(Acostumar els alumnes a avaluar
l’activitat i a auto- avaluar- se. )
Motiu: El procés
d’aprenentatge de qualsevol concepte, procediment o valor és més viscut si s’és capaç de fer una història de “ com ho
feia abans “ , “com ho faig ara” i “ com
ho puc fer d’ara endavant”.
Com deia en l’apartat 4.4 (un moment per a cada cosa), per aprendre
cal tenir la consciència de que s’està
aprenent. Però això no és aplicable només a l’alumne, sinó que en aquest
context el mestre també hi té quelcom a aprendre. l’avaluació de l’activitat interessa tant als alumnes com als docents
perquè és el termòmetre del QUÈ fem o potser del COM ho fem.
Proposta d’actuació:
FRASES |
|
Contra
quants companys he jugat a bàdminton?
|
|
Quants
partits he guanyat?
|
|
Quants
partits he perdut?
|
|
Quines
tècniques he après que no sabia?
(fer
el servei, esmaixar, picar del dret, picar del revés...)
|
|
Puntuo
de
|
0 1 2
3 4 5
6 7 8
9 10 |
Cal posar atenció al fet de demanar qüestions com “ Quants partits he guanyat? Quants n’ he perdut?”. Preguntes així son perilloses si no es saben enfocar prou bé. Malament rai si, després de l’ autoavaluació els alumnes es dediquen a mirar el nombre de partits guanyats o perduts per cadascú per tal de comparar- se. Si aquest és el cas de la nostra classe, podem canviar la pregunta per una altra ben diferent: “ Contra quin company/a m’he sentit que competia en condicions d’igualtat de nivell?
Aquesta pregunta no implica un “rànquing” d’hàbils o destres ( els alumnes ho traduirien en “millors o pitjors”), sinó que ve a reforçar l’autoestima de l’alumne escollit com a igual, sigui quin sigui el seu nivell.
RETORN A L’INICI