Plou a muntanya,
la boira freda
s'esfilagarsa.
De l'ampla serra
les grans espatlles
reben, calmoses,
l'embat de l'aigua
i els llacs s'emplenen
de fades boges,
nues i blanques.
El vent s'afua,
passa i traspassa,
corrent amb fúria
per entre els arbres;
besa les roses
i amb grans rialles,
uns cops alegres,
d'altres irades,
la torrentera
que fuig poruga
per entre cingles
frisós empaita.