Projecte per a millorar l'expressió oral dels alumnes d'Educació Infantil. Orientació pels pares i mares.

Aquest resum està dirigit als pares, mares, tutors que volguin ajudar a la seva quitxalla a aprendre a parlar bé, ràpidament i de forma correcta.

ESTRATEGIES AFAVORIDORES DE LA INTERACCIÓ VERBAL

Potser perquè en el procès d’aprendre a parlar no som conscients, degut a que encara som molt petits i inmadurs, de la dificultat que implica aquest aprenentatge, que desprès quan som pares i hem d'ensenyar a parlar als nostres fills ho fem d’una forma mecànica i poc conscient.
Aquestes estratègies per la interacció verbal ens ajudaran a concienciar-nos de la importància de l'acte de parlar independientment del contingut de les paraules. I això és així perquè ens permet adonar-nos de forma més clara del progrès dels nostres fills en la parla. De forma que quan ens parlin ens fixarem no sols en el què ens diu el nostre/a fill/a sinò també com ens ho diu. I així mateix nosaltres també tindrem més cura de com li contestem a més de què li diem.
Qualsevol tema pot ésser motiu per parlar amb el/la nostre/a fill/a però també haurem de preparar-nos algun conte, historieta, anècdota etc.. que pel seu interès familiar pugui ser tema per parlar amb la nostra filla o el nostre fill.
Tampoc ens oblidarem de dedicar, tots els dies, uns minutets per parlar amb ell o ella, i compte, que ella o ell també parlin amb nosaltres. La interacció ha de ser en els dos sentits. I que , molt important, cap, cap preocupació ens ha d’impedir gaudir d’aquest plaer de parlar amb els nostres fills.
I finalment tampoc importa la llengua que es parli a casa, català, castellà, àrab, xinès…, l’important és parlar que després els nostres fills ja faran la transferència adient en el moment oportú.

EN QUAN AL CONTEXTE SOCIAL

Quan parlem amb els nostres fills hem de mantenir una actitud acollidora. Utilitzarem enunciats breus i senzills. Parlarem clar i poc a poc. Les explicacions excessives atabalen als infants. Introduirem pauses i esperes per donar temps a la resposta del nostre fill o filla. Emprarem una entonació clara i acollidora.

EN EL DIÀLEG

1.- Per mantenir el torn del nostre fill o filla utilitzarem expressions de ànim i instruccions genèriques. Per eixample,

Ah, si? , de veritat?, ui que bé ! ; em deixes parat !; això no m’ho esperava, etc…
Va, diguis alguna cosa més. Qué més?; més coses, et recordes d’alguna cosa més?; vols afegir-hi res més?

2.- Aprofundiment en el tema. Seran preguntes que li faren per ajudar-li a ampliar del que està parlant. Com per eixample,

Per què no volia entrar? Per què necesitava la moneda? Qué et sembla què li va dir?
Evidenment les preguntes s’adaptaran al tema que estem parlant.

3.- Comprovació . Del que diu el nostre fill o filla. Com per eixample,

De segur que eren tres? Com és que es va mirar les butxaques?

4.- Raonament/Causalitat. Sempre intentarem fer raonar els nostres fills durant el diàleg buscant les causes del que diuen i distingin-les dels efectes. Eixamples: Com sabia que l’enganyava? Per què havia de superar les proves?

5.- Elogiar i confirmar el que diuen.

-Filla: Menjava sopa
-Mare: Hum que bona!
-Filla: I era de fusta?
-Mare: Es clar que si, de fusta.

6.- Donar suport al fill/a perquè amplii la conversa. Quan el fill/a ha aturat el seu discurs i fa una pausa molt llarga, la repetició de les últimes paraules del nen/a l’estimulen perquè continui parlant. Eixamples:

-Filla: a casa de l’avia
-Mare: A casa de l’avia
-Filla: A casa de l’avia a passar el diumenge

7.- Fer d’enllaç entre frase i frase del discurs.

-Pare: Quantes potes té aquest animal?
-Fill: Quatre (Pausa)
-Pare: Quatre. I qué menja?
-Fill: Palla (Pausa)
-Pare: Palla. I qué mes?
-Fill: Garrofes. (Pausa)
-Pare: Molt bé, menja palla i garrofes

 

EXPANSIONS

A)Les que hi afegeixen algun element nou

-Fill: Pere pa
-Mare: El Pere menja pa
-Fill: Jo no vist
-Mare: Tu no l’has vist

B)Les reelaboracions que afegeixen contingut informatiu.

-Filla: La roda aquesta
-Pare: Aquesta roda, que és la de recanvi

C)Expansió amb correcció implícita

-Fill: Cucà mare
-Pare: Per trucar a la mare.

 

CORRECCIONS

A)Millores degudes a omissions, inversions, fragmentacions de paraules, canvi d’ordre de determinats elements, etc…

Exemple 1

-Fill: Cira
-Mare: Cadira

Exemple 2

-Filla: Nena juga no.
-Mare: La nena no juga

B)Correccions del significat.

Aprofita l’ocasió per marcar les dades contradictòries o afegir-hi informació.

-Filla: Una girafa
-Mare: Això amb el coll tant petit una girtafa?

Quan descobreix la denominació correcta ens perment aportar informació.

-Filla: una zebra
-Mare: Una zebra es clar que si. Amb la pell a ratlles blanques i negres.

En altres casos cal mostrar obertament els elements erronis, explicar les raons de l’errada i propasar les alternatives adequades.

-Fill: Anaven a encenar el foc
-Pare: L’anaven a encendre.
-Fill: No, que no tenien encenedor, ho feien amb una metxa.
-Pare: A bé! De tota manera no es diu ensenar. Quan s’ha de fer foc es diu encendre.

La correcció ha tingut èxit quan el fill/a incorpora el terme corregit en el seu diàleg.

-Fill: ……..l’os es va amagar al seu forat, on vivia a la muntanya
-Pare: Al seu cau. El lloc on viuen els ossos s’anomena cau.
-Fill: I al seu cau, jo no tenia por.

SUSTITUCIONS INSTRUCTIVES

1.- Substitució de una paralula per una altra més apropiada.

-Filla: No es aquí
-Mare: No va aquí
-Filla: Anava molt rient
-Mare: Anava molt content
-Filla: Vam jugar amb “aixòs”
-Mare: Vam jugar amb la galleda
-Filla: Per “lla”
-Mare: Per la porta del pati.

Aquest tipus de sustitució és molt instructiu i enriquidor perquè dóna alternatives als fill que soviet ho expliquen tot amb “aixó, aquí, allà “etc..

2.- Substitució de un nom general per un altre més específic.

-Fill: Al costat de l’arbre.
-Pare: Al costat del xiprer.

ENCADENAMENTS

1.- Iniciats pel pare o la mare.

Quan el pare o la mare i el fill/a ja coneixen un conte o història contada altres vegades.

Eixemple 1

-Pare: Aleshores es va treure el barret, que era de color ………
-Fill: Groc.

Eixemple 2

-Pare: I la vaca en va donar llet i …(pausa) for…(pausa)
-Filla: matge.
-Pare: Això la vaca ens va donar llet i formatge.

ENCADENAMENTS INICIATS PER L’ALUMNE.

Quan és l’alumne que inicia un enunciat i l’adult l’acaba, la unió entre les dues parts del mateix enunciat es fa a través d’un nexe: que, i, quan, perquè, a més, però, i també, etc..

-Fill: Van fer castells
-Mare: I també muntanyes
-Fill: Això no va aquí
-Mare: Perquè és massa gran
-Fill: Agafa la bici
-Mare: I se’n va a fer un volt

Una altra funció d’aquesta estrategia educativa és la de facilitar la paraula que el/la nen/a no troba i que atura el seu discurs.

-Fill: I per surtir de l’avió i enganxaven na…., un… Hmm
-Mare: un dit. Se’n diu un dit, pequè semblen dits que surten de l’edifici de l’aeroport.
-Fill : Això enganxaven un dit a la porta de l’avió.

Per a que aquestes estratégies tinguin efecte s’han de posar en pràctica. No n’hi ha prou en aprendre-les. Hi ha que tenir l’actitud d’utilitzar-les sempre. Llegir-les de tant en tant i practicar-les en cada interacció amb els fills.