El Tunel de Montclar |
| És l’obra d’enginyeria
més important de totes les que van fer-se en el Canal d’Urgell i
la seva llargària i envergadura fou la més important d’Europa
durant molt de temps. Es va començar el Novembre de 1853 i
es va acabar el Novembre de 1861.
El cost imaginari: 3400 rals
el metre lineal. El cost real: 5300 rals el metre lineal
Aquest túnel, fet a
mà, va ser excavat i picat durant vuit anys pels homes que hi treballaven.
La seva secció en forma de ferradura fou revestit de pedra. La pendent
del túnel és d’un metre per cada mil metres
Té aproximadament,
cinc quilòmetres de llargada. El projecte fou de Pere de Andrés
i Puigdollers i l’enginyer, Domingo Cardenal va ser l’encarregat
d’executar l’obra i fer les correccions precises per a un millorar-la.
Segons les cròniques,
l’any 1860 hi treballaven unes 6000 persones: unes 4700 eren
peons, unes 480 paletes, unes 1000, presoners (que feien el pitjor treball)
i a part, els tècnics i personal.
Va construir-se amb molta
dificultat, doncs aquestes terres porten molt de guix, que junt amb l’aigua,
feia que hi hagués moltes morts pels despreniments (així
doncs, l’any 1861-1862 hi va haver 114 morts, la majoria presoners. Les
causes: explosió d’una barricada, esllavissades de fang i aigua,
febres gàstriques, diarrees greus, febres tifoides, pulmonies, afeccions
escorbútiques, afeccions gàstriques i demés epidèmies.
Cada dia es gastaven uns cent
quilos de pólvora i, en aquell temps, fins i tot el fossar
de Montclar van haver d’ampliar.
Per a dur-lo a terme
es construïren 13 pous, el més fondo de 130 metres. Treien
la terra a cabassos, de molts llocs diferents a la vegada i hi va haver
molts despreniments. Els pagesos de Montclar, encara avui, designen les
terres d’aquells indrets segons el número de pou que tenen més
a prop.
Damunt mateix del túnel
i desprès del poble abandonat de Marcovau, hi queden les restes
del “presili”, pels munts de terra, es poden refer els pous emprat
en la construcció del túnel.
Montclar és un poble
petit d’uns 235 habitants i que pertany al municipi de Donzell d’Urgell.
Aquest poble forma un enclavament entre els municipis de Foradada, Artesa
de Segre, Tudela i Preixens, tots a La Noguera.
Montclar és situat al
cim de la serra del mateix nom. Per sota d’aquesta serra hi passa l’obra
d’enginyeria més gran de tots els temps.
Molt a prop del poble hi ha
un monòlit situat en l’eix del túnel, aixecat per commemorar
l’obra. |
| Causa veritable impacte recórrer
en un medi mecànic, tot el túnel, per la grandiositat del
mateix, pels “tabús” antics, de coves i altres despropòsits
i per veure des del punt d’entrada, que allà lluny (4917 metres)
un puntet blanc, com una agulla, assenyala la sortida en una perllongació
d’una recta quasi inverosímil per aquells temps i els seus mitjans.
Aquest trajecte, en silenci, ens permet copsar un xic, el treball d’uns
altres temps, de la seva gent, del valor de l’aigua per una terra
reseca i aquell prec ancestral de la nostra gent d’ahir. Som hereus
d’un passat i fites de l’esdevenidor. L’aigua és i serà sempre
el nostre nexe. |
 |
|
L'Aqüeducte del Cenill |
|
El riu Cenill passava ben
a prop del Canal d’Urgell i, en aquest, a causa que el terreny era
molt calcari, es feien fuites d’aigua que s’anava filtrant per tot arreu.
El traçat primitiu es modificà tres vegades i a la darrera,
fou revestit el Canal amb pedra, essent la seva construcció una
veritable obra d’art, digna de ser admirada.
La seva llargada és
de 670 metres i està situat prop de la població d'Artesa
de Segre.
S’hi baixa per uns pous
amb unes escales de ferro que van des de la superfície de la vora
del Canal fins a sota de la llera del Canal.
Aparenta un túnel llarg
i fosc, mullat, amb un aspecte fantàstic, ja que de l’arcada de
pedra que fa de sostre, hi pengen estalactites de calç de mides
i formes diferents.
Per damunt d’aquest sostre
de pedra hi corre l'aigua del Canal d’Urgell. |
|
El Pont de Ferro d'Agramunt - Aqüeducte del Sió |
| L’any 1857 fou construït
el primer aqüeducte, fet amb pedra picada, maons i maçoneria.
Comptava de 7 arcs de 6 metres de llum rebaixats al mig i sostinguts
amb 6 pilars i 2 estreps amb una alçada de 1’80 metres d’arrancada
sobre cimentació, essent el total de la rasant del canal només
de 4 metres.
La petita superfície
de desguàs fou la causa que, en la “robina de Santa Tecla”, s’elevessin
les aigües fins a 9-10 metres arrastrant en si tota l'obra, quedant
només els dos estreps.
Calia trobar una solució
definitiva i, després d’estudiar la diferència de la llera
del canal i la del riu Sió (molt petita), els tubs de gran diàmetre
que es necessitaven, la gran quantitat de materials arrossegats per l’aigua,
el terreny porós i dolent i l’estat financer força precari,
es
va establir de fer un pas superior pel canal, o sigui, un aqüeducte
de ferro, obra important d’aquell temps. La seva construcció té
grans similituds amb la de la Torre Eiffel de París. La solució
tècnica emprada, encara avui dia causa admiració. |
 |
|
El Terraplè de Castellserà |
| Té uns 60 metres d’alçada
i 145 metres de llargada i va ser construït pujant els materials a
cops de cabassos i replanat amb mules i rodets.
Tal vegada, fou l’obra que
reportà més mals de cap a la gent del Canal, per la seva
perillositat i per les greus conseqüències que podien afectar
a tot un poble. Tenia assignada vigilància dia i nit en ambdues
marges.
Durant la guerra carlina
hi va tenir lloc un atemptat que, per sort, no tingué fatals conseqüències. |
|
