d'Estanyofinestro, vora el camí del Port de Rus, aigües amunt de Taüll. També en diuen “La Ribera”. No està clar si es tracta d'un poblat prehistòric o bé d'un bordal de pastors medieval.

TAÜLL. Últim poble de la vall de Boí, aigües amunt. Del basc (A)Ta-úri, població de la porta (=portella, port de muntanya). Tot demostra que per Taüll s'entrava a la Vall de Boí, per Cabdella i Port de Rus o qui sap si alhora pel Pas de Llevata.

TOIRIGO. (UTMX: 0323082, UTMY: 4715482) Cim avançat del gran Bony de la Carma, a l'est dels Pletius de l'Estapiella, entre el barranc de l'Estapiella i la Canal de Santa Maria, a un km. en línia recta al nord-est del Balneari de Caldes. Del nom de persona germànic Thiudirik.

TOR, NOGUERA DE. Riu principal que travessa la Vall de Boí. Noguera probablement deriva del basc ain-nuguerra, torrentera, riu ràpid. Tor, del basc iturri, font.

TORLLUSSÀ. (42º29’ x 0º53’). És pròpiament els Prats de Torllussà i les Pales de Torllussà. Travessen aquesta partida el seguit de fonts de Ribabiola, i el curs d'aigua fa una ziga-zaga pels Prats de Torllussà. D'aquí pot provenir el nom: iturri luzarr, font allargassada o font llonga.
   
TORRESPLANES. Pla elevat, altiplà erm, uns 200m. més alta que Taüll, cap a mig camí de Taüll al Colladó de la Pala. El nom pot provenir d'una alteració de Terres-Planes (l'ús de “terres” o “terretes de” és molt freqüent en la toponímia local).

TORROSSO, FONT DE, BARRANC DE. El barranc és paral·lel i molt proper a l'oest de la Comamarja, i acaba per ajuntar-s'hi. La font brolla abundosa molt prop del Tuc de Comamarja. Es pot dir que és la més freda de la Vall. Etimologia evident: del basc Iturri(i) otz, font freda.

TOSCARS. (Les toskásos, més corrent), entre Regades i Ribaneres (Taüll). Més amunt hi ha la “Font de la Tosca”, en la mateixa direcció, cap a l’Estanyon.

 

TRABANADO, TOSSAL DEL. Damunt “lo Cosconero”, que és entre Fossado i les Trapiesses. De trabs, biga (=Pla de les Bigues).
   
TRAPA, SOLANA DE LA. (42º31’ x 0º50-51’). Prop i a l'oest de Torresplanes, separat del Goter de la Pala per les Creuetes.

TRAVESSANI, ESTANY GRAN DE,  ESTANY XIC DE, AGULLES DE. L'estany es troba al nord del Negre de Caldes i les Agulles a l'est de l'estany. L'agulla més alta es troba  a 2755m d'altitud (UTMX: 0327202, UTMY: 4720076) Deriva del basc ata-be-atz-andi, la gran penya sota el port (referint-se al port de Colomers), o bé de arte-baso-andi, entre grans precipicis.

TRÈMOLS ROIS, ELS (o Es Tremo(s)rois). Petita partida a l’esquerra de la Noguera de Tor, aigües avall de l'aiguabarreig amb la riera de Sant Nicolau, damunt de la carretera, en el camí que va a Ribera-morta. Segurament fa referència al color vermell que prenen les fulles del trèmol a la tardor.

   
TRETUERA, PALA DE LA. La Pala de tretwéra, la d'Esterradó i la de Palomera són el nom de les tres partides de vessant, pròximes al nord-est de Taüll per damunt del “Plano” de Sant Quirc. De trajectoria, formació paral·lela i del mateix sentit. Aquesta pala, doncs, deu ser travessada per alguna passada o corriol i d'això ha de venir el nom.

TUCA, TOSSALET DE LA. (42º32’ x 0º 53’). Piquet rocós i escarpat, entre barranquets quasi espadats, que entrebanca cap al començament la pujada des de la Restanca de Llebreta a Casesnoves. Els de Taüll en diuen “la túka” i els de Boí “lo tusalét”. De l'aranès tuc, pic.

tornar al principi de la pàgina           tornar a l’índex general          tornar a materials de suport