L'actual escola de St. Gregori està formada per tres edificis ben diferenciats: El cos antic, obra de l'arquitecte Masó, amb un afegit dels anys 70; un pavelló construït en diverses etapes a finals dels anys 80 i començament dels noranta; i la darrera ampliació que esperem inaugurar a començament del 2003.

L'edifici antic fou inaugurat el 1920 i està format per dos pavellons: les dues antigues escoles de nenes i de nens, separades inicialment per un solar rectangular - l'hort del mestre - en el qual estava previst d'ubicar l'ajuntament (obra que finalment mai no es va realitzar), i més tard pavimentat i convertit en pista, on eren convocats els veïns per ballar en les festes del poble.La construcció de la primitiva escola a començament del segle passat va significar un avenç important encaminat a elevar el nivell cultural del poble. I el fet d'encarregar el projecte a un arquitecte de la categoria de Rafel Masó posa de manifest l'interès de les autoritats de l'època en donar al poble una escola digna.El 1967 es va escometre la primera modificació de l'edifici. Aquesta remodelació va proporcionar a l'escola dues aules més, que servirien per descongestionar l'elevadíssima matrícula que en aquella època tenien les dues escoles unitàries, però alhora va significar un desvirtuament important de l'obra de Rafel Masó. L'estructura d'arcs de les classes grans va desaparèixer sota un cel ras, i es varen fer també canvis en la façana i obertures.El 1977 sobre la vella pista s'hi aixecà la primera ampliació de l'escola. Així les dues escoles unitàries quedaren unides i passaren a ser "Escola Comarcal Mixta de San Gregori" que acollia (i acull) els nens dels diferents municipis de la vall. Per primer cop es barrejaven els alumnes per edats i no per sexes. És en aquest moment que es creen els serveis de transport i de menjador.Aquesta primera ampliació va venir determinada pels criteris pedagògics marcats per la "Ley General de Educación General Básica" del ministre Villar Palasí, llei innovadora en el seu temps que, tot i els seus defectes, per primera vegada imposa criteris com la coeducació, el tronc comú i la obligatorietat d'escolarització fins els catorze anys, o la diversificació d'assignatures en front de l'antiga "enciclopédia". En aquest context les escoles unitàries i mixtes dels pobles de la vall quedaven desfasades. Calia agrupar els nens en una gran escola que els pogués garantir els avenços pedagògics que incorporava l'EGB a l'ensenyament.El curs 1991-92 s'incorpora a l'escola el P3, cosa que va significar adequar unes aules i uns espais a nens tan petits i la incorporació de més mestres a la plantillaEl 1994 la "Logse" ve a substituir l'antiga EGB. Es rebaixa la ràtio a 25 nens per aula, desapareixen els cursos 7è i 8è, i es creen les especialitats, tot dotant de professorat adequat per impartir-les: educació física, música, idioma, i educació especial. Queda per acabar de posar un marc legal a una altra especialitat que ja funciona a la pràctica, la informàtica.Les dues ampliacions últimes responen a l'augment demogràfic, lent però continuat, que estan experimentant els municipis de la vall, St. Gregori principalment, i les necessitats d'espai derivades dels criteris de la Logse. Actualment l'escola ja és de doble línia, amb 34 mestres a la plantilla.