|
CASTANYADA 2004 –VILADRAU ZER GUILLERIES
VIDA
DEL BANDOLER Neix a Viladrau el 1594, fill d’en Joan Sala i Joana Ferrer. En Joan era un jove que feia goig i l’anomenaven “el ben plantat” , li agradava vestir bé i
era elegant. Un dia va anar per assumptes de negocis al mas Serrallonga
de Querós, a uns 17km de St. Hilari, allà coneix la pubilla Margarida
i tot seguit l’amor va florir entre ells i unes setmanes més tard es
celebra el casament a l’esglèsia de St.Martí de Querós. Després de casar-se
ja sempre més fou anomenat i conegut con en Joan de Serrallonga. Un bon dia es presenten dos germans demanant-li que els guardés
dos matxos que acabaven de robar, de primer en Joan s’hi oposa, però
cedí davant les insistències dels lladres.Malauradament sent la conversa
Miquel Barfull i l’endemà se’l troba juntament amb dos homes del rei
per endur-se’l pel robatori. En Joan Serrallonga s’amaga a la cova Roca Guinarda, fins el vespre no torna a casa seva i li explica a la seva dona que ha de fugir. Passaren sis llargs mesos assaltant camins, hostals,... s’havia convertit en un bandoler.Un dia, entre robatori i robatori, li proposen de ser el cap de quadrilla. Un bon matí en Joan s’apropa a visitar el seu amic el retor
de Castanyet i li demana notícies. El rector li explica que el rei Felip
IV ha vingut a Barcelona per dictar persecució contra el bandolerisme.
S’amaga a França. Torna de nou a les Guilleries i en un assalt en Serrallonga
queda ferit i es recupera en una cabana prop
de Vic. Passats els dies
un de la seva banda anomenat Toca-son i altres són enviats a cobrar
impostos a les masies. Finalment un dia els soldats del Virrei el detenen a ca l’Agustí
de Sta. Coloma, i ell es rendeix. Joan de Serralonga va ser jutjat ,
executat i enterrat a la cova de Tavertet on es refugiava. |
CANÇÓ D’ EN
SERRALLONGA
Del cor de les
Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavertet.
Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d´en Serrallonga
tornarà als amagatalls.
Torna,torna, Serrallonga,
que l´alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.
(cançó dels Esquirols)
