La Vall de Llémena comprèn un conjunt de serres d'alçada modesta, el Puigsallança n'ès el cim més alt, 1026m, a la Serra de Finestres. La Vall s'estén des del sud de la Garrotxa per tres comarques, en direcció N-W S-E. Al cim de Sant Roc, 602 m , hi conflueixen la Garrotxa , la Selva i el Gironès, mentre que els vessants orientals de Rocacorba i el Pla de Canet, tributari de la Llémena , confronten amb el Pla de l'Estany. El territori s'estén per tres municipis del Gironès: Sant Gregori, Canet d'Adri i Sant Martí de Llémena i un de la Garrotxa : Sant Aniol de Finestres. RIU o RIERA? El que tenim quelcom més clar, és que els relleus que la condueixen pertanyen a l'extrem sudoriental de la Serralada Transversal , i aquest fet ens ajuda a comprendre que hi trobem un paisatge d'una bellesa notable de transició d'un paisatge mediterrani cap un paistge de caire atlàntic. Malgrat no presentar els relleus espectaculars del Far o Tavertet, podem gaudir de la bellesa de cingles com el de Sant Roc i Rocafesa al cor de la Vall , o els cingles de la Serra de Finestres i de les Medes, que encerclen el poble de Sant Aniol de Finestres, municipi pel que discorre la Llémena en el seu curs alt. El substrat geològic està format per gresos, margues i roques calcàries que es van sedimentar en una conca de la mar eocena que aleshores hi havia en aquesta contrada. L'orogènia alpina que va eixecar el Pirineu, va alçar també aquest fons marí, que, després en el període de distensió del plegament es va fracturar en una sèrie de falles que han fet aflorar, al sud de la Vall , els materials antics del sòcol primari: esquistos i granits, que configuren la Serra de Sant Grau, mentre a que la resta els materials sedimentaris presenten desnivells i cingles, en els que, en època de pluges, es poden contemplar salts d'aigua tant bonics com el Raig d'en Buc , gairebé darrera l'esglèsia de Sant Martí de Llémena, o el Salt de la Gorga de les Bruixes un tros més enllà. Per altra banda, aquestes falles són les que han permès un dels fenòmens geològics que al nostre entendre donen més personalitat a la Vall : el vulcanisme . L'activitat volcànica en bona part ha afaiçonat la Vall i es fa patent ja a la capçalera, el volcà de les Medes va vessar un corrent de lava sobre el que s'escola l'aigua fins passat el Pla de Sant Aniol, configurant racons tan bells com amagats. El primer tribut important que rep la Llémena , és la Riera de Granollers, que es forma, a prop del castell de Granollers, en ajuntar-se el Torrent de Bastarra i el Torrent de Rocaballera, pels que hi va devallar la lava dels volcans Puig Moner i el Volcà de Granollers. La palma, però se l'emporta la Banya del Boc, un volcà de cràter el·líptic, flancs de greda, delicats, vestits d'alzines, que presideix el Pla de Sant Joan que ell mateix va configurar en diferents erupcions. La Llémena amb el temps ha anant polint l'extrem sud del pla a l'hora que ens ha anat mostrant la història del volcà. A l'est, sota els Rasos de Llorà, la carretera de Les Planes redibuixa bona part del cràter del Clot d'Omera, un modest volcà, contemporani a la darrera erupció de la Banya del Boc. Ens queda el Volcà del Puig d'Adri, un volcà tan bonic com complicat. Per una banda hi veiem un enorme cràter esbocat cap al nord, amb el fons conreat des de fa segles. A ponent s'aixeca el con quasi perfecte del Puig d'Adri fins a 125 m des de la seva base. Per la banda nord-oest presenta dos cons adventicis bessons pels quals van fluir sengles corrents de lava, prou importants com per estendre's cap a Sant Gregori, Santa Eugènia i Girona. Bona part de l'interès científic d'aquest volcà rau en la interacció del magma amb les capes d'aigua freàtica de la zona, el que provocà una explosió violentísima i la generació d'un núvol de gasos, vapor d'aigua, pols i petits fragments de roca que arrassaren completament el paisatge i van colgar petites valls. En una d'aquestes fases explosives es va formar un dipòsit excepcional de més d'un quilòmetre i mig de llargada, uns dos-cents cinquanta metres d'amplada i cinc metres de gruix mitjà, color siena. La riera de Canet s'ha encaixat en aquests dipòsits modelant unes gorgues de formes alveolars que configuren un dels paisatges volcànics més singulars que hom pot trobar arreu, malgrat la desnaturalització que ha patit amb la inclusió artificial d'elements totalment “quitx”. Aquesta important activitat volcànica possiblement va poder ser contemporànea als primers habitants de la Vall , segons es desprèn de la datació feta de les laves de la Banya del Boc, que tenen uns cent vint mil anys. Es té constància de la presència humana des del paleolític inferior en jaciments trobats a Les Serres, la Barroca i Santa Lena. El poblament de la vall ha estat constant en totes les èpoques, deixant una petjada més o menys intensa, més o menys difícil de seguir. No és aquest el moment ni l'espai per fer un llistat del notable patrimoni històric d'aquest indret. De fet un dels encants més apreciats de la Vall és el paisatge natural que s'hi ha conservat. Sigui perquè històricament no ha estat massa ben comunicada, sigui per la morfología del territori que ha empès als seus habitants a poblar-la amb masies esparces, veïnats i petites poblacions, dedicats totalment a la vida de pagès: els camps, el bestiar i el bosc. Els canvis en l'estructura econòmica, com a per tot arreu, han comportat també importants canvis en l'estructura social de la Vall , malgrat tot, s'ha preservat en bona part un paisatge que ha captivat als nouvinguts i als que la visiten. Per tot això, i molt més, des de l'escola estem cada dia més convençuts que hem d'implementar aquest patrimoni natural, cultural i històric en el currículum que segueixen els nostres estudiants, per tal que el seu coneixement els permeti gaudir del present i sàpiguen traspasar-lo el més fidelment posible a les generacions futures. |