sèpals pètals calze pistil estams reproductors corol·la
Hi ha molts tipus de flors: n'hi ha de molt grosses i molt vistoses, peró també n'hi ha de petites, més simples i que no són tan fácils de veure.
Totes, peró, tenen una organitzoció semblant. En una flor completa hi podem distingir les parts següents: • El , format per un conjunt de fulletes modificades, generalment de color verd, anomenodes . • La , formada per un con¡unt de fulletes modificades, anomenades , que normalment són de colors vius. • Els i el , que son els órgans reproductors de la flor.
estam pistil sèpal pètal
.
1
2
3
4
protegeixen molt reduïda pètals formes o mides son iguals colors vius reproductors
El calze i la corol·la els òrgans (els estams i el pistil).
Els de la corol·la serveixen per atraure els insectes. L'aspecte de la corol·la varia molt segons la flor.
En general, els pètals , encara que hi ha flors que tenen pètals de diverses .
Altres flors tenen els pètals soldats. I algunes tenen els sèpals iguals que els . A les flors d'algunes plantes la corol·la és o fins i tot hi manca.
filament sense estams sense pistil hermafrodites femení llavors ampolla masculins d'espermatozoides pol·len superior
Els estams Cada estam està format per un que té una bosseta a l'extrem . A dins d'aquesta bossa hi ha una quantitat molt gran de granets microscòpics que s'anomenen grans de .
Cada un d'aquests grans té a dins un parell ; per tant, els estams són els òrgans sexuals de la flor.
El pistil La forma d'un pistil és semblant a la d'una de coll llarg. A dins hi ha un gra o uns quants grans, anomenats rudiments de llavor perquè més endavant es convertiran en . A cada rudiment de llavor hi ha un òvul: per tant, el pistil és l'òrgan sexual de la flor, les flors completes són , perquè tenen espermatozoides i òvuls. Però' hi ha plantes que només tenen flors masculines () i unes altres que són femenines ().
grans de pol·len tubs pol·línics espermatozoides òvul
Molts grans de pol·len es perden quan van d'una flor cap a una altra, però alguns aconsegueixen arribar fins al pistil i s'hi enganxen a l'extrem superior. Des d'aquí, cada gra de pol·len produeix un tub petit que arriba fins a un rudiment de llavor. Per aquest tubet baixa un espermatozoide, que es troba amb l'òvul. És aleshores que té lloc la fecundació.
zigot embrió llavor reserva pistil fruit
Com a resultat de la fecundació es forma el , que es multiplicar i es converteix en un .
El rudiment de llavor que conté l'embrió també creix i es transforma en una .
La llavor està formada principalment per substàncies de , que serveixen per alimentar I'embrió fins que aquest es converteix en una planta capaç d'alimentar-se sola.
El fruit AI mateix temps que es formen les llavors, el també es transforma i es converteix en el .
L'arrel trenca les cobertes de la llavor i s'enfonsa dins de la terra. germinació Quan les fulles fan la fotosíntesi la planta fa una vida independent. La planta deixa d'alimentar-se de les reserves que tenia la llavor La tija creix cap amunt i li surten les primeres fulles.
Quan la llavor és a terra, si troba unes condicions d'humitat i de temperatura adequades, l'embrió comença a créixer i en surten l'arrel, la tija i les primeres fulles.
El procés pel qual s'origina una nova planta a partir d'una llavor rep el nom de .
Escriu el que sàpigues
Abans de convertir-se en una nova planta, la llavor ha de caure a terra, en un lloc adequat per què pugui créixer.
Nota: