Arnau Berenguer (Noble de la casa d'Anglesola, s. XI-XII)

Era fill de Berenguer Gombau d'Anglesola. Amb el seu germà, Berenguer Arnau, faria donació alodial de la torre (castell?) i una part del terme del Palau a la família de Ramon Barrufell, mentre cedien la resta de terres  a un grup de nouvinguts que d'aquesta manera fixarien definitiva residència al lloc (" Notícies històriques del Palau d'Anglesola, s. XII-XIII", de Prim Bertran i Roigé).

La cerimònia oficial de la cessió es dugué a terme  al puig de Gardeny, de Lleida, a la seu del castell dels Templers amb qui, la casa d'Anglesola, ja tenia relacions.

Aquestes donacions permeteren l'assentament d'una població estable en aquest indret, un cop reconquerit als musulmans.
Aleix  Ribalta (Pagès i Escriptor)

Era pagès segons pròpia confessió. El cas és que poseïa per l'època (s. XVII-XVIII) un elevat nivell cultural, atès que deixà un manuscrit "Llibre de Notas de Aleix Ribalta del Palau, 1736" en el que, entre altres notícies, detalla els fets de la Guerra de Succesió a les terres de Lleida. Dissortada guerra que duria al poder el rei Felip Vè., que després amb el Decret de Nova Planta derogaria les llibertats de Catalunya.

El citat manuscrit passaria a mans de Josep Ribera i Camps, fill del Palau d'Anglesola i veí de Sant Antolí. L'any 1983, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, n'edità l'acurat recull que en féu Mn. Antoni Bach i Riu.
Ignasi Carbó i Florensa (Claretià)

És fill de la Riba (l'Alt Camp), on hi nasqué l'any 1810. Als divuit anys ingressa al monestir cistercenc de Poblet, d'on fóra nomenat Prior l'any 1847. Col.laborà amb Sant Antoni Maria Claret quan aquest fundà l'ordre dels claretians, predicant en diverses poblacions catalanes. 
Fou justament en una d'aquestes prèdiques  al poble, quan el sorprengué la mort a causa d'una pulmonia.  Era l'any 1852. 
Les seves despulles reposen dins de l'ermita de Santa Llúcia (s. XVII) d'aquesta vila, propietat de la família Rabarté-Solé.
Francesc Fontanals i Araujo (Metge)

Era el metge titular d'El Palau d'Anglesola quan l'any 1885 es declarà a la vila la terrible epidèmia del còlera, que causaria desenes de morts.

tingué una actuació heroica i una exquisida dedicació humana i professional envers els malalts i les seves respectives famílies, que després li fou reconeguda oficialment.

L'any 1.985, amb motiu del 1r. Centenari, el poble dedicà al Dr. Fontanals i a la Junta de Veïns Auxiliadora, una placa d'homenatge a la Plaça Major.
Joan Robles i Mateu (Escultor)

Nasquè a Cartagena (Múrcia) l'any 1899. Casat amb una palauanglesolina, va residir a la nostra vila fins al moment de la seva mort. Esculpí estàtues, relleus i imatges, distribuïdes arreu del món. Hi ha obres seves a Jerusalem, Los Angeles, Madrid, Barcelona, Lleida, Vic i moltes altres poblacions de Catalunya. Naturalment, també en deixà al Palau d'Anglesola.  L'església parroquial, la plaça Major, el cemintiri i l'ermita de santa Llúcia en donen testimoni. Morí el 19 de novembre de 1984.
Odon Llorens i Espinet (Escriptor)

Va ser per damunt de tot un enamorat del seu poble , el Palau d'Anglesola, on va néixer l'any 1900. Ben jove entrà a treballar a l'oficina tècnica del Canal d'Urgell de Mollerussa.
Feu el servei voluntari al Cos d'Enginyers i després torna al Palau i al Canal, encara que per poc temps ja que és reclamat per l'Ajuntament de Barcelona per treballar també en l'Oficina Tècnica, especialment en la secció de plànols de la Ciutat.
Vers l'any 1969 comença a escriure els "Retalls d'Història del Palau", que més tard sortirien publicats  a la revista local "Avenç". 
Morí a Barcelona el 7 de Març de 1991. 
Com a poeta deixà escrits un centenar llarg de  poemes, senzills de rima, però d'una rica espiritualitat.
Durant uns anys, del 1991 al 1995, l'Ajuntament del Palau d'Anglesola, convocaria en honor de l'eximi folklorista el certament literari "Memorial Odon Llorens".
Miquel dels Sants Cunillera ( Polític )

Nasqué al Palau d'Anglesola, on el seu pare exercia de mestre, l'any 1904. Cursà estudis de medicina. Afiliat a l'Esquerra Republicana de Catalunya, fou Diputat l'any 1932. Durant el temps de la guerra (1936-1939) fou director de l'Agrupació Hospitalària de Militar de les comarques de Girona. Acabada la guerra, s'exilià primer a l'Uruguai i després a Andorra, on exercí la medicina. Morí a les Escaldes, l'any 1978.
Josep Pont i Gol ( Eclesiàstic )

Neix a Bellpuig  l'any 1907. Cursà estudis al Seminari de Solsona i a Roma. Ordenat sacerdot, és nomenat vicari del Palau d'Anglesola l'any 1931. Durant la seva estada a la vila, a més de la tasca eclesial que li era pròpia , impulsaria la cultura fins a cotes  encomiables. El grup de teatre constituít a redós seu, endegaria anys més tard les escenificacions de "La Passió" que durant prop de trenta anys comptarien entre les de més renom del país. L'any 1939 torna al Seminari de Solsona per a exercir com a professor. Més tard en seria nomenat superior. El 30 de novembre de 1951 és consagrat bisbe a Bellpuig i el 20 de gener de 1952 pren possessió de la diòcesi de Sogorb que, a partir del 1960 s'anomenaria de Sogorb-Castelló. L'any 1970 és nomenat arquebisbe de  Tarragona, càrrec que exerceix fins el 1983, que li és acceptada la jubilació per raons d'edat.

El Palau d'Anglesola atorgà al Dr. Pont (Mossèn Josep per als palauanglesolins) el títol de fill adoptiu de la vila, dedicant-li el nom de la Bibblioteca Pública i una placa. 
Morí el 4 d'octubre de 1995 a Solsona i fou enterrat a la seu primada de Tarragona.
Ramon Roca i Pou (metge)

Va neixer al Palau d'Anglesola l'any 1907. Exercí la medicina als pobles d'Alfés, Alcanó, Miravet i La Torre de l'Espanyol. L'any 1943 vé al Palau a ocupar la plaça vacant per la mort del seu predecessor el Dr. Bellet. 
Durant 34 anys és manté al peu del canó lliurant-se amb afecte a la seva tasca. Es jubila l'any 1977 i el seu poble li tributa un afectuós homenatge dedicant-li una plaça. 
Mor al Palau el 16 de novembre de 1981.
Si el Dr. Roca féu miques la dita que ningú és profeta a la seva terra, en servà, en canvi, una altra que diu que darrera d'un gran home acostuma a haver-hi una gran dona. Així, l'exemple i l'atenció de la seva esposa, Pepita Vallespí, foren modèlics en tot moment. A la mort del seu marit, la Sra. Pepita ocuparia durant uns anys la presidència de la Llar del Jubilat.
Rogeli Duocastella i Rosell (Sociòleg)

Neix al Palau d'Anglesola l'any 1914. Es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma. Més tard es doctorà en ciències socials i econòmiques a l'Institut Catholique de París. Fou l'impulsor del primer centre de sociologia aplicada a l'estat espanyol i el fundador -l'any 1963- de l'Institut de Sociologia i Pastoral Aplicada. L'any 1977 creà el Centre de Documentació sobre equipaments i Serveis Socials de Catalunya i Balears i, el mateix any, fundà la Càtedra de Gerontologia. És autor de diversos estudis sobre la pràctica religiosa a Catalunya i sobre la tercera edat. Morí a Barcelona l'any 1984.