 |
Tradicions
que encara es conserven |
 |
|
|
|
| Us
venen de gust unes orelletes? |
Doncs
aquí teniu els ingredients i els passos a seguir per poder
fer unes bones orelletes, tradició gastronòmica
de l'hivern i concretament de la festa de la Candelera, el dia
2 de febrer, vigília de la Festa Major de Sant Blai
UN QUILO DE FARINA
300 GRAMS
DE SUCRE
OLI
D'OLIVA
6
OUS |
UNA COPA D'ANÍS
UNA COPA DE
MOSCATELL
MATAFALUGA
I UNA MICA
DE SAL |
|
| També
a l'hivern, es feia la CASSOLA DE PAGÈS O DE TROS
INGREDIENTS
PER ONZE PERSONES
1/2 Kg de
CANSALADA DEL COLL
3
CEBES
1/2
CABEÇA D'ALLS
JULIVERT
UN “BITXET
CAROLET”
2
CONILLS I MIG |
1/4 de litre
de VI BLANC
3/4
Kg de LLONGANISSA
1
Kg i 1/2 de CARGOLS
1
Kg i 1/2 de BOLETS
1
Kg i 1/4 de TOMÀQUETS
OLI
D'OLIVA I SAL |
Al
voltant d'un mas o cabana, es reunien els pagesos de l'entorn
per fer un dinar, en el que tothom aportava el que tenia a mà. |
El dinar
característic de la Festa Major, era el següent:
CARN D'OLLA
POLLASTRE DEL CORRAL
POSTRES:
CREMA A L'HIVERN
MELÓ I FRUITA A L'ESTIU
Per
tal de tenir el beure, més o menys fresc, es deixava el
silló, el càntir o la cantireta a la serena de la
nit i a primera hora del matí, es traslladava a la part
més fresca de la casa, regularment a l'entrada. També
era usual, anar a cercar una galleda d'aigua en aquelles cases
pairals que tenien un pou. En temps d'escassetat d'aigua,
la gent anava a pouar-la al tancat de Cal Pujol, al camí
de Fondarella |
|
Els
Hereus i les Pubilles |
|
|
|
|
|
|
La Vigília
de Sant Joan, el dia de la Revetlla, es fa la tria entre els nois
i noies més joves del poble, els "solters", de l'Hereu
i la Pubilla que "regnaran" durant tot un any, tradició
que es recuperà l'any 1.979.
I els últims anys també s'hi ha afegit la tria de
l'Hereu i la Pubilla dels "casats", entre els matrimonis del poble.
Podem veure els escollits en l'última festa de Sant Joan,
acompanyats de l'Alcalde i el Bisbe, Mn. Deig. |
 |
|
Els
Pastorets |
|
|
|
|
|
|
 |
És
un dels moments especials de les Festes de Nadal, ja que és
una de les representacions teatrals més arrelades al poble,
celebrant-se any rera any i amb més anomenada cada representació... |
|
Les
Tradicions Perdudes |
|
|
|
|
|
|
Benedicció
del Ram d'Olivera
El dia de Sant Pere Màrtir, era tradicional beneïr
el ram d'olivera, que més tard, es planta en tots i cada
un dels camps del terme, per salvaguardar de les pedregades.
Antigament les campanes, amb un só singular, avisava a
la gent de la presentació de les tempestes, que podien
ser perilloses, per la gent que restava en el camp. |
Les
majorales
Les
Majorales, persones encarregades d'ajudar en una sèrie
de tasques de l'església, han tingut un fort arrelament
en la majoria dels pobles de l'entorn.
La duració del seu càrrec, era d'un any i el seu
inici era sempre per la Festa Major de l'hivern, el dia 3 de febrer,
festivitat de Sant Blai, diada en que tant les noves com les velles
feien el recorregut per tots i cada un dels carrers de la vila.
La primera visita protocol·lària sempre era al
Sr. Rector i seguidament al Sr. Alcalde.
Per la Festa Major d'estiu ( la degollació de Sant Joan),
les majorales vigents, invitaven a una parella de noves, per servir
d'ajut i en certa manera, eren les que el proper torn, serien
les noves majorales.
La seva presència també es feia notar en les
noces i els batejos.
La recaptació es traduïa a RALS i aquesta informació
es feia palesa en les campanades des del cloquer i la gent, moltes
vegades, es quedava a l'entrada de la casa, per comptar la generositat
dels vilatans i això sempre era motiu d'animades “xerrameques”.
El campaner cobrava un 20% dels rals recaptats. |
Aquí podeu veure
les majorales en plena el dia de la Festa Major d'estiu acompanyades
del campaner del poble. |
Les
campanes i els seus tocs |
El
so característic i diferencial de les campanes i el conjunt
de les mateixes eren els missatgers per la gent del poble i de
tot l'entorn de la vida comunitària.
Un nou nat, casaments, defuncions, assenyalant si era home o dona,
tempestes, sometent, toc “d'arravato” (foc i situacions d'extrema
gravetat), “àngelus” al migdia i el “toc d'oració
“ entre dos foscans, moment aquest en que les noies joves s'havien
de recollir dins la casa i que moltes vegades era el moment oportú
per resar el Sant Rosari.
En definitiva, les campanes eren les pregoneres de tot el més
important i interessant que passava a la població. |
|
Altres
tradicions i Devocions |
|
|
|
|
|
|
SAL
I OUS
El divendres, desprès de la Pasqua florida, el Rector del
poble, revestit amb la capa, passava per tots i cadascun dels
carrers del poble, i en el llindar de cada casa, amb una cullera,
deixava l'emprempta de sal, per tal de guarir aquell habitacle
de qualsevol mal, durant la resta de l'any . El escolans amb una
panera, recollien el que bonament els donava la gent, preferentment
ous, ja que aquest aliment predominava en tots els corrals de
la vila.
Un altre dia es visitaven les masies.
Dels ous recollits, normalment la majordoma, en feia crema per
tota la comitiva. |
MALEIR
LA CUCA
El dia de Sant Gregori i des de la Creu del poble, situada al
costat dels abeuradors dels animals, en el punt on avui dia està
situada la bàscula municipal, es sortia en processó,
pel camí de Fondarella, el Camí Gran o de Lleida
i desprès pel camí del Tossalroig, fins el
punt més alt del terme lloc aquest que tenia una pedra
plantada, que feia de suport de la VERA CREU.
D'una forma solemne el Rector beneïa tots els camps per lliurar-los
en la fe de la pesta de la cuca. |
LES
NOU PEDRETES
Durant la Setmana Santa restava silenciós el campanar i
el Dissabte Sant, a primera hora del matí, anunciant la
glòria de la Resurrecció, es tornava a restablir
el retruny de les campanes i en els primers cops del batall, es
recollien del carrer, nou pedretes, que es guardaven a casa, per
anar tirant-les, en els dies de fortes tempestes |
ESQUELLOTS
Quan una persona era vídua i es tornava a casar, era igual
que ho fes en el poble o en un altre indret, en la primera nit
d'estada a la població, el jovent amb pots grans de llauna
plens de pedres, es plantaven a l'entrada de la casa, i allí
s'organitzava un veritable concert, que només podia tenir
el punt final, amb la promesa del nuvi d'entregar un corder.
Si els noucasats, es resistien, el concert durava els dies necessaris,
fins a aconseguir el trofeu. En certa ocasió aquesta sarassa
va arribar a durar quinze dies sencers. |
CASAMENTS
Els recursos de la gent d'aquells temps, només donava per
sobreviure a prou feines i les festes dels casaments marcaven
exactament l'estatus d'uns i altres.
Els més necessitats, després de la festa religiosa,
anaven a passar el dia a l'Estany d'Ivars i tal vegada podien
menjar una cassola d'arrós amb anguila, tornant cap
a casa tan prompte el dia s'enfosquia. El retorn es feia
normalment amb el carro de la casa i els que podien o bé
els hi deixaven, podien fer-ho amb tartrana
La gent amb un xic més de recursos, agafaven el “LIGERO
“ de les CINC I MITJA del matí (hora solar) i el destí
del viatge, normalment era fins a Barcelona, amb una estada aproximada
d'uns 2 o 3 dies. Els que en podriem dir més potentats,
feien escala a Montserrat.
També era costum anar un dia a Lleida, a passejar pels
carrers i per la plaça de Sant Joan, i al vespre tothom
cap a casa. |
VESTIMENTA
DELS HOMES
Durant la setmana, el normal eren pantalons de vellut, essent
molt característics, els “pedaços” a les genolleres.
Brusa blava des del coll fins més avall de la cintura o
bé una camisa. La faixa, en la que s’hi amagava el
tabac, l'encenedor de metxa i de vegades un mocador gros,
era de ratlles blaves.
En els dies de festa, el característic era un traje de
vellut, armilla, faixa, gorra i espardenyes envetades
VESTIMENTA
DE LES DONES
Camisa, cotilla “amb barnilles fetes de tripa de balena les més
cares”, enagües, sac, faldilla i per traginar un davantal.
Les mitges, se les feia cada persona i per calçat, els
dies feiners, espardenyes i per les festes botines.
Les faldilles de la gent rica, eren de llana a l'hivern i de seda
a l´estiu, cobrint-se el cap amb un mocador, regularment
de color negre. En les festes solemnes per damunt de les
espatlles es col·locava un mocador brodat “estil
mantó de Manila” acompanyant-se amb un ventall. |
DEVOCIONS
En la temporada del batre, a les tres del matí, “hora solar”,
es deia una Missa per als batedors,
ja que la jornada era llarga i esgotadora.
Especial
interès tenien les festes de Sant Roc i la de Santa Llúcia.
La primera era a la tarda del dia 15 d'agost, en que la gent s'arreplegava
entorn de l'ermita, al camí de Fondarella, per cantar les
“ COMPLETES” al Sant, aprofitant els més menuts i altres
per estirar els raïms de la vinya veïna. El dia de Sant
Roc, l6 d´agost, a punt de sol, es celebrava la Santa Missa.
Tant
la festa de Sant Roc, com la de Santa Llúcia a l'ermita
al costat del cementiri del Palau tenien una especial devoció
per part de tota la gent del poble, encara que alguns d'ells no
fossin massa devots. |
|
La
Representació de la Passió |
|
|
|
|
|
|
"L'interès
per conéixer la Vida, Passió i Mort de Crist no
ha decaigut amb el pas del temps, i fins i tot homes indiferents
en matèria religiosa s'han sentit atrets pel missatge esperançat
del seu Evangeli.
L'amor al proïsme, la caritat, l'anhel de justícia,
la noblesa de sentiments, la rectitud i fermesa de consciencia
són premises en les que es basa la doctrina de Crist i
que tot home de bona voluntat, sigui o no creient, assumeix com
a fita d'esperança en un món millor"
Pròleg d'un dels programes de mà de La Passió
(1985) |
 |
Els
orígens de La Passió es remunten a l'any 1933 quan
mossén Josep Pont i Gol és enviat a El Palau, en
qualitat de vicari,
El seu interés pel teatre va refermar la vocació
teatral d'un grup local sorgit uns anys abans de la seva arribada.
Mossén Josep s'encarregà de polir les qualitats
deis actors i d'animar-los, posteriorment, a sortir de l'ámbit
local per tal de difondre les seves actuacions pels pobles de
la rodalia. L'activitat teatral s'interromp únicament durant
els anys de la Guerra i es reprén l'any 1941.
L’any 1948 s’inicia el projecte de “La Passió” que es representà
per primera vegada l’any 1950, amb un text extret de l’Aute Sacramental
de Fra Antoni de Sant Jeroni, escrit l'any 1792 sota el títol
“Mort de Nostre Senyor Jesucrist”.
L'any 1953 s'estrena un text catalá, en vers, escrit per
mossén Serra i Janer titulat “IESUS CHRISTUS”, que
anirà eixamplant fins a estructurar-lo en quaranta-tres
actes, acompanyat d’una música composada per mossén
Armengou i interpretada per una orquestra.
Degut a l’estil es feu palesa la necessitat d’un nou edifici i
l'any 1956 es començà a construïr el Teatre
Victòria, amb una superficie aproximada de 3.000 metres
quadrats i un aforament de 770 butaques. |
 |
L'any
1960 es fa la versió castellana, en atenció al públic
provinent de la franja d'Aragó, i l’any 1971, degut a diverses
circumstáncies, “La Passió” s'acomiada, tancant
una de les etapes més significatives de la vida del poble.
Durant la dècada dels anys 80 però, hi hagué
un grup de joves actors posaren en escena un “Recull de La Passió”
amb la representació dels quadres més significatius
de l’obra. |
|
