4.5- Capacitat d’autocrítica

(Acostumar els alumnes a avaluar l’activitat i a auto- avaluar- se. )

 

Motiu:  El procés d’aprenentatge de qualsevol concepte, procediment o valor és més viscut si  s’és capaç de fer una història de “ com ho feia abans “ , “com ho faig ara”  i “ com ho puc fer d’ara endavant”.

Com deia en l’apartat 4.4 (un moment per a cada cosa), per aprendre cal tenir la consciència  de que s’està aprenent. Però això no és aplicable només a l’alumne, sinó que en aquest context el mestre també hi té quelcom a aprendre. l’avaluació de l’activitat  interessa tant als alumnes com als docents perquè és el termòmetre del QUÈ fem o potser del COM ho fem.

 

Proposta d’actuació: 

Es tracta de donar pautes per avaluar i avaluar- se; poden ser fitxes soltes, pot ser un qüestionari en una llibreta... sempre  al final d’un tema o en algun  moment clau. És interessant que n’hi hagi consciència escrita, així tots els alumnes estan obligats a avaluar. Per contra, si només fem avaluacions de forma oral en un entorn de gran grup, només es manifestaran els alumnes amb més facilitat de paraula i menys vergonyosos. 

 

Exemple de full d’avaluació :

 

FRASES

 

 

Contra quants companys he jugat a bàdminton?

 

 

Quants partits he guanyat?

 

 

Quants partits he perdut?

 

 

Quines tècniques he après que no sabia?

(fer el servei, esmaixar, picar del dret, picar del revés...)

 

 

Puntuo de 0 a 10 si m’ agrada o no el bàdminton

(rodeja la xifra que em sembla correcta)

 

0     1     2     3     4     5       6     7      8     9     10

 

 

Cal posar atenció al fet  de demanar qüestions com “ Quants partits he guanyat?  Quants n’ he perdut?”.  Preguntes així son perilloses si no es saben enfocar prou bé. Malament rai si, després de l’ autoavaluació els alumnes es dediquen a mirar el nombre de partits guanyats o perduts per cadascú per tal de comparar- se.  Si aquest és el cas de la nostra classe, podem canviar la pregunta per una altra ben diferent:  “ Contra quin company/a m’he sentit que competia en condicions d’igualtat de nivell? 

Aquesta pregunta no implica un “rànquing” d’hàbils o destres ( els alumnes ho traduirien en “millors o pitjors”), sinó que ve a reforçar l’autoestima de l’alumne escollit com a igual, sigui quin sigui el seu nivell.

 

RETORN A L’INICI